Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

Modalitats

9-Mai-2013

Opinió | Gabriel Ensenyat
Modalitats
Gabriel Ensenyat | 09/05/2013 | Vistes: 14 vegades

Puntuada amb 5 estrelles de 5
Puntua-la amb 1 estrelles
Puntua-la amb 2 estrelles
Puntua-la amb 3 estrelles
Puntua-la amb 4 estrelles
Puntua-la amb 5 estrelles

Que totes les llengües del món tenen modalitats, dialectes i coses similars, però que funcionen amb un model estàndard, ho sap tothom. Tothom menys els dirigents del PP i molts dels adherits a la causa. I no ho dic pensant només en els Joserras de rigor i adlàters (sírculos i akédèmias diverses) sinó, en primer lloc, amb els seus homònims valencians. Les barrabassades en matèria lingüística que diuen, ara ja tots plegats, serien per compixar-se de riure (i perdonau el vulgarisme) si no fos perquè després deriven en malvestats reals contra la llengua, quan governen.

Els primers que en l'àmbit de la filologia romànica ja hagueren de recórrer a un model estàndard de llengua foren (lògicament) els pioners a fer servir una llengua diferent del llatí a l'hora d'escriure. I aquests varen ésser els trobadors. L'occità que parlaven ja presentava, al segle XII, tantes diferències internes que, per poder-se fer entendre entre ells, varen recórrer a una "koiné" (llengua literària) comuna, en part basada en el dialecte llemosí. I això que, vist des de fora, l'occità pot semblar una llengua tan "fàcil" que no hauria de necessitar cap model comú (i menys fa quasi mil anys, quan les varietats havien d'ésser, per força, menors). És el mateix que ocorre amb l'italià, tradicionalment considerat "fàcil" (les cometes són perquè ja sabem que les llengües no són fàcils ni difícils per si mateixes, com ens ha advertit, entre d'altres, el sociolinguïsta Jesús Tuson). En canvi, resulta que, si els italianoparlants fan servir la modalitat respectiva, no s'entenen... Pel que fa al castellà, ens trobam en la mateixa tessitura. Unamuno -que no era precisament cap secessionista lingüístic, ni polític- va escriure que una vegada que era dins una botiga andalusa va sentir com un client demanava si tenien "capancalá". El botiguer contestà que sí, tranquil·lament, i anà a cercar el producte, mentre l'escriptor, perplex, es demanava què dimonis devia ésser allò. I aviat n'obtingué la resposta: era calç, "cal para encalar"... I és que, per un senyor del nord peninsular, sentir parlar la modalitat andalusa havia d'esser el mateix que quan un anglès llicenciat en filologia espanyola a Oxford aterra, de cop i volta, a Sevilla: no deu entendre res. Sembla que n'hi ha que ignoren (però no és ignorància, és mala fe superlativa) que el castellà/espanyol té modalitats, moltes més i tot de les que surten quan un selecciona l'opció "Idioma" a la pantalla de l'ordinador: ara mateix n'he comptades vint, en relació amb l'espanyol. I, d'altra banda, no n'hi ha cap de referida a "mallorquí", "balear" o "valencià". Els llibres de text que va impulsar el Sr. Bosch abans que el marxassin ho diran, tot això? O tot quedarà reduït al folklorisme banal del mallorquí, pollencí i cataliner, tan del gust del Sr. Bauzá?

I, per cert, abans que el marxassin, el Sr. Bosch ja va decidir en quina modalitat s'impartiran les classes en llengua castellana? I les que es faran en anglès?

Professor
Gabriel Ensenyat

Origen

http://dbalears.cat/actualitat/opinio/modalitats-1.html

Més sobre Política Lingüística Illes Balears (2017)

• El Govern balear estudia quedar-se amb els drets de l'Editorial Moll (notícia, 18/11/2014)
• Imaginarium es disculpa per enviar una comunicació en català als seus clients (notícia, 16/10/2014)
• Bauzá, el triler trilingüista (Rafel Crespí i Ramis) (testimoni, 16/10/2014)