Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
Testimonis
imprimir Imprimir

«Nova» Història de la Literatura Catalana

11-Jun-2013


Opinió. Albert Ventura
11/06/2013
«Nova» Història de la Literatura Catalana
"Qualsevol cultura que, com la nostra, vulgui ser seriosa, no només necessita literatura, sinó que també necessita una bibliografia que l'expliqui, estudiï i estableixi el cànon"
Albert Ventura
Parlar d'una història de la literatura catalana implica fer-ho, indefectiblement, del país. Un país darrerament convuls que ha dedicat molts esforços les darreres dècades per bastir un corpus literari de primer ordre, i qualsevol cultura que, com la nostra, vulgui ser seriosa, no només necessita literatura, sinó que també necessita una bibliografia que l'expliqui, estudiï i, en definitiva, estableixi el cànon. En aquest àmbit d'investigació, hem de destacar que la recerca sobre obres, moviments i autors de la literatura catalana no s'ha aturat, sinó tot al contrari, des de molts fronts, sobretot universitaris però també pel cantó editorial que ho possibilita. Per aquest motiu, s'ha posat fil a l'agulla per poder fer una obra de país, rigorosa i acurada: la «Història de la Literatura Catalana».

Àlex Broch (Barcelona, 1947), editor, professor universitari, assagista i escriptor, ha estat l'encarregat de dissenyar les línies mestres d'aquesta «Història de la Literatura Catalana» que es publicarà en vuit volums, el primer del qual s'ha presentat el maig de 2013, i que acabarà per publicar-se l'any 2016. Amb una periodicitat de publicació dels volums que serà d'un o dos volums per any, d'un total de vuit. El total d'aquest projecte es resumeix en 4500 pàgines i en la participació de 67 estudiosos de tots els Països Catalans. Broch ha comptat amb diversos experts que han dirigit cadascun d'aquests volums dedicat a períodes històrics delimitats. Lola Badia s'ha encarregat d'aquest primer volum, així com del segon i del tercer que conclou l'etapa medieval al segle XV. El volum IV, dedicat a la literatura moderna, dirigit per Josep Solervicens; el V, de literatura contemporània I, per Enric Cassany i Josep M. Domingo; el VI i VII (segon i tercer de contemporània), per Jordi Castellanos i Jordi Marrugat. Finalment, el mateix Broch ha dirigit el volum VIII, que és el IV de literatura contemporània.

Qualsevol persona que hagi tingut contacte acadèmic amb la literatura catalana, és conscient que una de les fonts —més o menys extensa, segons el cas— d'informació més completes és la «Història de la Literatura Catalana», la d'Ariel, que van dirigir Riquer-Comas-Molas. El primer, Martí de Riquer va dirigir els tres volums de Medieval, publicats des de 1964. Comas el segueix el 1970, quan queda estroncat el projecte i, finalment, Molas el conclou entre 1986-1988.

Tanmateix, la innovació de la «Història» de Broch és que, per començar, amplia l'horitzó d'estudi dels antecessors, per motius cronològics evidents, però alhora ho fa amb una planificació exacta i acurada, tal com hem vist, des dels orígens fins a l'any 2010. El període de redacció de l'obra és de cinc anys, aproximadament, perquè s'hi ha treballat des de l'any 2008, quan es planifica, fins aquest 2013 en el qual s'ha publicat la primera entrega.

Un dels fets destacables d'aquest projecte és la revisió històrica que es fa, des de la terminologia emprada, fins als continguts. Dit així queda molt eteri i genèric, però quan diem que es fa una revisió volem dir que, per exemple, el terme «decadència» no és el més adequat perquè hi va haver producció literària en català entre els segles XVI-XVIII. Com que la decadència no és tal, cal parlar de períodes històrics més nítids i historiogràficament més concrets. Consegüentment, el període terminològicament anomenat la Renaixença també pot semblar estèril —de nom— perquè ja es ve d'algun lloc i no cal renéixer. En canvi, parlarem de Barroc o Il·lustració. El nom, en aquest cas, sí que pot fer la cosa, malgrat l'arrelament tradicional de certes etiquetes.

Aquest primer volum, malgrat que el contingut ens caigui molt lluny cronològicament, també ens depararà sorpreses. El cas, per exemple, d'Ausiàs March és destacable, perquè ara sabem que no és el primer en fer poesia en català, però sí que podem dir que n'és la culminació. Així doncs, gràcies a aquesta recerca permanent podem dir que al primer volum ja hi ha un avenç en els estudis de l'Edat Mitjana catalana.

També cal recordar que el mateix segell, Enciclopèdia Catalana, va publicar, el desembre de 2008, el «Diccionari de la literatura catalana». M'aventuro, i dic, que em sembla que el diccionari era com un tast, potser una manera de dur a terme una primera aproximació de rigor de la Història que ja estava plantejada i planejada, tot i que just aleshores naixia el projecte. Si una obra és filla de l'altra és totalment irrellevant, perquè en tots dos casos són peces fonamentals per aclarir i posar ordre en aquest batibull de país. Si les altres cultures ho fan, ¿per què no hem d'aspirar, també nosaltres, a l'excel·lència?

Per tant, crec que hem d'agrair l'empenta i saber d'Àlex Broch —i de tots els investigadors i investigadores que dirigeixen i participen del projecte— perquè, gràcies a ell i als editors, gaudirem d'una obra accessible i excel·lent que posarà llum sobre la nostra tradició passada i, per tant, també futura.

Àlex Broch (direcció)
Història de la Literatura Catalana. Literatura medieval (I). Dels orígens al segle XIV
Barcelona: Enciclopèdia Catalana, Editorial Barcino i Ajuntament de Barcelona, 2013

Albert Ventura

Origen


http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2013/06/_nova_historia_de_la_literatura_catalana_94582.php

Més sobre Llibres (1376)