Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

Fuster íntim

6-Nov-2013

Fuster íntim

Els valencians amb consciència nacional reverenciem tant Joan Fuster, sobretot els que no el vam conèixer personalment, que hem arribat a pensar que no era ben bé humà, sinó fruit d’una conjunció astral indesxifrable. Aquest component màgic el tenia jo ben present l’hivern de 1992, quan estudiava Filologia a València. Un dia, caminant per un dels passadissos de la facultat, segurament perdut i desorientat a la recerca de la biblioteca, vaig topar amb una porta amb un rètol ben visible on hi deia: Joan Fuster. M’hi vaig aturar, i per uns moments vaig dubtar si havia d’intentar-ho, si havia de tustar la porta a veure si, per casualitat, Fuster hi era allà fent un dels seus seminaris. Les possibilitats eren minses, perquè el suecà feia temps que ja no es prodigava i la feina universitària era més aviat simbòlica. No ho vaig fer. Vaig pensar que en el futur m’agradaria pensar que un dia havia estat a prop d’ell, a la distància exacta d’una porta, i no volia arriscar-me a desfer l’encanteri. I per què Fuster no podia ser ben bé allà aquell dia, revisant papers o discutint sobre Montaigne amb algun alumne de seminari? Aquell estiu, quan ja feia les maletes per venir a Barcelona, a Canal 9 van interrompre la programació per informar de la seua mort. I jo sempre podré dir que un dia vaig passar per davant del seu despatx, però que no vaig voler molestar-lo.
DAVID MIRÓ

Origen

http://blogs.ara.cat/lameuatribupreferida/2012/06/22/fuster-intim/

Més sobre Joan Fuster (53)

• Reflexions al voltant del llorentenisme i Fuster (Francesc Calafat) (testimoni, 09/07/2014)
• Fuster íntim (DAVID MIRÓ) (testimoni, 06/11/2013)
• Martí Estruch relata en un nou llibre la relació de Joan Fuster amb Barcelona (notícia, 04/01/2013)