Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
Testimonis
imprimir Imprimir

DEL CATALÀ AL CASTELLÀ

25-Oct-2004

L'HORA DEL TALLAT
DEL CATALÀ AL CASTELLÀ
Francesc Puigpelat

U nanumo va escriure: "La meva pàtria és la llengua espanyola". Fernando Pessoa va escriure: "La meva pàtria és la llengua portuguesa". Crec que Goethe va escriure: "La meva pàtria és la llengua alemanya". I estic segur que, amb una acurada recerca, una frase com aquesta pot trobar-se aplicada a moltíssimes llengües. Moltíssimes. Però no pas al català. Ai d'aquell autor català que gosés declarar: "La meva pàtria és la llengua catalana"! Automàticament seria acusat de nacionalista excloent, de racista o de paleto. Una bona mostra que el català segueix sent (malgrat Frankfurt) una llengua de segona.
Escric tot això arran del fet que Ferran Torrent s'hagi embutxacat els 25 milions (de pessetes) de finalista del Planeta, seguint les passes de la Maria de la Pau Janer. Tenim, doncs, dos dels autors més populars de la literatura catalana que s'han passat al castellà, i el fet ha plantejat interrogants. Fins fa pocs anys, els àmbits en què es bellugaven els autors en català i en castellà a Catalunya eren ben diferents. Tothom sabia qui eren els uns i els altres. I uns i altres romanien fidels a la llengua que havien triat (tret d'alguna excepció comptada). Amb Maria de la Pau Janer i Ferran Torrent, això s'ha trencat: ja no hi ha impermeabilitat entre els dos àmbits, sinó lliure circulació. O, per ser precisos: lliure circulació del català en direcció al castellà, perquè el fenomen a la inversa no s'ha produït ni crec que es produeixi. Algú s'imagina Javier Cercas o Enrique Vila-Matas escrivint una novel·la en català per guanyar el Sant Jordi? Per què s'haurien de rebaixar aquests autors a una llengua de segona?
D'aquesta permeabilitat cada cop més gran català-castellà n'hi ha més proves. Una d'elles és ben curiosa: dues de les novel·les més venudes en català fa dos anys eren: a) D'autorss catalans (Cercas i Ruiz Zafón). b) Que escriuen en castellà. c) Traduïdes del castellà al català. Quin embolic, oi? I la tendència continua, amb la traducció al català de Pablo Tusset, Manuel Vázquez Montalbán i altres autors.
És bona o dolenta, aquesta permeabilitat? Segons com es miri, i suposo que hi ha arguments per a tots els gustos. Però el que sembla clar és que l'època de la militància lingüística incondicional dels autors catalans sembla haver-se acabat. Al cap i a la fi, si a mi em visités demà Lara amb un xec de 25 milions i em digués "Vols ser finalista del Planeta?", no sé si em veuria amb cor de dir-li que no. Al cap i a la fi, jo, com Ferran Torrent, també tinc una hipoteca per pagar.
Francesc Puigpelat

Origen


http://www.avui.com/cgi-bin/resultat?http://www.avui.com/avui/diari/04/oct/25/20225.htm

Més sobre Creadors catalans que treballen en una altra llengua (14)