Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

En català, també per fer-hi negoci

28-Ago-2008

En català, també per fer-hi negoci
mininu | Societat | dijous, 28 d'agost de 2008 | 04:54h

Res de militància: hem de fer servir el català, l'idioma propi d'aquest país, per engruixir la butxaca. Això és tan evident, que si no és una realitat i encara s'ha d'anar reivindicant, anar-ho recordant fins i tot a aquells a qui més interessa saber-ho i tenir-ho en compte, és perquè hi ha una espessa pantalla, un tel enorme que fa les funcions de cataracta a nivell industrial, que ho tapa: és el nostre Estat amic (i actualment, a més a més, governat per un gabinet socialista també amic), el nostre simpàtic veí que s'engreixa sense parar a costa nostra, fins a tapar-nos de la vista del món...
¿Què podem fer, pobres de nosaltres, contra aquest paquiderm, impermeable a la reflexió i insensible a cap matís, que ha entrat a la nostra botiga amenaçant de trinxar-ho tot?
Doncs això: utilitzar dues eines que tenim a la mà i que, tot i ser completament pacífiques, tenen una força potencial enorme: són la nostra doble condició de consumidors, de clients ("el client sempre té raó", diu la màxima dels comerciants), i de catalanoparlants.
Es tracta només de fer-nos valer com a tals: com a clients, triant sistemàticament, entre dues opcions possibles, la que beneficia més el nostre país (els productes etiquetats també en català, per exemple; o les companyies aèries que no ens tracten com a extraterrestres, com ha fet fa poc el Barça per viatjar als Estats Units); i com a parlants de català, no canviant d'idioma a les primeres de canvi, sinó només si l'altre, el nostre interlocutor, ens ho demana (i no canviar, sisplau, si l'altre ens ho demana expressament, com passa sovint, per a desesperació dels pobres immigrants que volen acostumar-se a parlar en català amb la gent del país, i que deuen pensar que som pallussos de mena..., o que no volem que deixin de ser immigrants mai).
L'experiència dels que s'hi han posat diu això: proveu de parlar en català a tothom del vostre entorn, sense fer distincions (però sempre amb l'amabilitat i l'obertura de mires que calgui, això queda entès), i al cap de poc tothom (sobre)entendrà que amb vosaltres no és obligatori parlar català, però que és necessari (just i necessari, com diuen a missa), entre altres coses perquè és més còmode per a les dues parts.
I amb això em penso que ja som al cap del carrer, oi?
Fermí Sidera Riera

Origen

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/95399/

Més sobre Invisibilitat del català al país - Submissió lingüística (262)

• La Creu Roja, els nous monarques i el valencià-català (Sal·lus Herrero) (testimoni, 14/08/2014)
• L’aprenentatge del català malgrat els catalans (Víctor Alexandre) (testimoni, 15/07/2014)
• La submissió lingüística (Víctor Alexandre) (testimoni, 24/06/2014)