Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
Testimonis
imprimir Imprimir

Com denunciar agressions lingüístiques (III): Franja de Ponent

27-Feb-2009

Com denunciar agressions lingüístiques (III): Franja de Ponent
sonia_bagudanch | divendres, 27 de febrer de 2009 | 00:13h
Si la llengua dels Països Catalans sobreviu en un context de menyspreu lingüístic, la Franja de Ponent és una de les zones on aquest menyspreu és més acusat, cru, sanguinari. L'Estat espanyol ha practicat i practica l'odi lingüístic i nacional català, i podríem dir que la Franja de Ponent és una de les zones on aquest odi més ha reeixit fruit de la pràctica desintegradora derivada de la imposició de les províncies i les autonomies; pràctica anticatalana cent per cent.



Com es manifesta això en el tema que ens ocupa de les agressions lingüístiques? Doncs que a la Franja, a més de produir-se amb una intensitat totalitària, les agressions no es poden denunciar a òrgans institucionals. Per què? Doncs perquè no tenen reconeguts els seus drets lingüístics. Aquesta situació ha relegat la llengua catalana a l'àmbit estrictament familiar i veïnal en un clar intent de fer-la desaparèixer completament de la zona i de culminar el procés de substitució lingüística. Malgrat aquesta política anticatalana aferrissada, això no s'ha aconseguit. Segons el sociòleg Natxo Sorolla -el seu blog és un bon retrat lingüístic de la Franja-, un 90% dels habitants de la Franja parlen habitualment en català, però només un 30% és capaç d'escriure-hi. Un 20% l'utilitza com primera llengua per a dirigir-se a un desconegut. L'aixafament s'ha notat també en la percepció lingüística dels ciutadans de la Franja: un 20% es refereix a la seva llengua com a català, un 35% diu que parla un localisme (fragatí, maellà, etc.) i un 44% fa servir un terme pejoratiu o despectiu com chapurreau.

Amb aquest panorama, l'única opció que tenim és, com sempre, espavilar-nos nosaltres solets. Per tant, el millor és apostar pel que ens queda als Països Catalans: les xarxes socials. Entitats culturals que lluiten per la consecució de la sobirania nacional i lingüística en tenim moltes, i hi hem de col·laborar i fer-les créixer. Demà farà justament un any que es va posar en marxa el Centre (no Consorci) per la Normalització Lingüística de la Franja de Ponent (CNL), que es proposa, a més de donar un mínim de protecció (què es pot fer quan tens tot l'engranatge institucional en contra?) als drets lingüístics dels catalanoparlants així com fer pressió social a l'administració aragonesa perquè deixi de marginar deliberadament la llengua catalana. El CNL Franja de Ponent és fruit dels esforços de la Institució Cultural de la Franja de Ponent, però que fou constituït com a organisme independent.

Doncs bé, crec que és a organitzacions com aquesta a la que hem d'acudir per denunciar les agressions que patim a la Franja, simplement perquè són les nostres millors aliades, que no són res més que gent que estima la llengua catalana. Concretament, el CNL treballa per pal·liar els casos de discriminació lingüística que patim.

Evidentment, com aquesta n'hi ha d'altres; ja hem dit que som un país d'associacions. I això és per una evident anomalia, la manca d'estat -o el fet de tenir-ne un en contra de manera virulenta- i per l'instint de supervivència, lluita i dinamisme que ha caracteritzat la societat catalana al llarg dels anys com a conseqüència de l'anorreament patit.

Algunes d'aquestes associacions les trobareu en el modest directori d'enllaços d'aquest blog a l'apartat de "Protecció lingüística". Tenim els Amics de la Franja de Ponent, el Casal Jaume I de la Franja o l'Acampallengua. Acudim-hi i col·laborem-hi!
Sònia Bagudanch

Origen


http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/125201/

Més sobre Franja de Ponent (102)