Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
Testimonis
imprimir Imprimir

Vindicació de la coherència

12-Mar-2009

Vindicació de la coherència
dijous, 12 de març de 2009 11:29 Alfons Esteve
Correu electrònic Imprimeix PDF
Estem disposats a discutir argument a argument, i fins i tot a intentar ajustar la percepció alterada de la realitat que el Sr. Leonardo Giménez mostra en el seu article «Vindicació del valencià d’Emili Casanova» publicat en Pàgina 26. I quan diem «percepció alterada» no pretenem fer-li cap atac sinó donar-li la interpretació més favorable, perquè, si no és així, tenim un cas de manipulació desvergonyida del nostre article «Prediqueu amb l’exemple...» o d’impossibilitat manifesta de fer-ne una lectura comprensiva. Leonardo Giménez no es pren la molèstia de citar, ni literalment ni aproximada, cap ni un dels arguments que exposem. Ell els interpreta des dels seus prejudicis particulars. I sobretot no respon cap de les preguntes que formulem i per les quals el nostre article es titula precisament «Prediqueu amb l’exemple»: perquè exigim coherència.

Per això, a fi que el lector jutge per ell mateix i per tal que el Sr. Leonardo s’enfronte amb la realitat, reproduirem mot a mot allò que dèiem (i que el Sr. Leonardo no respon, com tampoc Casanova ni Saragossà et alii), amb el prec que contesten exactament allò que preguntem. Així, davant la proposta de Casanova que la UV incloga llengua valenciana en els seus estatuts (que ja recullen el nom valencià i la denominació acadèmica llengua catalana), després de censures del Govern valencià del PP (i també del PSPV) i després d’anys de plets i sentències favorables dels tribunals Constitucional, Suprem i Superior de Justícia Valencià, nosaltres, com a representants elegits democràticament per la UV, preguntàvem a Casanova: «L’Acadèmia Valenciana de la Llengua no sols no usa mai el nom català sinó que el veta sempre que pot. I quan ha demanat el Sr. Casanova, com a membre de l’AVL, que aquesta use equilibradament català i valencià? Per què no ha requerit per escrit i en públic, com sí que fa a la Universitat, que l’AVL use també llengua catalana en les seues publicacions, on no apareix mai?»

I hi afegíem: «Trobem que és una deslleialtat que ell, professor d’aquesta Universitat, li demane unilateralment una volta de rosca més, quan la Universitat no sols admet i usa els dos noms sinó que fins i tot utilitza més valencià. I sobretot que propose una denominació, llengua valenciana, que els fets demostren que sols ha servit per a donar cobertura legal al secessionisme i per a atiar el conflicte permanent: la política del Govern del PP en donen bona fe».

«Els títols oficials de Filologia Catalana que imparteix el Departament de Filologia Catalana a què el Sr. Casanova pertany han estat repetidament impugnats pel Govern valencià del PP, que s’ha negat a reconèixer-los, malgrat 20 sentències (incomplertes i que paguem tots els contribuents). Encara estem esperant que en la seua doble condició d’acadèmic i de membre del Dept. de Filologia Catalana ho denuncie públicament. Li recordem que, segons l’Estatut d’Autonomia, l’AVL de què ell forma part és la institució de la Generalitat Valenciana de referència oficial en llengua. Per què no comença, com esperem molts, a demanar públicament al Govern valencià que respecte les seues mateixes institucions, les sentències i la integritat de la llengua?»

I la nostra conclusió era: «Només quan el Sr. Casanova faça tot això, la seua proposta serà, com titula ell, ‘acadèmicament vàlida i exportable’. Mentrestant, li demanem un mínim de lleialtat envers la seua Universitat, de coherència personal i de rigor amb la llicenciatura que ell mateix imparteix: Filologia Catalana». El lector pot jutjar si el nostre text conté arguments, si és ofensiu amb Casanova o si només li demanem coherència. I també si tot plegat autoritza el Sr. Leonardo a dirigir-nos les desqualificacions inquisitorials que reproduïm i que el delaten: «quatre claustrals de la mateixa universitat, erigint-se en guardadors de les essències ¿quines i d'on? i d'una ortodòxia quimèrica l'han intentat cremar en un acte de fe» i «a banda de no esgrimir cap argument contra la proposta de l'iconoclasta Casanova, és una desqualificació personal molt poc deontològica». Tot, sense que falten al·lusions al «Sant Ofici».

Finalment, acaba l’article amb aquesta frase que ens confirma la hipòtesi inicial de dificultats de percepció de la realitat: «Problema d'equivalències no n'hi ha cap». Els recursos que les universitats valencianes, ACPV, els sindicats STEPV i CCOO i molts opositors han hagut de presentar perquè el Govern valencià reconega les titulacions de Filologia Catalana o l’homologació dels títols administratius de Catalunya i les Illes deuen ser, segons ell, una invenció paranormal. Però per si de cas arriben a adquirir entitat palpable, el Sr. Leonardo profereix el sortilegi i –zas!– declara transformada la realitat: «problemes d’equivalències no n'hi ha cap, o no deu haver-ne [sic]». Dit l’encanteri, el Sr. Leonardo ens resol màgicament les homologacions!

Vist això, no ens estranya aquesta percepció alterada de què parlàvem. Com tampoc no ens estranya que provinga d’una persona que signa com a «tècnic lingüístic» i que és capaç d’acumular dues faltes gramaticals en una frase tan breu com la que hem citat (hauria de dir: «De problemes..., no deu haver-n’hi»). O que no sap que conscienciós és ‘fet a consciència’ i no pas ‘conscienciador’. O que ignora que estela és una làpida (o un estel o estrela) i no pas, com ell creu, el deixant d’una nau. De manera que, al seu repertori de sortilegis, ara cal afegir-hi frases nigromàntiques o la conversió de Sanchis Guarner en un rei d’Orient, com quan invita a «seguir l’estela del Sanchis Guarner prefusterià». Tota una aportació «estel·lar» del Sr. Leonardo!


Signen aquest article

Alfons Esteve, PAS claustral, membre de la ponència d’Estatuts
Joan Carles Carbonell, PDI claustral, exvicerector d’Estatuts
Lluís Hurtado, estudiant claustral
Xavier Gómez, PDI claustral, secretari Fac. de Filologia, Traducció i Comunicació

Nota. El títol complet d'aquest article és «Vindicació de la coherència i la discussió raonada»
Alfons Esteve, PAS claustral, membre de la ponència d’Estatuts Joan Carles Carbonell, PDI claustral, exvicerector d’Estatuts Lluís Hurtado, estudiant claustral Xavier Gómez, PDI claustral, secretari F

Origen


http://www.pagina26.com/opinio/7437--vindicacio-de-la-coherencia-i-la-discussio-raonada-.html

Més sobre Sobre el nom de la llengua (49)