Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

Comentaris a Abelard Saragossà i el seu foc purificador

25-Mar-2009

Comentaris a Abelard Saragossà i el seu foc purificador
Testenguaret. | Comentaris Generals. | dimecres, 25 de març de 2009 | 19:10h
No sé si us sabreu assabentats de la polèmica alçada per alguns membres del departament de Filologia Catalana de la Universitat de València arran de l'article "la jerarquia dels noms valencià-català a la Universitat de València". Aquest article en concret va estar contestat per Francesc Esteve i ara Abelard Saragossà li dóna la rèplica.
M'agradaria només fer un parell d'incissos a l'article d'Abelard Saragossà, el primer és que allò que ell considera valencianisme entre 1850 i 1960 ben bé també es podria considerar nacionalisme cultural, amb tots els ets i els uts. Desconec què de dolent té el nom de Països Catalans i el nom de llengua catalana per referir-se al nom de la llengua comuna i al del país en el seu conjunt ni perquè Abelard Saragossà tria com exemples oposats a un estàndard favorable de la llengua a dos escriptors, un d'ells Quim Monzó, que no crec que es caracteritze per un model de llengua dialectal. Evidentment que el qui hi podria subjaure és un atac al pensament de Joan Fuster, ara pretextant que la fuita de vots cap al PP i la desaparició política del nacionalisme vindria aparellada amb la idea d'una nació comuna de Salses a Guardamar, tot plegat una mica patètic. Perquè patètic és buscar-li al nacionalisme fet a València enemics fora de casa seua i en la ingent quantitat de vots del PP altra cosa que el fracàs de l'actual model polític aplaudit per una esquerra que massa vegades es fa impossible de destriar del propi Partido Popular.
És clar que i cite literalment"L’acord social és una condició per a desplegar el segon objectiu, que és afavorir la recuperació de la consciència de ser valencians i potenciar l’augment de l’ús públic del valencià" pero Abelard Saragossa s'oblida que l'altra part no té cap interès ni en fomentar l'ús públic del valencià ni molt menys en la recuperació de la consciència de ser valencians ans al contrari i que totes les seues polítiques durant les dues últimes legislatures han estat adreçades a acabar amb el valencià, clar i ras ja siga amb la creació de normatives espúries i secessionistes o amb l'agitació de fantasmes que només existeixen a les ments dels crèduls. La lingüística és la lingüística però una altra cosa molt diferent és quan ens posem a parlar de polítiques lingüísitiques i per aquestes ja existeixen uns experts.

Podeu descarregar el primer dels articles d'Emili Casanova al DISE ací
Testenguaret

Origen

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/128241/

Més sobre Sobre el nom de la llengua (49)

• Països andorrans (Sico Fons ) (testimoni, 17/06/2013)
• Tres casos (Joan Mir) (testimoni, 16/05/2013)
• Amics, parlem Lapao (ROSAMARIA CENDRÓS. Barcelona) (testimoni, 15/05/2013)