Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
Testimonis
imprimir Imprimir

Cavall de Troia contra el català

8-Mar-2009

Cavall de Troia contra el català
-Article de Francesc Esteve


No és una altra de tantes polèmiques sobre el nom de la llengua al País
Valencià. Primer, per qui la suscita: dos professors de Filologia Catalana de
la Universitat de València, Emili Casanova i Abelard Saragossà, el primer dels
quals és alhora membre de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). I, segon motiu, per la singularitat autodissolutòria de la proposta: perquè des de Filologia Catalana hi ha qui demana generalitzar el nom "llengua valenciana" i
substituir "llengua catalana" com a denominació formal i acadèmica, un dels
pocs reductes del nom unitari al País Valencià. I, a més, precisament ara que
hi ha jurisprudència ferma, amb més de 20 sentències dels més alts tribunals en favor de "llengua catalana", després de batalles judicials que han durat
dècades.

Una proposta tan particular és la que publicava Casanova amb el títol ""Valencià" ha de ser un nom acadèmicament vàlid i exportable". Un text en què, per cert, acabava demanant que la Universitat, per "donar exemple", inclogués "llengua valenciana" en els seus estatuts com a denominació acadèmica.

Tot seguit li retrucaven quatre representants al claustre de la Universitat i membres de la ponència d'Estatuts, entre els quals l'exvicerector d'Estatuts i el secretari de Filologia. Si Casanova reclama un ús equilibrat dels noms, ell
mateix hauria de predicar amb l'exemple. I, com a membre de l'AVL, que és la institució de la Generalitat de referència lingüística, hauria de proposar també públicament l'ús de "català" tant a l'AVL com a la Generalitat. I, sobretot, hauria de promoure la unitat que assegura el nom "llengua catalana"
en les conseqüències pràctiques: reconeixement dels títols administratius, acadèmics o recepció de TV3. I que, per "donar l'exemple" que reclamava,
Casanova mateix instés públicament el Govern valencià a complir les més de 20
sentències "algunes de les quals referides als Estatuts de la Universitat" que la Generalitat ha perdut en els darrers anys.

La importància dels articles de Casanova i el de suport de Saragossà "et alii" ("La jerarquia de noms "valencià" i "català" en la Universitat") no ve de la
solidesa "escassa" de la seua argumentació. Prové del fet que ofereixen en safata un cavall de Troia al Govern del PP, que ja pot invocar que hi ha professors de la Universitat que proposen generalitzar "llengua valenciana" per substituir "que d'això es tracta" els pocs usos de "llengua catalana". Perquè Casanova i Saragossà no poden declarar-se ignorants del fi secessionista amb què implacablement el Govern valencià ha utilitzat "llengua valenciana", començant pel rebuig a reconèixer la titulació que tots dos imparteixen. Ells ja podran ser presentats pel PP com els bons representants del valencianisme;
tots els altres seran convertits en pancatalanistes radicals que menyspreen el valencià.

I això no és parlar per parlar. L'article de suport a Casanova que encapçala Saragossà ja fa gala d'aquesta línia típica del blaverisme: la "subordinació" del valencià, supeditat i enfrontat al català. Així ho diuen literalment: des
dels anys 60 i amb el mestratge de Fuster, "valencià s'usava d'una manera
subordinada a llengua catalana"; i en els estatuts de la UV, "el nom llengua
catalana és l'elevat, i valencià és el secundari, d'anar per casa".

Però quin és el moll de l'os del raonament de Casanova-Saragossà? Doncs
aquest: "l'ús social del valencià és recuperarà millor si els valencians ens
identifiquem com a valencians i considerem el valencià amb el nom que li dóna el nostre poble, que és també el de la legalitat estatutària". Si la teoria de Casanova-Saragossà fos certa (a més nom de "valencià" i "llengua valenciana", més ús), la normalitat social s'hauria d'haver disparat i el valencià hauria de
rebentar de salut. I sobretot en l'època del PP, que ha oficialitzat "idioma valencià" en l'Estatut i se n'omple la boca.

Diguem-ho clar, ja que ells no ho fan. Allò que Casanova i Saragossà demanen,
sense gosar dir-ho ras i curt, no és un ús preferent del nom "valencià", cosa
que ja fa tothom "començant per les universitats" sinó que no s'use "català" mai. I això ho proposen dos professors de Filologia Catalana. El pas immediat serà reclamar, en estricta coherència, una titulació independent de Filologia Valenciana, per no "subordinar-nos" al català i augmentar-nos l'autoestima?

Els pregaria una resposta, però no pas a mi. Més aviat invitaria aquests
professors de Filologia Catalana a explicar-ho a la seua Universitat, a la
d'Alacant i a la de Castelló, a Acció Cultural del País Valencià, al Sindicat
de Treballadors de l'Ensenyament i a Comissions Obreres, i a tots els
llicenciats en Filologia Catalana que han hagut d'invertir temps, diners,
maldecaps i mala sang per haver de defensar "i guanyar" davant els tribunals
allò que alguns dels seus beneficiaris més directes "els qui cobren per
ensenyar Filologia Catalana" tan alegrement mercadegen i dissipen.


Font: El Punt, 8 de març de 2009

Francesc Esteve

Origen


http://www.mail-archive.com/infozefir@listserv.rediris.es/msg02443.html

Més sobre Sobre el nom de la llengua (49)