Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
Testimonis
imprimir Imprimir

Cap argument sense resposta

28-Abr-2009

Cap argument sense resposta
dimarts, 28 d'abril de 2009 23:01 Alfons Esteve
Correu electrònic Imprimeix PDF
No respon, falta a la veritat i continua amb la percepció alterada de la realitat. Això és el que fa el Sr. Leonardo Giménez en l’article publicat en aquest mateix periòdic («De coherències i de realitats lingüístiques»). I això que afirmem amb aquesta rotunditat ho explicarem punt per punt. En el nostre article «Vindicació de la coherència i la discussió raonada», que era resposta a un primer article seu («Vindicació del valencià i d’Emili Casanova»), demanàvem al Sr. Giménez que respongués als nostres arguments i que no fes interpretacions particulars de coses que nosaltres no havíem dit. Afirmàvem aleshores: «Leonardo Giménez no es pren la molèstia de citar, ni literalment ni aproximada, cap ni un dels arguments que exposem». I en aquest article tampoc no els ha resposts. Vegem-ho.

En primer lloc, falta a la veritat perquè, com ja havia fet abans, ens atribueix coses que no hem dit mai. Afirma que nosaltres estem en contra d’introduir el terme «valencià» amb rang acadèmic en els Estatuts de la Universitat de València, cosa que és totalment falsa. Li recordarem el que diu literalment l’article 6.2: «Als efectes d’aquests Estatuts hom admet com a denominacions seues [de la llengua pròpia] tant l’acadèmica, llengua catalana, com la recollida en l’Estatut d’Autonomia, valencià». Això és el que està aprovat i el que vam votar favorablement els claustrals signants. I com que el Sr. Giménez ho obvia, recordarem que, malgrat que aquesta redacció havia estat avalada pel Tribunal Constitucional, el Govern Valencià es va negar a publicar-la i no ho ha fet sinó després d’un nou procés judicial emprès precisament per la Universitat. Allò de què estem en contra és de la nova denominació que el Sr. Casanova, amb el suport entusiasta del Sr. Giménez, vol introduir en els Estatuts: llengua valenciana. I també ens oposem al fet que, malgrat que és la Universitat qui respecta la legislació i el Govern Valencià qui la incompleix, el Sr. Giménez, com el Sr. Casanova, demanen a la Universitat que canvie el criteri i no que el Govern complesca la legislació i les sentències.

En segon lloc, diu que li fèiem «desqualificacions personals que obviaré» però no les cita. I no les cita perquè no n’hi ha cap. Però així, fent aquesta afirmació no demostrada, ell es presenta com a víctima i a nosaltres, com a assetjadors. I en la seua concatenació de falses atribucions també ens adjudica el següent discurs: «proclamar que coherència és proposar que l’AVL utilitze habitualment, ací, les denominacions català/llengua catalana és pixar fora de test i tindre una percepció de la realitat bastant alterada». I novament qui altera la realitat és el Sr. Giménez perquè el que nosaltres dèiem era: «Per què no ha requerit [el Sr. Casanova] per escrit i en públic, com sí que fa a la Universitat, que l’AVL use també llengua catalana en les seues publicacions, on no apareix mai?». Per tant, no és que siga «habitualment», sinó que no l’empren «mai». I la diferència entre «habitualment» i «mai» és bastant notable. El que ens sorprèn és que qualifique de «pixar fora de test» demanar que la institució que ha de «dictaminar» sobre la llengua use, ni que siga en certs contexts, el nom d’aquesta segons les condicions del seu propi dictamen de 9 de febrer de 2005: «la denominació històrica de valencià ha coexistit amb la de català, documentada en determinades fonts valencianes, i generalitzada en l’àmbit de la romanística i de la universitat valenciana». Pixem nosaltres fora de test o ell és més restrictiu i censor que la teoria de l’AVL?

En el següent pretès argument, el Sr. Giménez es contradiu a si mateix. Afirma respecte dels noms català/llengua catalana que «eixe patró pot ser inviable i, sobretot, contraproduent fora d’àmbits universitaris i/o intel·lectuals, per a la normalització lingüística». Doncs bé, caldrà recordar al Sr. Giménez que la proposta que feia el Sr. Casanova era precisament per als Estatuts de la Universitat. Hem d’entendre, doncs, que si són contraproduents per a fora d’àmbits universitaris, vol dir que no ho són dins de la Universitat? Aleshores, segon el seu criteri, són vàlids o no dins la Universitat? I, una nova pregunta que li llancem: els usos d’un tècnic lingüístic –així signa ell– parlant sobre el nom de la llengua no cauen dins dels «àmbits universitaris i/o intel·lectuals»? Continua el Sr. Giménez: «Per tant, comptant amb el suport, o almenys la neutralitat, d’un ampli sector del poder en general, actual o futur possible, la via d’un valencianisme lingüístic, amb personalitat pròpia dins de la natural unitat lingüística, potser és la que té més possibilitats de suscitar consens i il·lusions entre els valencians corrents». Tenim el suport o la neutralitat del poder actual? A quin poder es refereix? Al poder del seu partit que amb tres legislatures amb majoria no va aturar el secessionisme lingüístic i ha acabat votant a favor d’un Estatut que ha canviat obsessivament «valencià» per «idioma valencià»? És a aquests poders a qui hem de deixar el futur de la llengua? I, per cert, fem la prova de la realitat: el canvi de nom estatutari en la línia de llengua valenciana que ell defensa, ha incrementat l’autoestima i l’ús del valencià o bé les pràctiques secessionistes del PP?

Celebrem que el Sr. Giménez haja canviat el discurs respecte del que deia en l’article passat sobre les homologacions dels certificats i els títols de català. Allà hi afirmava: «Problema d'equivalències [sic] no n'hi ha cap». Ara ja admet, però, que en “algun cas sí que en [sic] calga anar en contra [del poder]». Perquè si la Universitat, ACPV, el STEPV i CCOO no hi haguessen anat en contra, a hores d’ara no tindríem «la natural unitat lingüística», ni moltíssims titulats no podrien accedir a llocs de treball en l’administració perquè no compten ni amb el «suport» ni amb la «neutralitat» del «poder». Finalment, el Sr. Leonardo ens acusa de censors perquè en l’anterior escrit li dèiem que en el seu article acumulava «quatre suposades faltes gramaticals». No són «suposades»: són ben reals. Però ell prefereix desviar-ho cap a la censura, la sociolingüística de cafè i l’exaltació jocfloralesca de la llengua: «Per culpa d’eixes actituds censores hi ha gent que fuig d’escriure en esta preciosa llengua». I el Sr. Giménez torna a errar. Quina censura? En un tècnic lingüístic fer tantes faltes és pura incompetència. I més encara en algú que, com ell, pretén alliçonar sobre llengua. Nosaltres hem contestat tots els seus «arguments». Ni el Sr. Giménez ni els altres professors que cita no han respost ni una sola de les preguntes que els formulàvem i que ara els reiterem. Si responen, estem disposats a continuar debatent sobre el nom i sobre l’ús, que, d’això, no n’han dit res (i mira que hi ha casos d’actualitat en els quals van lligats: TV3, titulacions, homologacions, escoles oficials d’idiomes, llibres de text i temaris, utilització per part de l’Estat i la Unió Europea, etc.). Ara bé, si la discussió ha de tornar a ser sobre les seues dèries, eludint respondre, nosaltres donem ja per tancat aquest fals debat.

Signen aquest article

Alfons Esteve, PAS claustral, membre de la ponència d’Estatuts
Joan Carles Carbonell, PDI claustral, exvicerector d’Estatuts
Lluís Hurtado, estudiant claustral
Xavier Gómez, PDI claustral, secretari de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació
Alfons Esteve, PAS claustral, membre de la ponència d’Estatuts Joan Carles Carbonell, PDI claustral, exvicerector d’Estatuts Lluís Hurtado, estudiant claustral Xavier Gómez, PDI claustral, secretari F

Origen


http://www.pagina26.com/opinio/7890-cap-argument-sense-resposta.html

Més sobre Sobre el nom de la llengua (49)