Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

La nostra llengua

29-Mai-2009

La nostra llengua
gemmapasqual | divendres, 29 de maig de 2009 | 11:37h

Si em permeteu la deformació professional, crec en la força de les paraules i en el seu significat, en l’ús correcte de cada terme: una paraula ben dita al lloc que correspon és més punyent que una arma. M’agradaria ser més precisa i que ens deixàrem d’eufemismes, la nostra llengua té un nom: català.

més...

Ho veieu? He escrit la paraula maleïda i no hi ha hagut cap terrabastall, continuem tots asseguts a les nostres cadires de cara a la pantalla: potser encara és aviat, esperem al final de l’article per si de cas els quatre genets de l’Apocalipsi ja estan en camí. Tal vegada aquest mot anuncia la fi del món, del seu món i per això és tan temut pels nostres governants.

Fuster, sempre vigent, deia: «Si nosaltres no defensem com cal, catalanoparlants, el català, qui ho farà? “El Ministerio de Educación”?» Jo afegiria a aquesta pregunta Font de Mora o Rus? Per què aquests senyors tenen interès d’atiar l’antiga batalla de la llengua? Potser perquè tornen a revifar els partits blavers, últimament quasi eradicats? Potser pel greu problema econòmic que travessa el País Valencià, amb el continu degoteig de tancaments de fàbriques i drassanes? Potser pels vestits del nostre molt honorable? O és alguna altra cosa de la qual encara no ens hem assabentat? La resposta la tindrem en breu. El que és clar és que ha estat el PP el que alçat la caça i de seguida el PSOE hi ha pujat al carro votant tots juntets en contra de l’ingrés a l’Institut Ramon Llull.. De tota manera no m’ha sorprès, aquí ja fa molts anys que ens coneixem tots i ja sabem de quin peu es dolen aquests dos partits.

Tornem a la nostra llengua, hi ha alguns que pensen ser molt intel·ligents, i la resta dels humans, uns complets ignorants. Si la solució és ben fàcil, només cal posar una barra enmig del català i del valencià i solucionat el problema de la llengua. Legitimen la doble denominació i es queden tan tranquils!

Aquesta idea del «català barra valencià», com bé diu l’Institut d’Estudis Catalans, és un «híbrid absurd i confusionari». Per què no «català barra valencià barra balear»? Aquesta rastellera feixuga va ser la solució de mossèn Alcover per no posar al seu diccionari «de la llengua catalana», com li esqueia. Al llarg de la història també hi ha hagut unes altres propostes, com, per exemple, bacavès o llengua bacava. Salvador Espriu va satiritzar aquestes foteses terminològiques inventant la paraula rosalbacavès per incloure-hi el Rosselló i l’Alguer. Continuem amb Fuster: «llengua catalana i literatura catalana: tant si es vol com si no es vol»; i també ens explicava que: «El propòsit explícit és ofegar el català, amb l’excusa de convertir-lo en “valencià” i ofegar definitivament el “valencià”... A Madrid, saben el que fan. A Barcelona, no. Ni a València. A les Illes?»

Com a «catalans» érem coneguts, tots plegats, els del Principat, els de les Illes i els de País Valencià, a tot arreu de l’Europa medieval i renaixentista. Formàvem un bloc socialment i lingüísticament compacte, i un estranger no hauria estat en condicions de distingir-hi les nostres variants de «regnes». Ni valencians ni mallorquins no van tenir més nom internacional que el de catalans. Com a catalans es donaven a conèixer. Podríem citar l’exemple dels Borja, de Xàtiva i de Gandia. «O Dio, la Chiesa Romana in mani dei catalani!», van exclamar els italians en veure com aquella tribu de valencians espavilats s’enfilava al soli pontifici i ocupava els alts càrrecs de l’Església.

Sense deixar a Fuster: «Si no emprenyem, no ens faran cas. Hem d’exigir el català com a llengua pròpia dels catalans, amb tots els efectius culturals, administratius, polítics.» «Tenim dret a esperar –per molt llunyana que se’ns presenti aquesta esperança– que un dia serà suficient dir català per al·ludir a la nostra condició de poble única».

ACPV i l'STEPV han denunciat el Conseller Font de Mora per no respectar les diverses sentències judicials que validen la unitat de la llengua i la legalitat de la denominació de "català". Molta sort en aquesta empresa companys. I esperem que tots i totes continuem sans i estalvis.

Gemma Pasqual i Escrivà
Gemma Pasqual i Escrivà

Origen

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/135034/

Més sobre Sobre el nom de la llengua (49)

• Països andorrans (Sico Fons ) (testimoni, 17/06/2013)
• Tres casos (Joan Mir) (testimoni, 16/05/2013)
• Amics, parlem Lapao (ROSAMARIA CENDRÓS. Barcelona) (testimoni, 15/05/2013)