Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
Testimonis
imprimir Imprimir

Postal des de Florida

21-Oct-2010

COMPTAT I DEBATUT Comptat i debatut
Postal des de Florida
PAU ALABAJOS
21 octubre 2010
Vota
1 2 3 4 5
| Resultat 6 vots.

Estem ja al voltant de nou dies als Estats Units i la veritat és que hem fet tantes coses que no hem tingut temps material per a digerir tanta informació: començàrem el nostre viatge a Nova York, en la ciutat dels gratacels, i ens hi estiguérem cinc dies. Suficients per a fer un taller amb els alumnes de la Universitat de Columbia i un concert en el soterrani d'una antiga capella dissenyada per un arquitecte valencià, Rafael Gustavino, a finals del segle XIX. Era un lloc increïblement acollidor per a escoltar música en directe; no debades aquesta sala, Postcrypt Coffeehouse, està oberta al públic des dels anys seixanta i pel seu diminut escenari han passat artistes de la talla d'Ani Difranco, Suzanne Vega o Jeff Buckley. Les normes de la sala són que no es pot endollar cap instrument i s'ha de cantar a cappella obligatòriament. Això fa que els espectadors fins i tot continguen la respiració, que el silenci i els ciris de les taules conviden a la intimitat i a la confidència, i que el músic puga mirar als ulls al seus interlocutors, que s'hi produïsca una connexió molt especial. Va ser realment interessant parlar amb els alumnes de Columbia, estudiants de català amb un nivell altíssim, que s'han amerat de la nostra cultura fins al punt que entenen alguns dels problemes socials i polítics que ens afecten, que mostren empatia cap als nostres somnis i preocupacions. Tot això es deu a la labor fonamental de la lectora, Elsa Úbeda, la professora que els ha encomanat aquest amor per la llengua i la cultura catalanes, responsable de la nostra presència a Nova York.

Després d'aprofitar els dies lliures per fer el guiri per Manhattan i arrimar-nos als dos museus més importants de la ciutat, el Metropolitan i el MOMA, agafem l'avió cap a Florida. El canvi és radical en tots els sentits: des de les altures, ens adonem que els gratacels han desaparegut i que Gainsville (ciutat on es troba situat el campus universitari) és absolutament horitzontal. Un dels edificis més alts deu ser l'estadi de futbol americà dels Gators, un dels orgulls locals: els dies de partit, les graderies s'omplen de gom a gom amb 90.000 espectadors (calculeu que Gainsville té al voltant de 150.000 habitants) per donar suport a l'equip universitari. L'equip porta el nom de Gators perquè a aquesta zona hi ha moltíssims caimans (alligators). Aquesta vesprada anirem a un parc protegit a veure'n alguns de prop! També el canvi d'oratge ha sigut molt acusat. Passem de portar abric d'hivern a Nova York a vestir-nos amb samarreta i roba d'entretemps, com a conseqüència de la temperatura primaveral de Florida.

Va ser realment interessant parlar amb els alumnes de Columbia, estudiants de català amb un nivell altíssim, que s'han amerat de la nostra cultura fins al punt que entenen alguns dels problemes socials i polítics que ens afecten, que mostren empatia cap als nostres somnis i preocupacions

Després de descansar una miqueta, tornem a la càrrega. Quatre tallers, un en cadascun dels nivells de català que imparteix Elisabeth Liminyana, la lectora de la UF, en què explicàrem què era la “Nova Cançó” i quina és l'herència que ens ha deixat als nous músics i cantants, que ens inspirem en l'actitud de gent com Raimon i Lluís Llach a l'hora de pujar a l'escenari. Ens van sorprendre algunes de les preguntes dels alumnes, perquè pressuposen un domini de l'idioma altíssim i una comprensió del nostre context polític i social relativament profund. Insistisc en la tasca encomiable de la lectora de català, que, a banda de fer d'ambaixadora del nostre país al sud-est dels Estats Units, va demostrar la seua capacitat de gestió i d'activisme cultural, invertint moltíssims esforços per a organitzar un concert-recital de poesia en un espai escènic anomenat Thomas Center el dia 19 d'octubre. Una antiga casa colonial preciosa, amb una acústica formidable, va ser el lloc escollit per celebrar aquest espectacle que vaig compartir amb l'actriu Susanna Sebastià. Més de vuitanta persones van assistir-hi, no sabria com explicar el que sentíem des de l'escenari. La gent escoltava amb molta atenció allò que explicàvem sobre la corrupció urbanística del litoral mediterrani, sobre l'accident de metro de València del 3 de juliol de 2006, sobre les nostres aspiracions identitàries, sobre la mort de Guillem Agulló, de Carlos Palomino, de Salvador Puig Antich...

Enviarem des de Montreal la pròxima postal.
Pau Alabajos

Origen


http://www.linformatiu.com/nc/opinio/detalle/articulo/postal-des-de-florida

Més sobre Catalanística (91)