Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
Testimonis
imprimir Imprimir

Postal des del Quebec

4-Nov-2010

COMPTAT I DEBATUT Comptat i debatut
Postal des del Quebec
PAU ALABAJOS
04 novembre 2010
Vota
1 2 3 4 5
| Resultat 0 vots.

Des de Missouri, fem una escapada de dos dies a Chicago: no tenim actuacions ni tallers programats en aquesta ciutat, però ens prenem el cap de setmana de relax, ens vindrà molt bé abans d'afrontar la recta final del viatge. La nostra pròxima parada és Montreal. Allà ens esperen Èric Viladrich i Montse Colera, els màxims responsables de la nostra presència al Quebec i als Estats Units. Han invertit moltíssims esforços i maldecaps perquè aquesta gira de concerts fóra possible i els estem veritablement agraïts per haver cregut en nosaltres. Aquesta setmana tenim l'agenda bastant carregada, però estem ansiosos per posar les mans en farina: el dia 26 d'octubre, per a començar, fem un taller amb els estudiants de català de la Universitat de Montreal. Ens acompanyen també alguns membres del Casal Català del Quebec i el reputat director de cinema Josep Maria Forn (El Coronel Macià), que ha creuat l'oceà expressament per participar en el Festival de Cinema “Tapis Rouge”, enguany dedicat als nostres màxims exponents pel que fa al seté art. També vénen a explicar les seues respectives pel·lícules Ventura Pons (A la deriva) i Dolors Genovés (Adéu, Espanya).

Per això el dia 27 ens acostem al Cinema Beaubien, on està convocada la cerimònia d'inauguració de l'esmentat festival. Després d'un parell de discursos institucionals, ens quedem amb la boca oberta en veure com es preparen a l'escenari la colla de castellers de Montreal, que es disposen a il·lustrar en viu i en directe una de les nostres tradicions més arrelades. Formada per alguns catalans “a l'exili”, però també per una gran part de quebequesos. Posa la pell de gallina comprovar com a no sé quants mil quilòmetres de casa nostra, formen una sèrie de piràmides humanes. De veritat, impressionant! Després ens toca el torn a nosaltres: li dediquem una versió de la mítica cançó Al Vent al lingüista i Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, Joan Solà, desaparegut recentment. Com que Laura Navarro, autora de l'arranjament d'aquesta peça per a quartet de corda no ha pogut viatjar amb nosaltres, ens veiem obligats a buscar músics autòctons per a la guarnició, la qual cosa ens serveix per a adonar-nos del gran nivell musical que hi ha a la ciutat. Amb només dos assajos tenim prou perquè la cançó sone com si Julie-Odile GM (cello), Jennifer Thiess (viola), Cecilia Curiel-Garcia (violí segon) i Maria Demacheva (violí primer) l'hagueren tocat tota la vida. A més a més, es tracta d'una actuació per la qual no rebran cap remuneració, s'han prestat a actuar a Tapis Rouge filantròpicament, per tal de contribuir amb el seu granet d'arena. En acabant, em quede sol a l'escenari: interprete una versió d'una cançó del grup quebequés Les Trois Accords, que ha adaptat a la nostra llengua l'hilarant artista de l'Alcúdia, Toni de l'Hostal, amb el títol de Molt guapot (Vremaint beau). No em faig una idea de com deuen haver sonat les tres estrofes i mitja de la versió original que he cantat en francés, espere que almenys els espectadors hagen reconegut la cançó!

Sabeu un altre estat, a banda d’Espanya, que no va acceptar institucionalment l'autodeterminació de Kosovë? Exactament, haveu encertat: Canadà

Per la seua banda, Susanna també ha tingut el seu moment damunt de les taules, participant en la cerimònia inaugural, en companyia de l'actor portaveu del festival, Simon-Olivier Fecteau: passant-li un senzill càsting sobre cultura catalana que serveix de fil conductor de l'acte. El dia 28, cloem el nostre periple quebequés amb un concert en la Maison de la Culture – Rosemont La Petite Patrie. Aquest concert, que també forma part de la programació del festival i que serveix d'homenatge als 50 anys de la Nova Cançó, l'hauríem d'haver compartit amb el cantautor i amic Cesk Freixas, que finalment no hi ha pogut assistir. De fet, el cartell que hi ha penjat a la porta del centre cultural és el que fem servir habitualment per al nostre espectacle conjunt “Venim del nord, venim del sud”.

Segons ens explica Èric, les entrades estan esgotades des d'una setmana abans del concert! Fem l'actuació amb una llum tènue, molt càlida, perquè el públic puga seguir les traduccions al francés de les lletres del nostre repertori. En finalitzar l'actuació, s'obri un torn obert de preguntes i comentaris, tal i com vam fer el primer dia en el taller a la Universitat, i ens adonem de quantes analogies es poden fer entre la situació social i política del Quebec i dels Països Catalans. El poema Comptat i debatut, que enregistràrem en el nostre segon disc i que ací teniu traduït al francés, aprofita per a posar-hi sobre la taula moltes semblances i debatre engrescadorament. Ens pregunten per les consultes sobre la independència que s'han realitzat darrerament en diverses poblacions del Principat (i també en algunes ciutats d'Estats Units, on votaven els catalans i les catalanes “en la diàspora”). Al Quebec ja s'han fet un parell de referèndums oficials sobre l'autodeterminació, que no han arribat a bon port. Possiblement, si el Partit Quebequés guanya les pròximes eleccions es proposarà una tercera consulta. A propòsit, ¿sabeu un altre estat, a banda d’Espanya, que no va acceptar institucionalment l'autodeterminació de Kosovë? Exactament, haveu encertat: Canadà. Ja ho diu la dita, quan veges la barba de ton veí pelar, posa la teua a remullar…

Ens n'anem a dormir: us escriurem des de Califòrnia l’última postal.
Pau Alabajos

Origen


http://www.linformatiu.com/nc/opinio/detalle/articulo/postal-des-del-quebec/

Més sobre Catalanística (91)