Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

El català fa escala

3-Gen-2011

El català fa escala
03/01/11 02:00 - Andreu Bosch i Rodoredaemail protegit
Vet aquí cinc projectes –Nàpols, Zadar, Leipzig, Manchester i Mont-real– que exemplifiquen el passat, el present i, sobretot, el futur dels estudis catalans a les universitats de l'exterior
Notícies de ...

* Barcelona

Fa unes setmanes vaig assistir als actes de commemoració dels estudis catalans a la Universitat Federico II de Nàpols. 20 anni di catalano a Napoli era el títol del congrés internacional organitzat per celebrar l'efemèride. Entre els convidats, romanistes i catalanistes italians de pes com Alberto Varvaro, reconegut medievalista i dialectòleg; Nicola de Blasi, expert filòleg i historiador de la llengua italiana; Stefano Asperti, i Patrizio Rigobon (premi Pompeu Fabra 2009); i també l'especialista de novel·lística catalana del XV Anton Maria Espadaler, de la Universitat de Barcelona, que va conduir un recorregut literari a través de la modernitat de les tres novel·les cavalleresques catalanes de l'època: Jacob Xalabín, Curial e Güelfa i Tirant lo Blanc. Un lectorat que fa 20 anys –com el de la Universitat L'Orientale de la mateixa ciutat (o com el de Cracòvia i Poznan, a Polònia)– és com fer el cim, i encara més quan al darrere hi ha hagut la trajectòria de dues professores compromeses amb la causa acadèmica catalana: Núria Puigdevall i Anna M. Compagna.

Fa uns quants dies més, vaig participar a La cultura catalana fa escala a la Universitat de Zadar, davant d'un centenar d'estudiants de grau i de màster en llengües iberoromàniques (un projecte acadèmic en el qual català, castellà, gallec i portuguès ocupen el mateix estatus curricular, amb la possibilitat d'una menció de català dins del màster de filologia romànica). Amb dos professors de llengua i cultura catalanes, Roser Soler i Pau Sanchis, amb dinamisme inesgotable i un lingüista de referència al capdavant, Nikola Vuletic. I també amb iniciatives divulgadores de la cultura catalana ben curioses, com l'edició de 10.000 sobrets de sucre repartits per la ciutat dàlmata de Zadar que reproduïen el cartell bilingüe de les jornades, en croat i en català, i al revers amb versos de poemes traduïts al croat de Joan Salvat-Papasseit, Joan Ferrater, Maria Mercè Marçal i altres poetes.

I encara uns dies més enrere, inauguració dels estudis catalans a la Universitat de Leipzig de traductologia, de grau i de postgrau, un cas únic a Alemanya i un referent a seguir a Europa, un projecte acadèmic al capdavant del qual comptem amb el romanista Carsten Sinner, president de l'Associació Germano-catalana, i amb un lector de català experimentat que prové d'una anterior etapa docent a la Universitat Freie de Berlín, Òscar Bernaus. Es tracta d'uns estudis que generaran una titulació específica de traductologia en català de grau i de màster, a la segona universitat més antiga d'Alemanya, del 1409, per la qual han passat personalitats de les ciències i les humanitats com Goethe, Schumann o Nietzsche.

Per no esmentar el Workshop for UK based Catalan tutors, que, coordinat per Adrià Castells i Jocelyn Wyburd, el mes de novembre va reunir a la Universitat de Manchester disset professors de català del Regne Unit i d'Irlanda per seguir un taller sobre l'aprenentatge en línia i l'ús de recursos tecnològics en l'ensenyament del català com a llengua estrangera, en un context en què la formació continuada és una de les claus de la qualitat docent a l'exterior. I, simultàniament, Mont-real acollia el festival Tapis Rouge au cinéma catalan per explorar les tendències de la producció contemporània catalana tot permetent al públic quebequès accedir a una vintena de films catalans produïts al llarg dels tres últims anys i a l'experiència de Josep Maria Forn, Ventura Pons i Maria Dolors Genovès, presents tots tres al festival, un projecte impulsat per Èric Viladrich, professor de català a la Universitat de Mont-real.

Vet aquí cinc projectes que exemplifiquen el passat, el present i, sobretot, el futur dels estudis catalans a les universitats de l'exterior, dins una xarxa de 123 universitats que, amb la contribució de l'Institut Ramon Llull i comptant amb el dinamisme del professorat de català i el compromís dels responsables acadèmics, lidera la projecció dels estudis catalans internacionalment a través de l'àmbit universitari.
Darrera actualització ( Dilluns, 3 de gener del 2011 02:00 )
Andreu Bosch i Rodoreda

Origen


http://www.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/351902.html

Més sobre Catalanística (91)