Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

Països Catalans: L'Alguer

10-Feb-2011

Països Catalans: L'Alguer
emigdi | independentista | dijous, 10 de febrer de 2011 | 06:01h

Sés béglia quant'l sol ta basa tota/ i ta carigna calma la marina,/ quan la gliuna de nit ta dasgota/ la prata més gliuenta i la més fina./ Sés beglia massa tu, suitat mia,/ de muraglias i torras anghiriara/ che ta miras nel golf a on sumia/ antiga i branca una sirena ancara./ De Ca' de Cassa a Muntiroglia negra,/ de Muntagnés a San Giurià frurit/ és tota una canzó che ta ralegra,/ una canzó que dura ne la nit/ quant a poc suspira la marina/ basan l'ascol che tot ha cunsumit. (Rafael Sari)

Sovint m'agrada sobre la meua Alguer, i usar aquest terme per definir-la. He estat un apassionat d'aquesta ciutat nostrada des de molt jovenet. Recordo perfectament el meu primer contacte amb la cultura algueresa, a partir d'uns textos que ens va fer llegir el professor de llengua catalana quan cursava COU a un institut de Tortosa. Vaig aprendre les característiques morfològiques, sintàctiques i fonològiques de l'alguerès i, com m'agradava llavors, alguns poemes de memòria, molts dels quals he guardat a la memòria durant dècades. Anys després, quan fundàrem la revista Soldevila, publicàrem alguns reportatges sobre l'Álguer i donàrem a conèixer igualment aquests poemes. Vaig anar estudiant durant molt temps la història de la ciutat amb passió. Vaig interessar-me molt especialment per la literatura algueresa i vaig llegirs els autors més emblemàtics i els moments literaris més transcendents. Vaig conèixer personatges com Josep Franch, el primer gran poeta alguerès del XIX, i sobretot Eduard Toda, el patrici reusenc que va descobirr l'Alguer per a la catalanitat, que curiosament va tenir una relació molt fructífera amb l'intel·lectual jesusenc Joan Cid i Mulet durant la guerra civil. Vaig estudiar molt especialment el període de La Palmavera, la segona renaixença algueresa, que va coïncidir amb el I Congrés Internacional de la llengua catalana el 1906 i en un període de revifament catalanista arreu dels territoris catalanoparlants. Literats com Joan Païs, Joan Palomba, Joan de Giorgio, Carmen Dore, o Antoni Ciuffo (Ramon Clavellet), van colpir-me de debò. Durant anys he anat comprant tots els estudis sobre els membres de la Palmavera, i he llegit amb interès tot l'entramat que els va acompanyar.
I l'any 2000 vam fer un viatge a l'Alguer amb els companys de colla, que va ser veritablement memorable ja que ens ho vam passar d'allò mes bé. Vam gaudir de la magnífica gastronomia algueresa, de les seues platges, de l'hospitalitat a l'hotel... Vaig poder trepitjar finalment una ciutat, la cultura de la qual m'havia enamorat. Vam trepitjar els carrers, vam admirar els torreons (com a campredonenc, l'ideari templer de les nostres torres sempre m'acompanya...), vam adquirir tota mena de llibres, revistes i música en la llengua de la terra. Vaig descobrir grans literats del segle XX: Pasqual Scanu, Bal·lero di Càndia, Antoni Cano, i més recents com Antoni Canu, Nughes...
La relació Campredó-Alguer va continuar. Molts companys hi van tornar en viatges diversos col·lectius. Fins i tot un de nosaltres va establir una curiosa relació comercial amb venda de taronges i mandarines. Nosaltres vam tornar a l'Alguer en família el 2007, un altre viatge per a la memòria. Quant a fet cultural, faré esment de la meua visita a la biblioteca comunal, on vaig poder consultar i veure els centenars de llibres que les entitats catalanistes havien regalat a l'Alguer a finals del segle XIX, entre els quals la primera edició de Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa del cavaller renaixentista Cristòfor Despuig. Vam usar el català en moltes ocasions, i podria escriure alguna curiositat al respecte. Vam conèixer Pascualino en entrar a la seua sastreria, una de les persones més apassionades i entranyables de l'Alguer.
La meua dona va tenir l'oportunitat de tornar a l'Alguer amb un viatge escolar amb els seus alumnes de l'IES Tortosa l'any passat. Tota una experiència...
I solc presumir de disposar d'una petita biblioteca d'autor alguerès, que m'ha permès dedicar diversos programes radiofònics de Lletres Ebrenques a la literatura algueresa.
I és que és la meua Alguer...
Emigdi Subirats i Sebastià

Origen


http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/189466

Més sobre Alguer (61)