Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
Testimonis
imprimir Imprimir

Conclusions 2n Congrés Convit Intervenció íntegra de Jordi de Bofarull, responsable de l'Àrea de Llengua Catalana del Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili

30-Mai-2011

Intervenció íntegra de Jordi de Bofarull, responsable de l'Àrea de Llengua Catalana del Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili
Bon dia a tothom. Encara no és l'hora dels adéus, però sí que ja és l'hora de les conclusions. Abans que res, però, els membres de la comissió organitzadora voldríem expressar una sèrie d’agraïments a tothom que ha fet possible la bona marxa d’aquest 2n Convit. I aquest tothom és molta gent: són els 250 professionals que s’hi han inscrit i que hi han participat d'una manera exemplarment activa; són els experts que hi han intervingut com a ponents i com a conductors i que han omplert de contingut diversament enriquidor la trobada, i són les persones i totes les institucions que s’han implicat d’una manera o altra en l’organització. Tots junts (ja sigui participant, ja sigui intervenint, ja sigui organitzant) hem fet mata de jonc i hem fet una bona feina.
Bé, tal com deia, ara és el moment de les conclusions, unes conclusions que són col·legiades, perquè la gent de la comissió organitzadora ens hem repartit com a bons germans la tasca relatora durant aquests dies. Unes conclusions, doncs, que ara exposaré com a portaveu d’aquest equip relator.
De fet, en un Convit on hem tingut entrevistes públiques en lloc de ponències, taules rodones en lloc de comunicacions, projeccions de vídeo i presentadors de ràdio i televisió, no seria d’estranyar que ara tinguéssim unes conclusions en forma de monòleg televisiu, d'aquells de riure. Però, tot i que som a Reus, el Buenafuente no hi és, i jo, francament, no m’hi veig amb cor. Per tant, optarem per les conclusions de tota la vida. I el que farem serà recapitular. Recapitularem per recordar sumàriament allò que s'ha dit de rellevant al Convit i, també, per plantejar uns elements principals de conclusió.
Ahir vam començar de la millor manera possible, amb la veu i les imatges de l'estimat Joan Solà, que ens parlava del patrimoni de la paraula. Això, juntament amb el simbòlic intercanvi de la mata de jonc entre els regidors de Girona i de Reus, ens va donar bona energia per començar el Convit.
La ponència sobre llengua i immigració va ser feta en forma d'entrevista pública: la periodista Rita Marzoa va dialogar amb el demògraf Andreu Domingo, que ens va plantejar moltes dades i reflexions interessants sobre la immigració als Països Catalans (i alguna fins i tot de més enllà, com la tribu amazònica dels uaikuru bambara, amb un sistema de reproducció un pèl peculiar). L'extracte de la seva intervenció el podem resumir en aquests punts:
Els territoris de parla catalana comparteixen sistemes de reproducció complexos basats en la immigració.
Aquests sistemes són heterogenis: en volum, en perfil sociodemogràfic i en distribució territorial.
La llengua catalana ha actuat com a element cohesionador per a la pertinença i la mobilitat social ascendent dels nouvinguts. I ha esdevingut marca antropològica i identitària com a eina d'integració.
La concentració o la dispersió d'aquesta població no són substancialment dolentes ni per als individus ni per al català.
La immigració ha de ser assumida com a fet fundacional de la identitat nacional, tenint en compte la importància que ha tingut en l'evolució demogràfica.
El coneixement i ús del català pot representar una millora en les condicions de vida de la població immigrada.
La immigració no és bona ni dolenta: és la pedra de toc que posa a prova la vitalitat de la llengua.
El futur depèn de les polítiques lingüístiques que s'apliquin en cada territori i de les actituds dels catalans respecte de la seva llengua i la immigració.
La posterior taula rodona va ser un bon contrapunt a la ponència científica. Conduïda per la periodista Coia Ballesté, els participants van opinar sobre la integració lingüística des de diferents perspectives. El sociòleg Amado Alarcón, la normalitzadora Anna Saperes, l'activista d'Escola Valenciana Amanda Gascó, la catalanoparlant malgrat els catalans Patricia Duarte i l'expert en immigració Mohamed Hilal van dir coses tan interessants com aquestes:
Les diferències entre les dues grans últimes onades immigratòries (l'espanyola del segle XX i la d'aquest principi de segle) és que aquesta última és molt menys nombrosa, no té tants drets lingüístics ni de ciutadania, és molt més heterogènia lingüísticament i arriba en un context en què el català és oficial i té recursos d'acolliment però no és la llengua predominant d'interrelació.
Una de les semblances més importants és que els catalanoparlants mantenen la pràctica de la dimissió lingüística. En aquest sentit, cal una reflexió profunda sobre com es pot modificar aquest hàbit lingüístic, ja que dificulta enormement la incorporació de la població immigrant al català.
El castellà és la llengua útil per a la immigració, la llengua del carrer. Però el català té prestigi i força simbòlica, cosa que el converteix en una llengua de promoció social.
Hi ha territoris, com el País Valencià, on la societat civil fa aquesta feina d'integració perquè l'administració no hi creu.
En un procés de segmentació i precarització del mercat de treball, cal apostar pels drets de ciutadania de la nova immigració per incorporar-la al projecte de país.
Hi ha experiències positives de coordinació i treball transversal que fan que els diferents agents socials que intervenen en acolliment lingüístic als municipis puguin treballar en la mateixa direcció.
Hi ha molts recursos disponibles per a l'aprenentatge del català, però cal adaptar al màxim l'oferta formativa a les necessitats d'aquesta població i potenciar les actuacions que s'adrecen més a la integració que a l'acolliment.
Cal crear espais facilitadors perquè la població immigrada parli el català. Cal desenvolupar el concepte que el català serveix per a tot i és clau per millorar. Cal que els catalanoparlants activem l'autoestima lingüística destacant les fortaleses de la llengua.
Prosseguim. La tarda d'ahir es va dedicar al segon eix del Congrés, el de llengua i empresa. Després de dinar, còmodament asseguts i amb els llums tancats, no ens vam adormir perquè el Josep Bages ens va comentar una projecció que feia un breu repàs d'un estudi sobre el català a l'empresa. Les dades mostraven un futur un pèl incert. Què vam sentir? Doncs que els empresaris no consideren que usar el català sigui un inconvenient i que té avantatges d'imatge empresarial, per bé que sols un 25% volen augmentar l'ús del català en el futur i són minoria els que aposten per la formació lingüística i l'atenció al client en català.
I a continuació va ser el torn de les intervencions de Josep M. Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, i Eduard Prats, director del campus ESIC Barcelona. Aquestes van ser algunes de les idees que van expressar:
Cal incloure l'ús del català com un element de responsabilitat social en l'estratègia empresarial, malgrat les dificultats que això comporta, com demostra la inexistència d'aquest aspecte a l'índex Merco. El repte de la responsabilitat social és alhora una oportunitat i un risc, perquè algunes empreses es poden blindar a temes de llengua precisament dient que ja fan responsabilitat social en altres aspectes.
El nostre país podria ser un lloc d'excel·lència en la gestió del multilingüisme a l'empresa, però la llengua encara és tabú.
Cal focalitzar en empreses líders que treballen en responsabilitat social perquè tractin amb normalitat el tema de la llengua. Pot ser convenient recórrer a les consultories i les ONG per fer avançar la incorporació de la llengua en la responsabilitat social empresarial.
L'ús del català a l'empresa ha anat millorant en els últims anys, i les noves tecnologies i les xarxes socials obren moltes possibilitats per apostar pel català a l'empresa, superen reticències i situen el català com un valor competitiu.
Cal denunciar que no atendre el públic en català és una mala pràctica comercial.
Cal fer un nou salt endavant en l'ús del català a l'empresa, com a àmbit estratègic de socialització, igual com es va fer als anys vuitanta en l'educació.
Posteriorment, a la taula rodona “El català ven”, conduïda per Francesc Domènech, hi ha haver, afortunadament, unanimitat en el fet que el català venia, o podia vendre, o calia usar-lo per vendre. Els diferents convidats ens van exposar l'experiència de la seva empresa en aquest sentit.
Luis Collado, director de Google Books i Google News a Espanya i Portugal, ens va explicar que ja va tenir una experiència d'Internet de petit a la plaça del seu poble. Un Internet que no té barreres lingüístiques per a les empreses. La seva, com a empresa global, opta pel català com una de les llengües més emprades a Internet (entre la 10a i la 15a). També, però, ens va advertir d'un repte, que és que hi ha un desajust entre els catalanoparlants que volen comunicar-se i comprar per Internet en català i els continguts i serveis que s'ofereixen en aquesta llengua, que són menors. A més, va afirmar que el millor argument per a l'ús del català és que l'empresa, que el que vol és fer negoci, es pregunti en quina llengua volen ser atesos els clients.
D'altra banda, David Poudevila, director de Comunicació del grup Bon Preu, ens va dir que el català ven, però sobretot ens va demanar discreció. Va fer èmfasi en la necessitat d'escoltar el consumidor i de seguir la lògica de mercat, que és apostar aquí pel català com ho farien per l'anglès a Londres, amb naturalitat. En paraules seves, usar el català en l’àmbit de comerç és molt rendible i pot ser un puntal perquè el negoci funcioni.
Per la seva banda, Josep Bertran, coordinador de Comunicació de Repsol, ens va explicar que la seva empresa volia vendre bon veïnatge i que el sentit comú els deia que el millor era fer-ho en català, per tenir una relació correcta i cordial amb la població de l’entorn
Finalment, Sandra Álvarez, la representant de Golden Line, també va secundar l'afirmació que el català venia. Aquesta empresa, de telemàrqueting, va optar pel català després de comprovar que els seus clients (empreses com Consum o Banc Sabadell) els demanaven que atenguessin en català els seus usuaris. Amb l'ajut del Consorci per a la Normalització Lingüística, van impulsar accions formatives, de voluntariat lingüístic i de planificació d'usos, que van comportar beneficis, especialment en la motivació i el rendiment dels treballadors.
L'ultima taula rodona d'ahir va oferir experiències d'empreses concessionàries. Judit Batayé, de Tram, ens comentà l'ús preferent de la llengua catalana, al costat del castellà i l'anglès. Pere López, del Grup SAGESSA, explicà el desenvolupament del Pla de normalització lingüística a l'hospital de Reus, que hi promou l'ús del català amb múltiples accions. Joan Riera, d'Atento, afirmà que ofereixen els serveis en la llengua que els demana l'Administració pública que els dóna la concessió. I Alfred Roda, d'Adesma, féu cinc cèntims de les mesures formatives i dinamitzadores desenvolupades per augmentar l'ús del català al seu centre.
Aquest matí Xavier Graset ha moderat la taula rodona sobre llengua i immigració i empresa als diferents territoris dels Països Catalans, amb Alà Baylac-Ferrer, professor de la Universitat de Perpinyà; Immaculada Cerdà, cap de la Unitat de Normalització Lingüística de la Diputació de València; Marc Cortès, cap del Servei de Política Lingüística del Govern d’Andorra, i Elvira Riera, subdirectora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.
La situació, com bé sabem, és prou diversa als diferents territoris. A la Catalunya Nord, hi ha una absència total de validesa jurídica i una lògica de resistència. Malgrat tot, però, es tiren endavant actuacions de sensibilització, de presència pública de català i d'ensenyament. En definitiva, mancances immenses, i també immenses necessitats de col·laboració en política lingüística amb els altres territoris, però malgrat tot optimisme pel futur.
Al País Valencià, també se'ns ha transmès optimisme, malgrat la manca de suport de l'administració i, sobretot, de planificació global. Davant una immigració diversa, voluntat de tenir estratègies d'integració també diverses. Amb un acolliment que comença pels infants i que respecte als adults té el repte d'adaptar materials i formació, amb iniciatives reeixides com el voluntariat pel valencià des del món civil. En el món de l'empresa, on hi ha por del conflicte lingüístic, el repte és fer veure el valencià com un valor. En conclusió, un marc legal que permet més acció que la que es fa i un treball en xarxa enriquidor que a vegades és l'únic possible. I molta feina a fer.
A Andorra, on la transmissió intergeneracional està garantida, es respira encara més optimisme, amb una tendència creixent en l'ús del català, malgrat alguns dèficits. A les empreses, el govern ofereix formació i assessorament gratuïts, i impulsa el voluntariat lingüístic i convenis amb compromís d'atenció en català. A més, fa inspecció i vigilància del compliment de la llei en la retolació en català i ben aviat també comprovarà la disponibilitat lingüística oral.
I a Catalunya, una anàlisi que situa la regulació i el foment com els dos grans instruments de què es disposa. En la regulació destaquen l'aprovació de la llei d'acollida, que estableix el català com a llengua comuna, i el codi de consum. Unes lleis que legitimen polítiques, però que són difícils de fer complir. En el foment, la constant és facilitar l'ús del català (amb eines i serveis com Parla.cat, Optimot, voluntaris lingüístics, formació) i sensibilitzar (amb campanyes que, des de la Norma fins a l'Encomana el català, sempre han maldat contra l'abandonament del català en la interacció oral). I ara, més que mai, reptes d'eficiència i coresponsabilitat, amb la necessitat de treballar amb els agents sectorials i de construir amb la societat civil. Conscients de les dificultats en molts aspectes, però també més que mai amb experiència i voluntat de treball.
Finalment, la sessió de pòsters d’aquest matí ha estat un aparador de la bona feina que els serveis lingüístics duen a terme en els dos eixos del Congrés.
Una bona part d'aquestes experiències aposten per la coordinació de diversos organismes i per la cooperació dels agents implicats. En l'àmbit de llengua i empresa, van en aquesta línia pòsters com “Convenis per millorar l'atenció en català als grans magatzems d'Andorra” del Servei de Política Lingüística del Govern andorrà, l’experiència del Voluntariat per la Llengua als centres de treball del Centre de Normalització Lingüística de Reus o “A l'autobús, en català” del Centre de Normalització Lingüística i l'Ajuntament de Tarragona. En l'àmbit de llengua i immigració, tenen aquesta filosofia experiències com “Vint contes comptats” del Centre de Normalització Lingüística de Sabadell, el Programa d'Acolliment Lingüístic del Consell de Mallorca, l'acolliment lingüístic universitari de la Xarxa Vives d'Universitats, “El comerç t'acull” de la Confederació de Comerç de Catalunya o l'acolliment lingüístic al Camp de Tarragona de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.
Una altra de les conclusions que es pot extreure de la sessió de pòsters és la disponibilitat de recursos i productes de qualitat per treballar en aquests àmbits. Així s'evidencia en pòsters com el que presenta el cercador de recursos per a l'acolliment de la Direcció General de Política Lingüística catalana o amb d'altres que proposen recursos interessants per a l'aprenentatge lingüístic, com el mètode d'alfabetització en català per a nouvinguts d'Acefir, “Llegim en català d'una manera fàcil” de CCOO o l'aplicabilitat del Parla.cat a les empreses. També convé ressaltar els pòsters sobre recursos per a l'avaluació sociolingüística (com les eines Indexplà i Llenguatest Empresa) o per a la sensibilització (com “Estén el català al teu barri” de Tallers per la Llengua o les propostes de Plataforma per la Llengua amb “Els gags més divertits de la nostra llengua” i la Guia de bones pràctiques per a les empreses en relació amb l'ús del català).
D'altres pòsters demostren que una bona via per promoure el català és a través d'altres valors, sense focalitzar únicament la llengua. És el cas de la proposta de Voluntaris per la Festa de l'Ajuntament de Reus, on s'arriba al català a través de la identitat local i la implicació amb la ciutat, o del pòster de CCOO “El català, un dret de ciutadania”, on es recorre a la via dels drets laborals i socials. Finalment, també val la pena esmentar bones pràctiques com l'experiència d'exhibició de cinema de l'Ajuntament d'Alcúdia o pòsters que reflecteixen estudis, com “La situació lingüística a comerços regentats per immigrants nats a l'estranger” del Consorci per a la Normalització Lingüística.
Bé, fins aquí la recapitulació. Com hem dit, volem també proposar unes conclusions més genèriques, que són les següents:
1. La immigració ha estat, històricament, determinant en la nostra evolució demogràfica i pot ser assumida com un fet fundacional de la identitat nacional. En els processos immigratoris, la llengua catalana ha actuat sempre com a element cohesionador per a la mobilitat social ascendent de la població immigrada. El valor simbòlic que donem a la nostra llengua és indissociable del fet migratori.
2. Les actituds lingüístiques personals respecte de la població immigrant són determinants per al futur del català. En aquest sentit, la utilització del castellà amb els nouvinguts impossibilita la incorporació d'aquesta població a la llengua catalana. És urgent, doncs, que els catalanoparlants canviïn aquest hàbit lingüístic.
3. Des de les administracions cal aprofundir en les bones pràctiques de política lingüística basades en la coresponsabilitat, la coordinació i la cooperació amb els agents implicats, i sobretot cal continuar oferint els recursos necessaris per atendre el repte sociolingüístic de la immigració.
4. L'empresa és un àmbit estratègic per a la llengua catalana, perquè constitueix un espai importantíssim de socialització de la població. És necessari que hi avanci de manera decidida l'ús del català. Les noves tecnologies poden facilitar que la gestió del multilingüisme tingui pocs costos afegits, fet que beneficia la llengua catalana.
5. La filosofia de la responsabilitat social s'erigeix com una bona oportunitat per fer més present el català al món empresarial. És imprescindible que les empreses assumeixin com a estratègia empresarial la responsabilitat social en matèria lingüística. Cal que els models de responsabilitat social corporativa impulsats des de consultories, ONG i administracions incorporin el paradigma lingüístic.
6. Tal com ens van dir els representants del món empresarial, els principals arguments que ens poden servir per convèncer les empreses de la importància d'incorporar el català en l'estratègia de negoci són la proximitat i bon veïnatge amb l'entorn, la necessitat de preguntar-se en quines llengües volen ser atesos els clients i de donar-hi resposta, i l'evidència que usar el català sense complexos en el món del comerç és rendible i que l'aposta per la formació lingüística és percebuda pel treballador com un salari emocional.
7. La demanda institucional és un motor que ha comportat que moltes empreses incorporin el català en la seva estratègia de negoci amb projectes ambiciosos i complexos. Constatem que hi ha moltes experiències que les mateixes empreses valoren com a molt positives i que caldria donar a conèixer en l'àmbit empresarial de la mà del mateix sector.
8. La política lingüística dels diferents territoris de parla catalana és diversa, com diversa és la situació sociolingüística, el suport de les respectives administracions i el marc legal. Malgrat els diferents estadis, arreu es detecta un optimisme i un convenciment que la llengua catalana continuarà avançant en els eixos d'immigració i d'empresa.
El Congrés no s'ha acabat. Ens falta la lletra final de Josep Murgadas, el dinar de cloenda i el lliurament dels Premis Convit. Però creiem que ja podem dir que hem acomplert l'objectiu de compartir experiències i inquietuds, i de proposar eines i estratègies sobre els dos eixos escollits. Hem compartit i hem proposat. I, sobretot, hem redescobert un espai de trobada i d'intercanvi indispensable. Tant de bo d'aquí a dos anys ens puguem tornar a trobar al 3r Convit. I per molts anys.
2n Congrés Convit - Jordi de Bofarull

Origen


http://www.congresconvit.cat/conclusions

Més sobre Jornades, congressos, exposicions, seminaris (418)