Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

El paper del català com a llengua curricular i com a llengua vehicular de l’ensenyament a Catalunya (1978-2011)

23-Set-2011

El paper del català com a llengua curricular i com a llengua vehicular de l’ensenyament a Catalunya (1978-2011)
pmayans | Principat de Catalunya | divendres, 23 de setembre de 2011 | 20:02h

Catalunya ha estat, sens dubte, la part dels Països Catalans en què hi ha hagut el consens polític i social més ampli (fins i tot més que Andorra, l’únic territori de parla catalana “independent”) a l’hora de fer del català la llengua primera (principal) del sistema educatiu.



En aquest apunt, repassarem el procés que s’ha seguit, a voltes més lent del que hagués estat desitjable, i que podem dividir en cinc grans etapes (la cinquena etapa tot just està començant):


1. La de la implantació de l’ensenyament del català (1978-1983), en plena transició política de l’Estat espanyol. L’Administració catalana va aconseguir que s’impartissin tres hores setmanals obligatòries de llengua catalana. El 1983 un 90 % de l’alumnat de parvulari i educació primària ja feia classes de la nostra llengua.



2. La implantació progressiva de l’ensenyament en llengua catalana. És un període que comença amb l’aprovació de la Llei de normalització lingüística del 1983, que va significar, a grans trets, fer del català la llengua pròpia de tot l'ensenyament, reconèixer el dret dels infants a rebre el primer ensenyament en llur llengua habitual, ja fos aquesta el català o el castellà, fer que la llengua catalana i la llengua castellana fossin ensenyades obligatòriament a tots els nivells de l'ensenyament no universitari, no separar l’alumnat per raó de llengua i garantir que tots els infants de Catalunya, qualsevol que fos la seva llengua habitual en iniciar l'ensenyament, havien de poder utilitzar normalment i correctament el català i el castellà al final dels estudis bàsics. L’èxit social d’aquesta aposta educativa fou indiscutible, ja que tenia el suport de la pràctica totalitat dels diputats del Parlament de Catalunya, i es va poder veure com contextos majoritàriament castellanoparlants (amb del 70 % d’alumnat castellanoparlant) s’acollien, amb relatives poques resistències, a l’anomenat Programa d’Immersió Lingüística (PIL), que garantia l’ús del català com a llengua d’ensenyament, especialment els primers anys d’escolarització. Segons dades del Departament d’Ensenyament, el curs 1992-1993, el català era la llengua vehicular d’un 63 % dels centres d’educació infantil i primària de Catalunya.



3. L’extensió del model de conjunció en català. Comença el curs 1992-1993, amb l’aprovació dels currículums que emanaven de la Llei orgànica estatal d’ordenació general del sistema educatiu -1990-, que a Catalunya es desplega mitjançant decrets que estableixen l’ordenació dels ensenyaments no universitaris. Es va dictaminar que el català s’utilitzaria normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge en tots aquests nivells. Per tant, es va apostar per un model lingüístic escolar únic. Tot i això, continuaven estant vigents dos dels principis de l’etapa anterior: el dret a demanar els primers ensenyaments en castellà (cosa la qual cada cop feien menys famílies) i l’objectiu d’aconseguir que l’alumnat tingués el mateix domini dels dos idiomes oficials en acabar l’ensenyament obligatori



4. L’allau migratori procedent d’arreu del món que va arribar a Catalunya al començament del segle XXI (es va passar de 24.787 alumnes de nacionalitat estrangera el curs 2000-2001 a 155.845 el curs 2009-2010) va provocar una certa sacsejada del model lingüística de l’escola catalana (per cert, a voltes convençuda d’una catalanització que, encara presentava –presenta- llacunes importants pel que fa a la didàctica en segones llengües, en el nivell de llengua del professorat i, en alguns contextos, fins i tot en el fet que alguns professors encara continuen fent classes en castellà.



La resposta de l’administració catalana pel que fa a la nova immigració va ser la creació de programes específiques en i de llengua catalana per atendre aquest alumnat (no fer-ho hagués provocat, pràcticament segur, la consegüent castellanització de moltes aules del país): la creació dels tallers d’adaptació escolar –TAE- (a l’època darrera de CiU) i a el Pla per a la Llengua i la Cohesió Social (impulsat per ERC en el marc del primer govern tripartit), amb la creació de més de 1000 aules d’acollida, en són els màxims exponents. La nova realitat del país fa que el 2007 la conselleria d’Educació, dirigida en aquell moment pel socialista Ernest Maragall, iniciï un Pla d’Actualització del Programa d’Immersió Lingüística. Un programa d’immersió que, per primera vegada, s’incorpora en els decrets dels currículums d’infantil (article 4) i de primària (article 5) i que, també per primera vegada, en aquest cas segons el Pla, es té la intenció d’arribar fins a l’ensenyament secundari.



En aquest període, a més, es comença a plantejar seriosament i d’una forma més o menys generalitzada fer continguts curriculars en anglès o francès tant a primària com a secundària (mitjançant programes de tractament integrat de llengua i continguts).



5. El 2010, la sentència del Tribunal constitucional contra l’Estatut d’Autonomia i, en concret, contra el fet que el català sigui l’única llengua vehicular del sistema educatiu a Catalunya i que s’hagi de tendir, en aquells casos en què el català es consideri normalitzat, cap a un percentatge similar de classes en les dues llengües oficials, i, evidentment, les sentències que en deriven, tant dels Tribunal Suprem espanyol com del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (malgrat que, en aquest cas, la Generalitat n’ha recorregut la interlocutòria), sembla que estan obrint un nou escenari legal per a la presència del català al nostre sistema educatiu. No cal dir, però, que desitjaríem poder tancar aquest període dient que només ha estat un impàs legal... i que, finalment, l’escola a Catalunya continuarà sent el que democràticament s’ha decidit des del Parlament de Catalunya..., però em fa l’efecte que encara no ho hem vist tot...
Versió pe
Pere Mayans

Origen

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/205357

Més sobre Llengua i ensenyament (301)

• Periodistes en atur fomentaran la lectura de la premsa entre els escolars (notícia, 21/05/2013)
• Ofensiva catalana al Parlament Europeu per a garantir la immersió a les escoles (notícia, 12/04/2013)
• Nelson Valdez (Josep Miquel Bausset · Monjo de Montserrat) (testimoni, 31/03/2013)