Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

El meu moment òmnium

18-Dec-2011

El meu moment òmnium
emigdi | independentista | diumenge, 18 de desembre de 2011 | 09:52h

Òmnium cultural acaba de fer cinquanta anys, una trajectòria realment destacable. L'entitat va nàixer durant la dictadura franquista, en un moment molt difícil per a la catalanitat en què s'empresonava aquell que aixecava la veu catalana. Un grup de burgesos-mecenes van voler dedicar part dels seus estalvis a la promoció del català, patrocinant el famós bibliobús que portava llibres i cursos de català arreu del país. Era moment d'alt voluntarisme quant a la promoció del català i el seu salvament. El franquisme va claussurar durant 4 anys l'activitat, període que curiosament va coïncidir amb l'arribada al Consejo del reino del tortosí-franquista Joaquín Bau. La preservació de la simbologia franquista a Tortosa és inexplicable i un deshonor per a tots els qui patiren la repressió franquista o van ser assassinats/des. Era època de l'esclat de la Nova cançó, d'himnes que feien despertar consciències, gallinetes que havien de tombar estaques perquè nosaltres no èrem d'eixe món. Es va crear el premi de novel·la Sant Jordi i la nit de les lletres catalanes, amb el consegüent premi d'honor, la nit de Santa Llúcia. Llengua, cultura, país... era i és el lema.
Durant els darrers dies, i arreu dels nostres pobles, hem pogut veure el vídeo que ha emès TV3 per tal de fer un repàs a la trajectòria d'Òmnium. També s'ha editat un llibre del cinquantenari, en el qual tot un seguit de catalans parlen del seu moment Òmnium. Durant el vídeo comprovem bona part de les contradiccions de la catalanitat. Ens trobem amb personatges com l'expresident Lluís Millàs, que sembla com el cacic de torn que s'hauria quedat al càrrec in secula seculorum, com si l'entitat fos seua, i que manté l'odi permanent contra els qui li van prendre! Això d'apoderar-se d'alcaldies i institucions sembla ben típicament català. També trobem anticatalanistes furibunds com Xavier Sardà, que recorda que malauradament part dels seus impostos se'n van a Òmnium, cosa que té fàcil contesta, part dels meus, també malauradament, se'n van als borbons, a pagar sous de senadors/es i a crear infraestructures inútils en territoris on se'ns odia. L'emissió de TV3 té, però, algun punt criticable, com el barcelonacentrisme que demostren, està clar que en aquest país hi ha gent que no veu més enllà del Llobregat. També la dosi política que donen als dos partits majoritaris, la qual cosa no comprenc.
El llibre conté frases cèlebres de suport i reconeixement a l'entitat per part de grans personalitats, de part ebrenca comptem amb la veu del poeta i amic Gerard Vergés, qui recorda el paper jugat per Òmnium durant els primers anys. Un paper, justament, que els interessos polítics de la transició van minvar. Va renàixer el pactisme, va reviure el peix al cove. I els pactes amb Madrid eren més importants que la catalanitat per a alguns partits poderosos.
Com a persona vinculada a Òmnium, també he tingut els meus moments Òmniums, i els he de dir en plural ja que tenen importància per igual. El primer moment Òmnium el vaig compartir amb la meua dona i els meus fills quan membres de la direcció central van convidar-me a entrar-hi i em va fer una il·lusió tremenda, ja que era un lloc on el meu tipus d'activitat sociocultural tenia cabuda. M'ho vaig agafar amb el màxim interès. El segon moment Òmnium el visc al costat de Dolors Queralt, l'actual presidenta a Terres de l'Ebre, i companya de viatge en un munt de projectes literaris i culturals, amb la qual ja hem tirat endavant nombroses activitats catalanistes que han revifat Òmnium, i que m'ha permès conèixer altres membres de la Junta que m'estimo com Jordi Duran, Aitor Pérez, i altres. El tercer moment, va ser quan impartia la conferència Campredó dintre de la construcció nacional catalana al meu poble a redòs de l'11 de setembre, la qual m'havia preparat a consciència i era d'aquells moments públics que tothom desitja que arribin.
Òmnium Cultural manté viva la flama de l'autodeterminació a partir de la multitudinària manifestació del 10 de juliol de 2010. La discussió sobre la insumissió fiscal està damunt la taula avui dia, en un moment molt greu de les relacions amb un estat espanyol que sempre ha viscut d'esquena a nosaltres. Mantenir-se al marge de baralles polítiques és crucial. Se'ns ha de deixar treballar a Òmnium, sense manipulacions polítiques. Aquell polític o partit que vulgui controlar l'entitat, o les seus territorials, i no ens deixi fer camí, està fent molt de mal a la catalanitat. I no he escrit aquesta frase de manera innocent...
Finalment, un record pels companys i per les companyes d'Acció Cultural del País Valencià, Obra Cultural Balear, Obra Cultural de l'Alguer, Associació Cultural del Matarranya, Fundació Bressola i Arrels, que fan aquesta tasca impagable en favor de la llengua i cultura de la terra arreu de la nació catalana, de les Corberes al Segura, i del Cinca, amb la barca del temps, amb el vent de llevant, a l'Alguer.
Emigdi Subirats i Sebastià

Origen


http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/210947

Més sobre Òmnium Cultural (182)