Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

15 anys de Barcella

13-Abr-2012

15 anys de Barcella
vicentluna | Cultura | divendres, 13 d'abril de 2012 | 10:19h
Al meu parer, aquests 15 anys ( per cert, quasi els mateixos anys que porta el PP governant al País Valencià) Barcella ha estat un referent, una veu crítica davant tanta corrupció, manipulació, nepotisme i espanyolització de la societat valenciana. Cal felicitar a totes les persones que ho han fet possible, i encoratjar-les a continuar en aquesta línia. Si volem fer-nos llegir, si aspirem a difondre les nostres reflexions, si volem en definitiva influir en els nostres conciutadans, en una societat tant mediatitzada pels mitjans escrits en espanyol, no tenim més remei que apostar per un producte diferent, de qualitat, rigorós, ben fet, atractiu, que faça goig, un mitjà profitòs, en altres paraules a barcella per garba.
L'equip de redacció de la revista, el Col·lectiu Serrella, està preparant tot un seguit d'activitats per celebrar aquests quinze anys. Circula per internet un video (hthttp://youtu.be/Hwp-zA3KdDI) que ens convia a tots plegat als actes que tindran lloc a Banyeres de Mariola el proper 9 de juny.
Enhorabona companys i companyes de Barcella pel vostre treball. Salut i força per continuar endavant i ens veiem al vostre poble el 9 de juny.

A barcella per garba



Si fem un cop d'ull a qualsevol quiosc de premsa diària, i de qualsevol poble valencià, ens hi adonarem que ningú diria que vivim en un país que té dues llengües oficial. Trobar un periòdic o una revista en català és com cercar una agulla en un paller. Fa l'efecte que no hi ha necessitat, que no hi ha demanda de lectors per informar-se en aquesta llengua. Segurament no és del tot certa aquesta reflexió, però en tot cas és ben curiós que totes aquestes generacions de valencians i valencianes que, d'una manera normal han tingut tota l'educació o part d'ella en català, no hagen estat capaços, encara, de generar projectes editors en la nostra llengua.

Hi ha excepcions, em direu, i és veritat però la realitat, ens hi agrade o no, és que els avanços que el català ha experimentat en el nostre sistema educatiu, ( gràcies a la comunitat educativa i especialment als mestres) no s'han donat de la mateixa manera en altres àmbits de la nostra societat. També és veritat que mai hem tingut tants escriptors, traductors, lingüistes, professors, mestres, cantants …, però la presència de la nostra llengua als quioscs, llibreries, papereries, ràdios, TV… és encara molt minsa. Tenim una llengua amb poca presència als mitjans de comunicació: una llengua de subscriptors, de militància i tossuderia lingüística.

Segurament, companys i amics, aquesta situació, que no ens agrada evidentment, és comprensible si pensem que hem de fer front a un munt d'entrebancs. Per una banda amb l'espanyol, una llengua en contacte que des de segles ençà actua com un corc per aconseguir “el efecto sin que se note el cuidado”. I per una altre cantó la manca d'un estat i d'un govern que li donen suport sense cap vacil·lació. No vull entrar ara a detallar la gran quantitat de lleis, disposicions, decrets… que tant l'estat com el Govern valencià estan portant a terme per entrebancar el procés de normalització que a tots ens hi agradaria. El resum, com he dit adés, el català té una certa presència al sistema educatiu, una mena d'illa lingüística, però no acaba d'enlairar-se a nivell social. Tot i així, la meua reflexió és que no hem de defallir i ens cal continuar treballant, amb la mateixa il·lusió i tossuderia. Que de moment som una llengua de subscriptors, sí, però ja és un pas molt important. Si oferim un producte atractiu, rigorós i de qualitat, i dissenyem propostes per fidelitzar i ampliar els nostres subscriptors, tard o d'hora editar en català ha de ser rendible, i per tant normal.

Aquest juny farà 15 anys que va eixir al carrer la revista Barcella. Una revista quadrimestral d'informació general que, com deia en el seu primer número, pretenia fonamentalment dos objectius. Per una banda “oferir una publicació el més acostada possible a les inquietuds i els interessos dels lectors i les lectores del nostre poble i el seu entorn” Objectiu, al meu parer, aconseguit amb escreix, doncs han sigut 44 números força interessants i amb una gran varietat de temes, no sols dels pobles de la Mariola sinó d'arreu del país. I, per una altra banda, pretenien que Barcella fóra “ un fòrum de debat, d'opinió respectuosa i amb solucions, si pot ser, a l'altura del nostre temps” No hi ha cap dubte que ha sigut el Col·lectiu Serrella, amb una quinzena llarga de redactors, els que han aconseguit cercar i il·lusionar a més de 135 col·laboradors que, al llarg d'aquests anys, han aportat reflexions ben sucoses: de denúncia, crítica, d'anàlisi, de propostes de millora, de recollida de signatures, de coneixement del territori, d'aprofundiment històric, de normalització lingüística, d'afermament de la identitat, en definitiva de fer país.



Al meu parer, aquests 15 anys ( per cert, quasi els mateixos anys que porta el PP governant al País Valencià) Barcella ha estat un referent, una veu crítica davant tanta corrupció, manipulació, nepotisme i espanyolització de la societat valenciana. Cal felicitar a totes les persones que ho han fet possible, i encoratjar-les a continuar en aquesta línia. Si volem fer-nos llegir, si aspirem a difondre les nostres reflexions, si volem en definitiva influir en els nostres conciutadans, en una societat tant mediatitzada pels mitjans escrits en espanyol, no tenim més remei que apostar per un producte diferent, de qualitat, rigorós, ben fet, atractiu, que faça goig, un mitjà profitòs, en altres paraules a barcella per garba.

Alcoi, 23 de desembre del 2011

Vicent Luna i Sirera

Origen


http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/219448

Més sobre Revistes (395)