Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

Llengua i crisi

11-Jun-2012

LA GALERIA
Llengua i crisi
11/06/12 02:00 - Josep Maria Loste
Ara i aquí, cal dir ben fort que la llengua catalana encara no gaudeix d'una autèntica llibertat nacional

En uns moments en què patim una crisi estructural molt accelerada, en la qual encara –ni de bon tros– no es veu la llum de sortida del túnel, massa vegades s'escolten remors diversos, cants de sirena, que pretenen justificar una menor insistència i vigilància en les qüestions de la llengua, és a dir, en abaixar la guàrdia en els temes, sempre emblemàtics i cabdals, de la normalització lingüística, per tal de dedicar-ho tot (d'una forma metafísica) a qüestions econòmiques. Aquest discurs, encara que no es faci amb mala fe, el considero a hores d'ara terriblement perillós. Aquesta opció, ni que sigui inconscientment, torna a posar en perill de mort la nostra estimada i mil·lenària llengua catalana.

De fet, en aquesta època tan dura que en ha tocat viure, en què es pretén justificar-ho tot en nom de la ciència econòmica, la màquina de minoritzar la llengua catalana, l'estri d'imposar un bilingüisme reduccionista, sota l'aparença de justícia i d'igualtat, continua més viu i actiu que mai. En aquest sentit, en les darreres setmanes hem pogut copsar una tirallonga d'agressions contra el català que van des d'unes resolucions judicials contra el reglament del català a l'Ajuntament del Cap i Casal, passant per diverses sentències que posen pals a les rodes de la immersió a l'escola, fins a algunes vexacions contra ciutadans catalans a qui s'ha exigit, en controls policials, que parlessin en castellà. Aquests xocs lingüístics, aquesta mala maror (inclús podríem parlar de mala llet) contra la llengua pròpia de Catalunya ens demostra que hem d'anar molt amb compte amb el binomi llengua/crisi i no sucumbir a les dèries del simplisme polític espanyolista i de l'estrès de la postmodernitat, com a subproducte de la brutal crisi que sofrim.

Ara i aquí, cal dir ben fort que la llengua catalana encara no gaudeix d'una autèntica llibertat nacional. De fet, el català encara continua confinat en una cooficialitat restringida. Encara l'any 2012 no hi ha, no existeix una voluntat democràtic de debò, de l'Estat espanyol, de restituir el català com a llengua pròpia de Catalunya en tots els àmbits i sense restriccions, com qualsevol llengua normal i normalitzada d'arreu del món. És més, amb l'excusa de la crisi, ara patim una autèntica regressió, que té com a objectiu la línia de flotació de l'ús social de la llengua.
Darrera actualització ( Dilluns, 11 de juny del 2012 02:00 )
Publicat a

El Punt Avui. Comarques Gironines 11-06-2012 Pàgina 13


Josep Maria Loste

Origen

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/548111-llengua-i-crisi.html

Més sobre Política Lingüística Estat espanyol (1124)

• Duran demana a Rajoy que deixi enrere la llei Wert (notícia, 20/05/2013)
• Reaccions en cadena? (Vicent Sanchis - Desclot) (testimoni, 19/05/2013)
• Educar i caducar (Mateu Xurí) (testimoni, 19/05/2013)