Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
Testimonis
imprimir Imprimir

Una reflexió més sobre el telegrama de Bausset

10-Jun-2012

Una reflexió més sobre el telegrama de Bausset
DES DE LA TRONA
10/06/12 06:00 - Sal·lus Herrero -

Jo no sé què haguera fet en un cas així, perquè deu ser molt fotuda la mort d'un pare estimat i són moments molt delicats, l'amiga m'insistia que des del punt de mira humà, un telegrama de condol s'ha d'agrair estiga redactat en la llengua que estiga, mentre jo li remarcava l'insult que suposa, la manca de sensibilitat per la trajectòria social i vital de Bausset. També li argumentava que m'entristia que foren tan negats els “nostres” governants, perquè no es tracta d'un condol “personal”, si no que l'envien com a president i conseller de la Generalitat “Valenciana” (que hauria de dir-se “Castellana”, com anota Ferran Suay), en nom de tota la valenciana gent, i tenen serveis de la Generalitat de traductors i serveis de “protocol” que no han fet servir i potser ho han enviat “sense pensar” qui era Josep Lluís Bausset, “instintivament” des del seu espanyolisme insultant, quasi sense adonar-se'n. En canvi, Alfonso Rus, —més “espavilat”, que no és cap prodigi d'excel·lència política ni humana—, ha tingut més reflexos i envià el telegrama en valencià i ha dit alguns mots reconeguent el 'patriotisme' de Bausset perquè sap que Bausset és molt admirat a Xàtiva on fou professor d'Institut de Batxillerat, a les Riberes i a tot el País Valencià per molts valencians. Per tant, em sembla bé que els haja eixit a Fabra i Castellanos, el tret per la culata. Si, enviant el telegrama de condol, volien acostar-se una mica als “sentiments” de la família, dels amics i dels valencianistes com Bausset, ho han fet molt malament, són uns maldestres i no en tenen ni punyetera idea, el que han fet ha sigut allunyar-se més encara i quedar en evidència… com Camot (un personatge de la Xàtiva de finals del segle XIX i de les novel·les de Toni Cucarella que detingut per un crim, fugí de la presó de Xàtiva pel clavegueram i eixí a l'alçada de la font de Lleó de l'Albereda, tot ple de merda).

Els hem d'agrair la seua “sinceritat”, no saben ni guardar les formes, si seguir el protocol, ni respectar Bausset ni la seua dignitat, ni a la seua llengua, que és la pròpia i oficial del nostre País, ni en la seua vida ni tan sols en la seua mort i això,, és mire com es mire, em ‘sembla' molt greu i crec ho és. Què podria ser pitjor? Sí, ja ho sabem que podria ser pitjor, un amic, —jurista amb molt de prestigi, que no dic el seu nom per no fer-li mal—, m'arribà a dir, tot seriós, mentre hi estàvem a la llarguíssima cua per a donar-li el condol a la família de Bausset: “si els nostres enemics llençaren una bomba a l'església del'Alcúdia i als seus voltants, —com feren els unionistes irlandesos del nord contra els catòlics independentistes al cementeri de Belfast—, acabàvem amb tot o amb quasi tot el valencianisme polític i cultural del País en un instant”… Li vaig replicar: “ Si et plau, no els dones idees”! ara ja no els dóna temps! Com ho justificarien li preguntí? Els espanyols ací, —en terres colonials—, tenen impunitat total i pretextarien qualsevol cosa i damunt nosaltres els valencians tindríem la culpa d'haver-nos col·locat a sota de la bomba llençada pels botxins especialistes en fer-se les víctimes, una maniobra militar de l'Otan, qualsevol excusa seria magnífica! em va respondre en el que semblava que no duia ni un gram d'ironia ni sarcasme... Afegint, i aquesta vegada sí que duia ironia: els alts càrrecs eclesiàstics, posem per cas, l'arquebisbe o el bisbe auxiliar de València, a pesar que el fill de Bausset, Josep Miquel, és monjo a Montserrat, s'han estalviat vindre al comiat per si de cas... mostrant també l'odi feroç que li tenen a la llengua i a nosaltres els valencians tocats de catalanitat (i a tots els valencians en general), perquè la seua missió a la Terra, —tret d'algunes honorables excepcions—, és exterminar-nos.

Aquest odi acarnissat, inhumà, bestial i intensíssim és el que sentim que ens tenen, ens el transmeten de moltes maneres, i és el que ens tenen realment als que no hem dimitit de la nostra catalanitat (o valencianitat), com “ells” voldrien i fem servir la llengua catalana plenament a tots els àmbits. Inclús els “regionalistes” universitaris i de l'acadèmia de torn, obligats a l'”estudi sense ira”, ens el tenen perquè nosaltres no abracem el regionalisme anticatalanista, tot i que aquest menyspreu vaja acompanyat i embolicat d'una certa “amabilitat” (“judeocristiana”, que diria Nietzsche), amb molta erudició bibliogràfica per a dir-nos, de manera denigratòria, que no volen que siguem catalans (o valencians més enllà de l'estricte límit administratiu del Sènia al Segura)… que nosaltres els “catalanistes” no tenim cap dret a existir, que no ens meresquem viure en català i no paren d'insultar-nos i d'insultar a Fuster, a Bausset, a l'Estellés, a Ventura, a Enric Valor, a Sanchis Guarner, a Ferrer Pastor, etc de llençar-los escopinyades a la cara per ocultar-los perquè el que Fuster ens va mostrar fa 50 anys i junt a Fuster, Bausset i la resta, no els acaba de fer el pes i ens ho demostren inclús en els telegrames de condol que envien. Per tot això, té molta coherència i molt de sentit el que ha fet la família Bausset perquè se n'adonen que no poden tractar-nos de qualsevol manera. Per si no ho ha entés algú: es tracta de no permetre que ens maltracten com a valencians, i és d'una exigència de respecte i de dignitat!
Darrera actualització ( Diumenge, 10 de juny del 2012 06:00 )
Sal·lus Herrero i Gomar

Origen


http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/548828-una-reflexio-mes-sobre-el-telegrama-de-bausset.html

Més sobre Política Lingüística Generalitat Valenciana (492)