c/ dels Albellons, 2, 2n 07400 (Alcúdia)
Tel.: 00 34 971 897 116
"A qui li piqui, que es rasqui!"
14-Jun-2012
PREMI D'HONOR DE LES LLETRES CATALANES
Josep Massot insta la Generalitat a protegir llibres i revistes
"A qui li piqui, que es rasqui!"
EVA PIQUER
BARCELONA | Actualitzada el 14/06/2012 00:00
La presidenta d'Òmnium, Muriel Casals, i el pare Massot, 44è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, ahir al Palau de la Música. La presidenta d'Òmnium, Muriel Casals, i el pare Massot, 44è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, ahir al Palau de la Música. MANOLO GARCÍA
S'ho pregunta via Twitter l'escriptora menorquina Maite Salord: "Hi haurà cap representant del govern balear a l'acte de lliurament del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes a Josep Massot i Muntaner?" Dóna per fet que la resposta és que no. "Si hi va algú, el reconeixerem perquè li haurà caigut la cara de vergonya", replica un altre autor illenc.
No és casualitat que la festa al Palau de la Música comenci amb la veu enregistrada de Lluís Llach cantant Ara mateix , el poema de Martí i Pol que també va sonar fa cinc dies en directe al Palau Sant Jordi. Són els signes dels temps: els catalans ens hem d'anar dient que tot està per fer i tot és possible. "Quin llarg camí d'angoixa i de silencis./ I som on som, més val saber-ho i dir-ho".
Som on som: en un país amb voluntat de ser que va topant de cap en una i altra soca, avançant com pot entre entrebancs diversos. I reivindicant-se, quin remei. "Va ser Joan Fuster qui més va insistir en la necessitat d'entendre i reivindicar la llengua i la cultura catalanes íntegrament", diu Muriel Casals, recordant que el de Sueca es preguntava: "Com es pot ser català sense ser valencià i sense ser mallorquí, i viceversa?". La presidenta d'Òmnium Cultural defensa amb convicció els Països Catalans: "Vós, pare Massot, heu de ser reclamat com a mallorquí per tots els mallorquins. Però com a mallorquí i escriptor en català, també us hem de reclamar tots els catalans". Per descomptat, Casals es refereix a les contínues agressions dels governs valencià i balear a la llengua catalana. I afirma: "La nostra llibertat és la nostra llengua". La d'Òmnium tanca el discurs com ho hauria pogut fer Joan Fuster: "A qui li piqui, que es rasqui!".
El poeta i assagista Damià Pons fa la glossa del premiat, un "català de Mallorca i mallorquí de Catalunya" amb una "set immensa de coneixements". L'Escolania de Montserrat alça el públic amb El Virolai . I el pare Massot, molt emocionat, esmenta Bauzà i Fabra però prefereix centrar-se en Catalunya, potser perquè el president Artur Mas sí que és al Palau. "La crisi ha tingut efectes negatius en el sector del llibre i les revistes. Si les administracions i la societat civil no fan un esforç seriós i continuat per defensar amb intel·ligència i tenacitat els guanys d'aquestes darreres dècades, correm el perill que la nostra infraestructura cultural es desfaci com una mitja i que retrocedim fins a extrems dels quals potser no podríem recuperar-nos mai més", alerta el guardonat. I sí, després d' Els Segadors tothom (escolanets inclosos) crida "independència".
Eva Piquer
Origen
http://www.ara.cat/premium/cultura/li-piqui-que-rasqui_0_718728178.html
Més sobre Premis i distincions (1149)
- Vicent Torrent: ''Aquest guardó és una 'glopà' d'oxigen'' (notícia, 13/05/2013)
- Isabel-Clara Simó guanya el premi Jaume Fuster (notícia, 09/05/2013)
- Pin i Soler apocalíptic (notícia, 05/05/2013)
Destacats
Testimonis
- Tres casos
- Blavers: contra Catalunya i contra tantes altres coses
- Ací sempre es camina entre elefants
- Ells fan com feien els nazis
- Twitter i la Batalla de València
- Plenament cooficial?
- Genocidi lingüístic. Només PP?
- És la catalanofòbia, estúpids!
- Drets (i deures) lingüístics, II
- Amics, parlem Lapao
- Ferran Suay: Matar el País Valencià
- Una agressió que reclama respostes
- Any Espriu
- També de TV3
- Lapao
- Nosaltres els lapaos, Sa Llengo i l’Andalú
- Constantino Romero i Muriel Casals
- LAPAO, LAPAPYT, LAPOLLA, Argentina
- La veu d'un poble
- La jubilació del gran editor Lluís Pagès
- Watxiflei
- La meua proposta: cap llengua oficial
- Toni Gomila, o com esmolar la llengua
- Per mar, terra i aire
- El català a la Franja d'Aragó
- Blai Bonet
- Rectificar, senyor Wert, és de savis
- Quina Wertgonya
- Lapao
- Resposta a una senyora indignada
- Un dinar amb Tonetxo Pardiñas
- Els noms i les coses: el del català a la Franja
- Ignasi Guardans, el desubicat
- Barroer atac a la unitat del català
- L'arrogància francesa
- L'assalt contra el català i el control de la perifèria
- Les entomem totes
- Costa creure que s'ho creuen
- El Lapao i el Lapapyp
- Matar l'aragonès per ferir el català
- No deixemos que sigan chenocidas culturals, por o suyo bien y lo nuestro
- La perversió de l'Estat
- Llengua i teatre
- Modalitats
- Llengua sobirana
- Drets (i deures) lingüístics, I

Sindicació RSS