Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

Emili Teixidor. En homenatge, les seves paraules

20-Jun-2012

Emili Teixidor. En homenatge, les seves paraules
xaviermanuel | Construint la República de les Lletres | dimecres, 20 de juny de 2012 | 16:35h
Sempre que m'arriba la notícia de la mort d'algú, el primer sentiment és de sorpresa, encara que sapigués que feia temps que estava malalt. És inevitable. El segon, en canvi, és incontrolable. Cada cop un record diferent. Aquesta vegada, de color carbassa. A l'Emili Teixidor el vaig descobrir amb Retrat d'un assassí d'ocells. El retrat d'un personatge, que no és el nen protagonista, d'un paisatge i d'una societat. Un entorn que a poc a poc s'anava obrint davant dels meus ulls, ple de renoms i malnoms, de dobles sentits i metàfores, d'ocells, llocs i persones. Llavors, a través del nen i del seu amic, la memòria va anar enrere fins a Dídac, Berta, i la màquina de lligar boira, que havia llegit ben d'hora a la col·lecció dels Grumets de la Galera, si no em falla el cap. I en un parell de matins d'estiu, entre una calor com aquesta i un aire que la calmava, en vaig fer una relectura que em va tornar a enganxar. El van seguir els contes de Sic transit, Gloria Swanson, embolcalladors, un devessall de llengua, i l'Emili Teixidor va passar a formar part de la meva llista d'imprescindibles.

Després el vaig retrobar a les ones, amb un espai a Els matins de Catalunya Ràdio en què avaluava els llibres que comentava segons el grau de dificultat. Era genial. Et donava criteris i et permetria distingir, cosa imprescindible, més enllà del discurs que el valor d'una obra és subjectiu, idea on s'agafen els mediocres per autojustificar-se. És clar que ell era sempre respectuós amb totes les obres i autors, encara que se li notava quan un llibre no li acabava de fer el pes. A més a més, també parlava -i és l'únic que conec que ho ha fet- de carrera lectora, és a dir, de no llegir a la babalà sinó d'organitzar les lectures com una progressió, un aprofundiment, en el teu hàbit de lector. Suposo que això li devia venir del seu vessant de mestre i pedagog.

Quan acabi el que tinc entre mans, ja he tret del prestatge el Retrat... S'imposa una relectura. En homenatge, les seves paraules.

Xavier Manuel

Origen

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/224492

Més sobre Escriptors (401)

• Blai Bonet (Mateu Xurí) (testimoni, 12/05/2013)
• Toni Gomila, o com esmolar la llengua (Sebastià Alzamora) (testimoni, 12/05/2013)
• Eudald Puig, primer homenatge (notícia, 08/05/2013)