Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

Recordant l’enterrament de Fuster

22-Jun-2012

Recordant l’enterrament de Fuster
josepguia | divendres, 22 de juny de 2012 | 08:58h

Ahir va fer vint anys que milers de persones ens aplegàrem al carrer de Sant Josep, número 10, de Sueca, per acompanyar el fèretre de Joan Fuster fins al cementiri i donar-li sepultura.

Sobre un vehicle de la funerària, sense cap senyera, flanquejat per quatre macers de l’ajuntament de Sueca, seguit en primera línia per l’hereu, els marmessors i el president de la Generalitat Valenciana, amb cara circumspecta, anava Fuster camí del fossar. La comitiva, silenciosa i freda, arribà a la porta del cementiri i, en una sala adjunta deixaren el taüt descobert perquè la gent hi passés i fes el seu comiat. A continuació, els operaris de la funerària tancaren el taüt per dipositar-lo sobre un carretó metàl·lic i trist, per reiniciar així la marxa cap al nínxol.

Fou aleshores quan el meu germà Lluís i jo i un grup de joves de Sueca i Riola ens diguérem que això no podia ser, que Fuster l’havíem de dur als muscles, amb tots els honors. Dit i fet, prenguérem el taüt, de forma tan improvisada que a una banda n’hi anàvem cinc i a l’altra tres. En veure això, la gent començà a aplaudir emocionadament i a brandar senyeres. Era el caliu que calia.

A la boca del nínxol, giràrem el taüt de cara a la gent, i jo em vaig quedar a tocar de la paret, com si controlés l’entrada del fèretre a la tomba. Aleshores, vaig dir que no l’hi entràvem fins que no el cobrírem amb una senyera, la qual va arribat al moment, i era estelada. Després, Ferran i la seva colla de dolçainers i tabaleters tocaren la Moixeranga i, finalment, cantàrem Els Segadors, fent cas omís de les cares d’enuig i consternació de Lerma i companyia, que van marxar precipitadament. Acabat el cant, amb un “Visca la Terra!”, procedirem a ficar Fuster al nínxol.

Quan Fuster havia dit, en alguna ocasió: “Jo ja sé qui em posarà la percalina”, no podem endevinar en qui estaria pensant, però ja sabem qui ho va fer: alguns dels seus més decidits amics i seguidors.

Ahir, vint anys després, ens aplegàrem de nou al cementiri de Sueca nosaltres, els fusterians, per retre un sentit homenatge a Joan Fuster.

València, 22 de juny de 2012
Josep Guia

Origen

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/224610

Més sobre Joan Fuster (51)

• Martí Estruch relata en un nou llibre la relació de Joan Fuster amb Barcelona (notícia, 04/01/2013)
• Valencians, catalans del món sencer DES DE LA TRONA (Sal·lus Herrero) (testimoni, 31/12/2012)
• Fuster encara ara està vigent DES DE LA TRONA (Sal·lus Herrero) (testimoni, 30/12/2012)