c/ dels Albellons, 2, 2n 07400 (Alcúdia)
Tel.: 00 34 971 897 116
President fracassat
24-Jun-2012
Opinió | Guillem Frontera
President fracassat
Guillem Frontera | 24/06/2012 | Vistes: 224 vegades
Puntuada amb 5 estrelles de 5
Puntua-la amb 1 estrelles
Puntua-la amb 2 estrelles
Puntua-la amb 3 estrelles
Puntua-la amb 4 estrelles
Puntua-la amb 5 estrelles
De cap altre govern autonòmic dels que hem tengut en aquest petit país insular es pot dir amb tanta raó i amb tantes raons que és un fracàs. Diríem, fins i tot, que és un fracàs sense pal·liatius, inapel·lable, perquè, al marge de la feixuga herència rebuda, totes les iniciatives pròpies han empitjorat les coses.
Aquest empitjorament és al carrer, als llocs de feina, provoca manifestacions, causa fractura social i, sobretot, no deixa ni un racó lliure de problemes: sobretot aquells espais de la vida provincial on les coses anaven especialment bé. Aquesta marca distintiva de l'acció de govern ja se l'ha guanyada el de Bauzá: l'obstinada dedicació a crear problemes on no n'hi havia. Sembla com si l'horror vacui que pateix Bauzá es manifestàs davant l'absència de problemes.
El govern actual és un fracàs: i aquesta condició és especialment maligna perquè ja presenta símptomes d'autonodrir-se en una espècie de cercle infernal que podria arribar a funcionar fora de control.
Per més que s'acabussi al conseller Rafel Bosch o a la consellera Castro, acusant-los de no imposar en els seus assumptes el criteri del Govern, en realitat és José Ramón Bauzá el gran causant del desastre en què naufraga la comunitat. I per molt que es negui a assumir-ho i s'entesti a cercar culpables, ell és el fracassat. Sembla viure en una vitrina que l'aïllaria d'aquesta sensació, però cal estar molt deteriorat psicològicament per sentir-se aliè al missatge persistent de la societat. I no és el cas.
Tenir un president fracassat no testifica tan sols sobre el passat, sinó que també anuncia el futur. N'és un indici inquietant i significatiu la voluntat del Consell de Govern d'aplicar noves mesures per afeblir el català a l'escola a partir del curs que ve. La majoria absoluta de pares que optaren pel català a l'escola no s'ha sabut llegir com un reflex de la realitat -la majoria absoluta de les urnes sempre conté contradiccions, s'hi ha de saber destriar els matisos. Ans al contrari, s'ha entès com una imperícia en la formulació d'aquest referèndum. La sensació de fracàs en aquesta qüestió és especialment dolorosa. En conseqüència, es fa una passa decidida de cap a endavant. Però el fracassat no va cap endavant, sinó que hi fuig.
Hi ha situacions en què la definició que va fer Churchill de la democràcia deixa de ser un enginyós joc de paraules per mostrar-se en tota la seva aspra realitat. Passa quan la sensació de fracàs del governant genera ressentiment com a força motriu. Ens esperen tres anys de destrucció, si no consentim.
Guillem Frontera
Origen
http://dbalears.cat/actualitat/opinio/president-fracassat.html
Més sobre Política Lingüística Illes Balears (1470)
- Com més balearització, major subvenció (notícia, 15/05/2013)
- La nova consellera no aplaca la lluita política sobre la llengua a les aules (notícia, 15/05/2013)
- Educació no sap què fer amb els materials didàctics en català (notícia, 14/05/2013)
Destacats
Testimonis
- Catalanistes i Jacobins?
- Tres casos
- Blavers: contra Catalunya i contra tantes altres coses
- Ells fan com feien els nazis
- Twitter i la Batalla de València
- Plenament cooficial?
- Genocidi lingüístic. Només PP?
- Ací sempre es camina entre elefants
- Una agressió que reclama respostes
- Ferran Suay: Matar el País Valencià
- Amics, parlem Lapao
- És la catalanofòbia, estúpids!
- Drets (i deures) lingüístics, II
- També de TV3
- Any Espriu
- Lapao
- LAPAO, LAPAPYT, LAPOLLA, Argentina
- Constantino Romero i Muriel Casals
- Nosaltres els lapaos, Sa Llengo i l’Andalú
- La meua proposta: cap llengua oficial
- Watxiflei
- La jubilació del gran editor Lluís Pagès
- La veu d'un poble
- Per mar, terra i aire
- Rectificar, senyor Wert, és de savis
- Quina Wertgonya
- Lapao
- Resposta a una senyora indignada
- El català a la Franja d'Aragó
- Blai Bonet
- Toni Gomila, o com esmolar la llengua
- Un dinar amb Tonetxo Pardiñas
- Barroer atac a la unitat del català
- L'arrogància francesa
- Els noms i les coses: el del català a la Franja
- Ignasi Guardans, el desubicat
- Les entomem totes
- Costa creure que s'ho creuen
- El Lapao i el Lapapyp
- L'assalt contra el català i el control de la perifèria

Sindicació RSS