Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

Una errada de Joan Coromines: la definició de “quadrinyola”

11-Feb-2013

Una errada de Joan Coromines: la definició de “quadrinyola”
CLAR I EN VALENCIÀ
11/02/13 07:00 - Eugeni S. Reig -

Joan Coromines, en l'entrada teuladí del seu Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana (VIII, 471b33) ens informa que en el Sagrià Mitjà donen el nom de teuladina als ocells del gènere Motacilla. I, inexplicablement, tot seguit escriu:

“I no és estrany que dugui el mateix nom que el teuladí [Coromines es referix a la cueta o cuereta, és a dir, als ocells del gènere Motacilla], per la semblança que hi constata Orellana: “quadrinyola: és poc més gran qu'un teuladí; les cames verdes, més llargues qu'el teuladí, redoneta la cua: son color entre negre y pardo; cria en l'Albufera, entre maig y juny; y sols fa una cria, en la cual ne trau de quatre a cinc.” (Cat. d els Pardals de l'Albufera, 1795, p. 14).

“Aquesta informació d'Orellana ens duu a posar ací un apèndix sobre l'origen d'aqueix mot quadrinyola. Com tots els noms de la cuereta i de forces altres ocells, deu ser un derivat de CAUDA/CODA, i també mossàrab, amb la conservació de la —D— allà normal i forçosa, però amb repercussió de líquida codrinyola › quadrinyola (com CORTE ROTUNDA › Quatretonda, CORTE MEDIANA › Quatremitjana, Quartijo, Quallaïco, etc., E. T. C. II, 142-151); potser *CODINEA o *CODANEA + -OLA.”

Fins ací el que escriu Coromines.

La quadrinyola és l'ocell de la família dels ràl·lids que rep el nom científic de Porzana parva. En el mascle, el plomatge de les parts superiors és de color terrós olivaci i el de les parts inferiors, gris blavós fosc. La femella té el plomatge dorsal més clar que el del mascle, l'abdominal de tons ocracis i el de la gola blanquinós. Els dos sexes tenen el bec verd amb la base vermella, la cua molt curta i redoneta i les potes verdes. Fa uns 19 centímetres de llargada. Fa una sola posta, entre maig i juny, de la qual pot traure de 4 a 8 pollets. Passa l'estiu a l'Albufera de València i cap al final d'agost o començament de setembre emigra a terres africanes, per a tornar l'any vinent pel mes d'abril. Fa el niu entre la vegetació del llac i no es deixa veure amb facilitat.

Les paraules quadrinyola, esquadrinyola i picardó han sigut els noms que tradicionalment han donat els habitants de la rodalia del llac a l'ocell que he descrit, però a hores d'ara els dos primers em sembla que ja no els coneix ningú, perquè vaig preguntar a diverses persones de Silla, Catarroja, Massanassa, Sollana, Sueca i el Palmar, algunes d'edat molt avançada, i tothom em va dir que no els havia sentits mai.

La quadrinyola ha fet el niu a l'Albufera des de sempre, encara que a hores d'ara ja no se'n veuen. Potser ha canviat els hàbits de nidificació. Tanmateix, hem de tindre en compte que la nostra llacuna és un dels poquíssims llocs de la península Ibèrica en què l'ocell en qüestió ha fet el niu, ja que l'àrea habitual de nidificació i estiuada de l'espècie està situada al nord dels Pirineus.

La paraula quadrinyola és una afèresi del mot esquadrinyola i aquest és una derivació del verb esquadrinyar, que és la variant formal del verb escodrinyar que habitualment usem els valencians, pel costum que té aquest animal, quan camina per les vores dels carritxars buscant aliment, de girar el cap a un costat i a l'altre, com si ho escodrinyara tot. En realitat el que fa és mirar de trobar insectes i cuquets per a menjar.

Observem que Joan Coromines en el seu DECat diu que en el Sagrià Mitjà donen el nom de teuladina als ocells del gènere Motacilla i, tot seguit, perquè Marc Antoni d'Orellana, en el seu llibre Catàlogo i descripció d'els pardals de l'Albufera de Valencia diu que la quadrinyola “és poc més gran qu'un teuladí”, considera —sense cap fonament— que la cueta o cuereta (gènere Motacilla) i la quadrinyola són el mateix ocell. La veritat és que no tan sols no són la mateixa espècie sinó que, damunt, no s'assemblen en res. La cueta té una cua molt llarga que mou contínuament cap amunt i cap avall mentres que la quadrinyola té una cua molt curtiua i redoneta. Quasi no té cua. Les consideracions de Coromines per a explicar el nom quadrinyola com un derivat del llatí CAUDA/CODA no tenen cap justificació.
Darrera actualització ( Dilluns, 11 de febrer del 2013 08:24 )
Eugeni S. Reig

Origen


http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/618643-una-errada-de-joan-coromines-la-definicio-de-quadrinyola.html

Més sobre Sobre la llengua (243)