Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

Per què parla Duran i Lleida en espanyol?

21-Feb-2013

Per què parla Duran i Lleida en espanyol?
DES DE LA TRONA
21/02/13 07:34 - Sal·lus Herrero -

Comença la intervenció del diputat Duran i Lleida, del 20 de gener d'enguany o d'altres vegades, una part important dels diputats del Congrés se'n va de l'hemicicle al bar o al vàter. Sempre, d'habitud, com un menyspreu, pot ser per ser a més del minoritari, català? El diputat de CiU inicia el seu parlament, quan les càmeres de TV mostren els diputats no s'observa a cap diputat atenent i seguint el seu discurs. Absolutament tots estan xerrant, escrivint SMS, parlant pel mòbil, etc.

El que no entenc és: per què obliguen als diputats i diputades dels Països Catalans, de Galícia i d'Euskal Herria a parlar en espanyol, al parlament de Madrid, si després no l'escolten? No seria més democràtic que es respectara la llibertat d'expressió i es deixara, com si estiguérem en una democràcia, parlar a cadascú en la seua pròpia llengua?

Davant el zero de credibilitat política de Rajoy, del govern i del partit del govern, per què no desobeir les lleis i normatives injustes i exercir la democràcia democràticament amb llibertat?

Tots els diputats dels partits hegemònics i inclús dels minoritaris sentencien, que, en el cas de fer alguna ‘reforma' de la constitució, volen mantenir “la igualtat de ‘tots' els espanyols”. Jo no en sóc, —ni em considere, ni vull ser espanyol—, però em revolta oir això de “la igualtat” dels espanyols perquè, com anem a ser iguals els ciutadans que no podem expressar-nos en la nostra llengua a tot arreu, al parlament de Madrid, de Brussel·les, d'Estrasburg o de Nova York? Com anem a ser iguals nosaltres els catalans, balears i/o valencians als castellans (o espanyols) que poden prioritzar la seua llengua al sistema educatiu del seu país i al dels altres països (catalans), a la seua RTV i a la dels altres països (valencià, balear), a tots els àmbits, menyspreant la llengua, la cultura i la nació de les Catalunyes? Com anem a ser iguals nosaltres, —els ciutadans del poble català-valencià-balear—, als ciutadans del poble espanyol que tenen sobirania i reconeixement de dret i llibertats per a decidir el seu futur?

No coincidisc políticament amb el senyor Duran, no em representa ni ell ni —almenys lingüísticament o nacionalment— cap dels diputats dels països de parla catalana que només s'expressen al parlament de Madrid en espanyol, acceptant lleis i normatives injustes que vulneren els nostres drets lingüístics i el dels nostres pobles a tenir els mateixos drets de ciutadania i llibertats que tenen reconeguts els espanyols (de matriu castellana). Em sembla penós i indigne que s'acaten les normatives espanyoles que ens exclouen i exterminen com a poble diferenciat. No em considere antiespanyol, però sí anti-estat espanyol, contra les lleis que ens censuren, que ens emmordassen, que prohibeixen la nostra llengua i cultura com si estigueren en una dictadura i limiten el nostre desenvolupament i autorealització en pau i en llibertat. Inclús quan parlen d'estat federal, des del PSOE, em fa la impressió que es pretén clausurar les reivindicacions d'autogovern, lligar-ho tot més ben lligat encara i introduir “federalment” allò del “fuero de los españoles” i de l'“exèrcit com a garant de la unitat de la pàtria. Com anem a ser iguals si els espanyols tenen nombroses TV públiques i privades, i a nosaltres els valencians ens tallen les antenes de TV3 i ens prohibeixen veure una televisió en la nostra llengua?

Des del País Valencià, —sent realista i pragmàtic—, tot i que desitjara anar més enllà, no m'oposaria a una reforma constitucional que instaurara la república federal o confederal ibèrica. Al contrari, em semblaria molt bé si també s'acordara aprovar el dret a decidir de qualsevol nació que forma part, per ara, de l'estat espanyol. No em semblen malament propostes com les del gallec, Suso del Toro, “Un altra Espanya plurinacional” que reconeguera equitativament les diverses llengües, cultures i nacions (i no només les castellanes). Però el que no vull és que ens tornen a prendre el pèl: com feren durant l'estafa de la “transició” per perllongar els “principios fundamentales del movimiento” del franquisme amb una monarquia corrupta que és el símbol de la continuïtat i la permanència de la dictadura, de la vulneració de drets socials i ecològics i de la corrupció en una “democràcia”, que ho és molt poc, per no dir gens.

Aquesta democràcia de l'estat espanyol és antidemocràtica per classista, per patriarcal, per militarista, per antiparticipativa, per anticatalanista, per discriminatòria en llengües i cultures distintes a l'espanyola. Aquesta democràcia és antidemocràtica.
Darrera actualització ( Dijous, 21 de febrer del 2013 07:35 )
Sal·lus Herrero

Origen


http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/621737-par-que-parla-duran-i-lleida-en-espanyol.html

Més sobre Ús de la llengua als organismes centrals de l'Estat (190)