Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

La nostra cultura popular

10-Mar-2013

Diego Gómez
< anterior

Diumenge, 10.3.2013 00h00
La nostra cultura popular
Comentaris Un comentari
Dolent Fluix Bo Molt bo Fabulós (6 vòtes)

URL curta

...perquè a la gent de poble, ningú ens fa baixar la cara!

Els carrers del meu poble plens d’una tamborada nacional, amb un soroll carregant i les falles a punt d’esclatar, m’han fet reflexionar sobre el sentit de les festes i de la cultura popular. Les consideracions genèriques i més estandarditzades del terme cultura popular ens acosten sempre a la realitat festiva, gastronòmica, musical i de les tradicions dels pobles. Evidentment si aprofundim en els trets culturals valencians veurem que són clarament mediterranis, per raons geogràfiques i històriques, amb influències de tots els pobles que han intervingut en la nostra història.



Si bé, moltes tradicions ancestrals poden tindre un origen romà (com ara el culte al foc) de manera similar a altres indrets de la mediterrània, també existeixen importants influències àrabs en la nostra cultura, especialment en la gastronomia. De la conquesta feudal, encara hui és visible les diferències culturals entre els pobles de repoblament català, els pobles de repoblament aragonés (anomenats col·loquialment xurros) i els pobles provinents de Castella. Aquestes diferències es difuminen més en les grans ciutats, on moltes tradicions són fins i tot desconegudes per la gent jove i els nouvinguts.

Però com reconeix J. Francesc Mira, hi ha un tret característic que envolta la cultura tradicional i popular valenciana. La carència d’estudis al voltant de la nostra cultura popular continua essent un tant escandalosa. Aqueta manca de reivindicació de les nostres tradicions per part de les institucions i dels departaments universitaris és efecte d’una mena de desinterés. Al nostre país, determinades coses no han interessat a almenys no han interessat de manera seriosa i sistemàtica. No es pot comprendre el destí a què es troba condemnada la cultura heretada dels nostres avantpassats, sense recordar aquella trista burgesia provinciana de la barraqueta que segueix ignorant les realitats profundes de la cultura popular de les nostres comarques.



Cal reconèixer l’existència al País Valencià d’un sector social, que amb el suport polític i institucional, ha estat i és encara autora i còmplice de les pitjors agressions contra la integritat i la mateixa supervivència de la nostra cultura popular i tradicional valenciana. Ells han estat més que ningú, els introductors, transmissors i col·laboradors actius dels models culturals aliens i alienants, models que han assimilat com a propis i que no sols han adoptat com a única cultura, sinó que els han promogut i els han imposat sobre classes populars amb tots els mitjans al seu abast. Tal vegada en la segona meitat del segle passat varem assistir a un clar projecte de genocidi cultural, mínimament superat per l’esforç d’algunes entitats i associacions preocupades per la recuperació i la reivindicació de la nostra llengua i cultura en les darreres dècades.

La pregunta a hores d’ara és si els valencians i valencianes, continuem veiem el coneixement, assimilació i integració de les nostres tradicions culturals, encara vives, com a identitat pròpia i tarannà específic de la cultura popular del nostre país, o pensem que són un obstacle a l’espanyolisme integral i uniformitzador. Som valencians per damunt de tot o pensem que l`única nació, i per tant l’única cultura nacional, és l’espanyola o castellana. I així doncs, el problema de la cultura popular al nostre país i del seu estudi i divulgació, torna a plantejar-se en termes inequívocs: o es tracta d’un simple folklore regional a extingir, trivial i empobrit, o es part essencial a recuperar i integrar en la reconstrucció d’una cultura nacional moderna.

Fins ací unes reflexions sobre el sentit reivindicatiu de la nostra cultura popular a l’any 2013, l’any commemoratiu del nostre poeta més rellevant: Vicent A. Estellés, del qual rescatem uns versos.

Allò que val és la consciència
de no ser res sinó s’és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.


(10 març 2013).
Diego Gómez

Origen


http://blogs.laveupv.com/diego-gomez-i-garcia/blog/235/la-nostra-cultura-popular

Més sobre Glosadors - Cultura tradicional (136)

Destacats