Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

Tots som Miquel Gironés

23-Mai-2013

Tots som Miquel Gironés
DES DE LA TRONA
23/05/13 07:51 - Sal·lus Herrero i Gomar -

El músic d'Obrint Pas, Miquel Gironès, ha assistit aquest dimecres 22 de maig, al jutjat número 13 de València en el marc del judici en què acusa dos agents de la policia espanyola de detenció il·legal en contra de les garanties constitucionals, amenaces, falsificació de document públic, en manipular l'atestat de lesions.

Gironès denuncia que els dos agents el van detindre, amenaçar i agredir per parlar en valencià. El músic ha explicat que el judici ha quedat ajornat en entendre el ministeri fiscal que els dos agents han de ser jutjats per delicte i no per faltes. Els policies al seu torn acusen Gironès de resistència a l'autoritat. És el que sempre fan, inventar-se falses acusacions, quan els denúncies. És la seua manera de defensar-se, atacar.

Al cap d'uns mesos de posar-se en marxa la llei Corcuera, als anys vuitanta, eixíem del bar Records de l'Avenir del carrer Roters de València, els sociòlegs Manuel Rodríguez Victoriano, Pura Duart, Mara Cabrejas i el que us ho conta. Arribàrem a la plaça del Carme. Allà hi havia un home detingut i emmanillat pegant-se colps de cap dins d'un cotxe de policia, ens preocupà l'escena, la sang que brollava del seu front contra els cristalls dels vidres de la finestra del cotxe i la absoluta indiferència i indolència dels policies. Ens acostàrem i demaní, en valencià-català i educadament, si podien dur a aquell home a l'Hospital perquè, era obvi que no es trobava bé, hi estava ferit. Un dels policies comença a bramar en contra meua perquè li parlava en valencià. Mostrant-me la pistola i la porra, em va dir, furiós, que, si tenia collons que gosara anar amb ell allà darrere d'un mur i uns arbres que hi ha a la plaça i que li tornara a repetir el que li havia dit en eixa “puta llengua”.

Òbviament, en veure'l tan alterat i rabiós, li vaig dir que no aniria amb ell enlloc. Perquè portava una pistola per amenaçar-me i agredir-me i jo no en portava cap. Un altre policia, més relaxat, ens va explicar que el detingut li havia dit “fill de puta” a una policia i que per això l'havien detingut i emmanillat i jo els vaig qüestionar que per una cosa així detingueren a algú, que era evident que havia begut, estava ebri i no sabia el que es deia. I com el policia violent i amenaçador insistia en insultar-nos i amenaçar-nos per interessar-nos per un detingut, li vam demanar el nombre de la seua placa identificativa i no ens la va voler lliurar. Pel seu comportament violent i insultant pel fet de parlar-li en valencià, decidírem anar als jutjats de guàrdia, un grup de gent, a posar-li una denuncia, que es va perdre pel camí. I mai més sabérem res de res. De manera que les amenaces, els insults, les vexacions i les agressions d'aquell policia quedaren del tot impunes.

Fa uns anys, a principis del segle XXI vaig rebre una pallissa a La Punta a mans (punys i peus) de la policia. Quan em van detenir, després de passar per l'Hospital Clínic, em portaren a la comissaria de Ramón i Cajal, m'acusaren, falsament, de resistència a l'autoritat. És el que sempre fan, sobretot, quan els denúncies. Intenten acusar-te, tot i que siga mentida. Em van soltar al cap d'unes quantes hores igual com a Raül del grup Endavant, ple de ferides externes i una lesió cervical interna que em va durar anys. Vaig estar molt temps de baixa i només una llarga rehabilitació em va fer minvar els dolors de les lesions cervicals i d'esquena per les potades i pels colps rebuts.

A la comissaria, quan em preguntaren si volia declarar davant la policia o davant el jutge, els vaig respondre, en valencià, que preferia fer-ho davant el jutge. I, em comminaren, virulentament, perquè no tornara a parlar més en valencià. No torní a parlar mes en cap llengua. Perquè allà, —em digueren, de males maneres—, no es podia parlar en la llengua oficial, pròpia i històrica del País Valencià. Només en espanyol. Em va semblar que retornava a la dictadura, amb el tracte indigne als immigrants, amb el tracte indigne i humiliant a tots els detinguts perquè ens deixaren anar a pixar, amb el maltracte de la prepotència policial feta d'ignorància, grolleria, burrera i feixisme. Com si trenta-tants anys de ‘democràcia' foren un bluf i un emmirallament. Des de llavors, que no em diguen que hi ha democràcia. Perquè no m'ho crec, a no ser que siga una democràcia antidemocrática.

Quan el ministre Wert lloa el català, declarant-li amor etern, tots sabem que hem d'interpretar-ho al revés. Com en Orwell. Al judici, segurament, Gironès escoltarà que els policies estimen tant el valencià-català com Sanchis Guarner, Estellés, Joan Fuster, Enric Valor o Joan Coromines. O més.

Per això, en llegir el que li ha passat a l'amic Miquel Gironès, em sent com si m'haguera passat a mi mateix. Perquè tot això, ja ho he viscut en realitat i en malsons. Em passà quan m'apallissaren a La Punta. Tenia un vídeo gravat, testimonis, fotos, etc. i a sobre digueren els policies que jo m'havia resistit, que els havia agredit i tot, que m'apallissaren pel meu ‘propi bé', perquè no em fera mal a mi mateix, etc. Són els idiotes arguments policials, que, normalment, els jutges avalen i legitimen, tot i que saben perfectament que són falsedats. Però, fins ara, quasi sempre, quan agredeixen, quan colpegen perquè l'altre parla valencià, quan ataquen a ecologistes indefensos que protesten pacíficament, quan colpegen a l'estudiantat a l'Institut Lluís Vives o a d'altres, etc. els policies tenen butlla i solen eixir amb impunitat. Sempre o gairebé sempre.

Quina diferència de tracte, deia Vicent Partal, des de Vilaweb, quan arribes a la Gran Bretanya i als aeroports en cartells t'indiquen que estàs en el teu dret de parlar-los als policies en gal·les o en escocés. Ací les lleis ‘constitucionals', —tot i que supremacistes i discriminadores— proclamen una cosa i la trista realitat, (dels presidents o expresidents del govern, de les Corts, Congrés i Senat, dels ministres d'educació i d'altres matèries, alguns alcaldes, alguns consellers d'educació i de cultura, dels presidents i expresidents de la Generalitat Valenciana, d'Aragó o del Consell Balear, dels policies i alguns funcionaris de l'anterior règim, etc. només volen que aniquilar-nos. Perquè no s'expressem en la nostra llengua. Sempre o gairebé sempre.

Per això, m'alegre molt que el jutge del jutjat número 13 de València haja decidit imputar-li per delicte i no per faltes. Tots els valencians i/o catalans del País Valencià i dels PPCC, —mínimament conscients de les continues agressions cap als valencianoparlants o catalanoparlants al nostre país— li donem suport i sabem que la seua és una causa col·lectiva. Per tot plegat, estem al costat de Miquel Gironès i li desitgem que vença als policies en aquest combat desigual i terrible. On quasi sempre els policies i els agressors contra la nostra llegua, cultura, gent i país, ixen impunes, tot i que cal denunciar-ho perquè algun dia s'acabe la impunitat de tractar-nos com a enemics. Per discriminació lingüística, per impunitat ancestral. Sense reconèixer-nos els drets de ciutadania plena.

És la fúria i la ràbia espanyola, la catalanofòbia o valencianofòbia, amb la que sembla que molts policies estan (de)formats. Com en temps del dictador i criminal Franco. Com si no passara el temps. Sempre igual, haver de conquerir, via judicial, el dret a parlar en valencià al País Valencià.
Darrera actualització ( Dijous, 23 de maig del 2013 07:52 )
Sal·lus Herrero i Gomar

Origen


http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/648237-tots-som-miquel-girones.html

Més sobre Insults/agressions per parlar català, insults per ser catalans (104)