Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

Caliu de la Fira de Guadalajara 2004

16-Mai-2005

José M. Murià

Ha de quedar clar que la major part del pes de l'organització de la presència catalana a la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara el van portar els treballadors habituals d'aquesta empresa i l'Institut Ramon Llull, malgrat les dificultats que va sofrir aquesta casa amb la defecció del govern de les Balears en un mal moment i el desconeixement que tenia de les coses un govern català que tot just havia canviat.
Efectivament, l'any 2004 va començar amb ensurts. Les declaracions del president de la Generalitat, dient que Catalunya vindria a la FIL dins el "pavelló d'Espanya" ens van fer creure que tot s'ensorrava. Vam arribar a suposar que les innombrables gestions de molts, com és el cas dels llibreters catalans, per aconseguir que Catalunya hi fos invitada com a convidat d'honor i les diverses i delicades maniobres per salvar-nos de les travetes amb què ens van voler fer caure algunes autoritats espanyoles, havien estat inútils.
He d'admirar la calma, la paciència i la bona fe de Raúl Padilla, president de la Fira, que va procedir a reconstruir acuradament la relació amb el nou govern català, quan tot podia suggerir que el més convenient era engegar-lo i buscar un altre convidat dels que hi tenien interès manifest. Aquest era el cas de la mateixa Andalusia, que havia fet fins al darrer moment tots els esforços possibles per guanyar-nos.
No sé si hauria estat el mateix si no hagués existit la nostra antiga amistat i, sobretot, l'estimació que va sentir sempre en Raúl pel meu pare, el català més catalanista de tots els que han viscut mai a Guadalajara.
També s'ha de reconèixer el gran valor de les autoritats culturals catalanes, que van saber rectificar a temps i escarrassar-se d'una manera impressionant per recuperar terreny. La veritat és que, després de l'esglai i del desconcert inicial, quan van posar el peu a l'accelerador van demostrar una gran capacitat d'organització i unes enormes ganes de fer les coses molt bé. La mateixa Fira en va ser la millor prova.
Es podrà parlar de cosetes i de minúscules pifiades; de què hi va mancar, qui hi havia de ser; dir que s'hi va encabir algú que no tenia cap raó de ser-hi... Es podrà dir tot el que es vulgui, però el resultat va ser magnífic. L'opinió mexicana és unànime: els catalans van tenir un paper decisiu en el fet de convertir la Fira del 2004 en la millor de totes i també, cosa que resulta igualment satisfactòria, en la projecció internacional de la cultura catalana més important de tots els temps.
No sé si es pot dir que sigui la més meritòria si la comparem amb la tasca modesta però constant que van fer antany els exiliats polítics, amb recursos molt magres, però en volum i qualitat la FIL 2004 no deixa cap dubte.
Al final de tot, els qui vam participar-hi en podem estar molt satisfets. Jo, personalment, per a qui la Fira va tenir una doble significació, n'he quedat molt content: una obra important dels meus, tant els d'aquí com els d'allà. Per primera vegada em vaig sentir del tot sencer: Jalisco es va imbuir de Catalunya. Durant una setmana llarga les meves arrels van integrar en un arbre comú. Com podia deixar de viure-ho talment emocionat?
Finalment, he de manifestar que conservaré sempre un enorme agraïment a les persones que van fer possible aquesta inoblidable experiència i, naturalment, també una íntima i intensa rancúnia envers tots aquells i aquelles que van fer el que els va ser possible per evitar que "la FIL catalana" fos una realitat.
Penso, per exemple, en els gestors de l'ambaixada d'Espanya i alguns capitostos de l'actual govern de Mèxic, similar al PP espanyol, que els van secundar; penso en els mexicans més papistes que el mateix Papa, que es van manifestar en públic i en privat en contra, argumentant que Catalunya no és un país...; penso en els funcionaris del govern de Madrid, que des de l'any 2000 van procurar treure-li del cap la idea de convidar Catalunya a la representant de la FIL a Madrid. "Cualquier otra", li van dir. De tots ells i de llurs arbres genealògics, me'n recordaré sempre.

José M. Murià. Membre de número de l'Acadèmia Mexicana de la Història
José M. Murià

Origen


http://www.avui.com/cgi-bin/resultat?http://www.avui.com/avui/diari/05/mai/16/c20216.htm

Més sobre Fira del Llibre de Guadalajara (Mèxic) (48)

Destacats