Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

LA DESMEMÒRIA DEL PAÍS

8-Jul-2013

LA DESMEMÒRIA DEL PAÍS
ballaruga | dilluns, 8 de juliol de 2013 | 08:27h
Mentre s'atorguen estranys premis nacionals de cultura, reivindicar Pedrolo s'ha de fer amb micromecenatge

Convé començar a pensar quin país volem. Perquè el dia després de la independència de Catalunya ens podem trobar amb sorpreses ben desagradables. La primera podria ser que el català no sigui la llengua oficial del país. En tant que única llengua pròpia també hauria de ser l'única llengua oficial. I caldrà posar tots els mecanismes a l'abast perquè la gent que vulgui el pugui aprendre de forma fàcil i gratuïta. La normalització lingüística hauria de ser un dels eixos fonamentals del país, i la normalitat només s'aconsegueix amb l'oficialitat, no amb la cooficialitat, no fotem. La segona podria ser que al futur país la cultura no importi gens ni mica. Com ara. Seria un altre error molt greu.
Som un país desmemoriat. I aquest cap de setmana ho hem pogut comprovar quan alguns mitjans del país -molt poquets, d'altra banda- ens han recordat que l'any que ve el Mecanoscrit del segon orígen, de Manuel de Pedrolo, farà quaranta anys. L'efemèride arribarà amb un documental (se'n cerca finançament via verkami) que vol intentar explicar per què Manuel de Pedrolo és un autor oblidat i volgudament silenciat.
La veritat és que no tenc totes les respostes, però se me n'ocorren unes quantes:
1-Pedrolo és un dels primers autors catalans realment moderns. Té una tècnica envejable que aplica a la seva obra. Li agrada experimentar i li agrada introduir nous gèneres, inclosos els populars. És a dir, molesta a l'acadèmia.
2-Pedrolo és declaradament independentista. Ho és a l'obra política expressada als mitjans de comunicació i ho és també en bona part de les seves obres: creu en una nova justícia social i denuncia les explotacions burgeses i de la societat a la vegada. Per tant molesta a bona part de les classes dirigents del país.
3-Pedrolo fa pensar. A la seva obra més coneguda, el Mecanoscrit, la futura mare de la humanitat, l'Alba, té el seu fill amb el Dídac, un noi negre perfectament integrat a la terra (precisament perquè n'és fill). És un cant a la multiculturalitat abans d'hora? És una obra antiracista de bon començament? No ho sabem, però en aquest país que té una patrona negra ens hauríem de començar a mirar la immigració d'una altra manera.
Així doncs, un autor modern, independentista, compromès amb les classes més baixes i que fa pensar és una bomba de rellotgeria que cal silenciar. És molt més còmode premiar segons qui, encara que escrigui en castellà, que no recuperar la seva obra i fer de Pedrolo el referent que hauria de guiar el nou país: modern i treballador; fidel a la pàtria i a les classes baixes i que fa pensar.

Sebastià Bennàssar

Origen


http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/248306

Més sobre Escriptors i editors (482)

Destacats