Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

La fantasia bilingüe

25-Set-2013


La fantasia bilingüe
Carles Ribera. Barcelona.
/ 25.09.2013

Fa anys que Espanya s’obstina a condemnar-nos a un mite inexistent: el bilingüisme. Una ofensiva per incrustar l’espanyol a Catalunya que en realitat és fruit de la constatació que l’equiparació lingüística que reclamen ja fa almenys una dècada que, sociològicament, ha passat avall.

El bilingüisme, certament, va tenir un cert arrelament durant la segona meitat del segle XX. No pas de forma natural, per cert, sinó després de quaranta anys de dictadura durant els quals es va intentar suplantar a cops de repressió la llengua pròpia, amplíssimament majoritària fins llavors.

Avui vivim en una societat multilingüe, amb parles pròpies d’uns quants centenars de milers de conciutadans que no són ni el català ni el castellà. Només cal sortir al carrer per comprovar-ho. Segons en quins barris de Barcelona i encontorns, segons en quines urbanitzacions de la Costa Brava durant tot l’any, el castellà, i també el català, hi són en franca minoria.

Catalunya ha esdevingut una societat plurilingüe, doncs, perquè hi ha molts ciutadans que enraonen més de dos idiomes com a propis. Així, sota la cantarella anacrònica del bilingüisme, s’oculta la intenció real: implantar el castellà, en comptes del català, com la parla on confluir des de la diversitat.

Ser útil és l’única possibilitat real de supervivència d’una llengua minoritzada. És contra això que Espanya dispara tota l’artilleria política i legal. El català necessita ser l’única llengua oficial. Naturalment, amb una normativa d’usos lingüístics que incorpori quants més idiomes millor. Però la llengua comuna i oficial, el català. No només perquè està en perill després de segles de persecució (ja seria prou motiu, la reparació històrica), sinó perquè ¿Quina millor llengua, que la que ha sorgit aquí, pot ser comuna a tots els catalans?

El català no divideix, sinó que agrega i cohesiona. Per això ens el volen exterminar. I, darrerament, sembla ser, amb els partits sobiranistes com a cooperadors necessaris, en una discutible opció estratègica d’atraure vots cap a l’independentisme. Guanyar un Estat a canvi de liquidar una llengua. Per què? Per a què? Què som, sense la llengua? Som, sense la llengua? Catalunya no hauria sobreviscut com a comunitat nacional sense haver-se arremolinat al voltant del nervi lingüístic. Renunciar-hi a canvi d’un estat és negar que som capaços de tenir totes dues coses alhora. Una concessió temerària.

Carles Ribera, vicedirector d’El Punt Avui.

La revista Lletres publica en el seu nou número un monogràfic dedicat a l’estatus del català en una futura Catalunya independent. Diana Coromines, directora de la revista, ha convidat lingüistes i periodistes a dir-hi la seva. Avui a Núvol en recollim tres, Albert Pla i Nualart, Carles Ribera i Gabriel Bibiloni.
Carles Ribera. Barcelona

Origen


http://www.nuvol.com/opinio/la-fantasia-bilingue/

Més sobre El català, única llengua oficial a la República Catalana? (114)