Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
Testimonis
imprimir Imprimir

Una lliçó apresa a Catalunya

1-Abr-2014

Darmen Tuiakàiev

01.04.2014
Una lliçó apresa a Catalunya

Xarxes socials
Envia l'article
Imprimeix l'article
Converteix a PDF

Men?ame


Ha passat prou temps d’ençà que vaig tornar al meu país, el Kazakhstan, d'una estada de tres mesos a Catalunya per a estudiar-hi castellà. Fins ara no n'havia escrit res perquè volia que els pensaments i les impressions rebudes al vostre país durant tres mesos s’assentessin una mica.

Perquè, certament, Catalunya (de fet, el fort esperit català) m'ha influït amb força. Encara ara em commoc pensant com el vostre país ha pogut conservar la seva identitat i la seva llengua, malgrat la llarga repressió del govern espanyol.

Quan vaig tornar al meu país i en vaig veure la situació, encara vaig admirar més la unitat dels catalans. I és que aquí molta gent pensa fins i tot que la nostra llengua, el kazakh, desapareixerà.

Malgrat que res ni ningú no ens hi posa obstacles (no pas com Espanya fa amb Catalunya), no ens en sortim a l'hora d’augmentar el nivell d’importància de la nostra llengua en comparació amb el rus. En canvi, la major part de les altres repúbliques ex-soviètiques ho van assolir fa temps.

Bé, naturalment he començat per mi mateix. Ara llegeixo llibres en kazakh per millorar-ne el nivell, escolto la ràdio en kazakh i m’esforço a parlar només en kazakh amb els altres kazakhs…

Al Kazakhstan, els kazakhs només som el 65% de la població: el 35% restant són d’unes altres procedències (1). Per començar a parlar en kazakh amb aquests últims cal trencar una barrera psicològica molt forta, atès que durant dos segles el rus fou la llengua internacional al Kazakhstan i la gent no es pot ni imaginar la manera de començar a parlar en kazakh amb els qui són d’unes altres procedències. De fet gairebé cap d’ells no el sap.

Així he decidit de dir, com a mínim, la primera frase en kazakh a cada conversa amb aquests interlocutors i, si no em comprenen, la tradueixo, perquè ara penso que és molt i molt important de mostrar a tothom que per viure aquí cal parlar kazakh, tal com per viure a Barcelona cal aprendre el català. Hi ha kazakhs que també pensen així, malgrat que actualment som ben pocs.

És molt penós que quan algú comença a defensar la necessitat de parlar en kazakh en tots els àmbits, la gent el pugui qualificar de carca o fins i tot de feixista. Els kazakhs et poden qualificar de feixista! A les converses sobre la situació lingüística amb gent d’unes altres procedències no puc ni imaginar-me com em poden arribar a qualificar.

Vaig venir a Catalunya només per aprendre la llengua espanyola i n'he tornat canviat de manera molt important.


Darmen Tuiakàiev és arquitecte i esperantista

(1) En aquests països, gent vinguda d’uns altres indrets mantenen la seva pertinença nacional al seu lloc d’origen generació a generació. En aquest sentit, els descendents dels russos i alemanys que van arribar al país al principi del segle XX es consideren ciutadans del Kazakhstan, però no se senten kazakhs, sinó russos i alemanys.
Darmen Tuiakàiev

Origen


http://www.vilaweb.cat/opinio_contundent/4182575/llico-apresa-catalunya.html

Més sobre El català a l'estranger (202)