Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

Blai Bonet i Lou Reed, al servei de la poesia catalana

31-Oct-2013

Blai Bonet i Lou Reed, al servei de la poesia catalana

SEBASTIÀ ALZAMORA | Actualitzada el 31/10/2013 00:00

El recomano 5
3 Comentaris

Ampliar font Reduïr font
Llegir més tard

Encara una cosa sobre Lou Reed, que al cap i a la fi segueix sent el tema més interessant de la setmana: l'obra que ens deixa demostra que els artistes, quan ho són, milloren el món. En canvi, pel que fa als mandataris i als capitostos, se'ls ha de mostrar agraïment quan es limiten a no espatllar encara més les coses.

El cas és que, com va recordar l'ARA, el rocker trobador de Brooklyn va mostrar en els últims anys un interès viu i sincer per la poesia catalana moderna. Això va ser mèrit de l'escriptor i periodista cultural Emili Manzano, i de l'equip que el va acompanyar en la seva etapa com a director de l'Institut Ramon Llull. Ells van ser els que van convèncer Lou Reed perquè s'assegués a llegir una tria de la poesia catalana del segle XX, amb l'objectiu que en volgués llegir algun en el decurs de la setmana de promoció de la cultura catalana que es va celebrar el març de l'any 2007 a Nova York. Reed va quedar tan gratament impressionat per la qualitat d'aquells poetes fins aleshores inconeguts per a ell, que no tan sols va participar en l'acte que se li proposava, sinó que va incorporar diverses peces de poetes catalans al seu repertori i les va interpretar en una certa quantitat de recitals, en els quals també varen participar dues eminències de l' underground novaiorquès com la seva dona, Laurie Anderson, i l'amiga de tots dos Patti Smith.

El que potser no és tan conegut és que els dos primers poetes en llengua catalana que van enamorar Lou Reed van ser el valencià Vicent Andrés Estellés i el mallorquí Blai Bonet. Va ser llegir-los i que Lou Reed quedés enlluernat per la seva força i la seva excel·lència. Els trobava tan bons que va arribar a dir dels seus poemes: "Els podia haver escrit jo", que sens dubte era l'elogi més gran que Reed era capaç de dedicar a un altre escriptor.

L'anècdota curiosa és el que va fer que Reed es fixés concretament en l'obra de Blai Bonet. Es dóna la casualitat que Bonet té un llibre de poemes titulat Nova York , igual que un dels discos més importants de Lou Reed. I que dins d'aquest llibre hi ha un poema misteriosament titulat All Brow , en presumpte anglès. Presumpte, perquè les paraules All Brow , en anglès, no signifiquen res.

I no signifiquen res perquè, de fet, són un error de transcripció. Blai Bonet era un grandíssim poeta, però no tenia cap gran coneixement de la llengua de Shakespeare. Per això es va equivocar en escriure el nom del mític boxejador Panama Al Brown, campió mundial, negre i homosexual quan els negres i els homosexuals eren més absolutament marginats, amant de Jean Cocteau i mil històries més. Però Reed el va identificar de seguida, i es va adonar de la seva sintonia absoluta amb aquell poeta d'un lloc llunyaníssim anomenat Santanyí. Un bell error que va donar lloc a un dels episodis més rellevants i fecunds en la difícil història de la projecció internacional de la literatura catalana.

Sebastià Alzamora

Origen


http://www.ara.cat/opinio/Blai-Bonet-Lou-Reed-catalana_0_1021097884.html

Més sobre El català a l'estranger (202)