Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

La normalització del català digital

12-Mai-2014

Víctor Alexandre
Més informació

Opinió Víctor Alexandre
La normalització del català digital
Víctor Alexandre 12.05.2014 13.45 h

328
 0
0
0
0

Totes les llengües vives estan en evolució constant i experimenten canvis concordants amb les societats que les parlen. La seva vida, la vida de les llengües, en general, i la vida de cada paraula, en particular, depèn de les necessitats dels seus parlants. El lema de la CAL ho expressa molt bé: “Una llengua no desapareix perquè els qui no la saben no l’aprenen, sinó perquè els qui la saben no la parlen”. Aquesta és l’amenaça que pesa sobre el català: el fet que sigui una llengua que desapareix en tota activitat quotidiana tan bon punt obre la boca un interlocutor hispanoparlant que entén perfectament el català. Fixem-nos que, sense que a ell li hagi passat pel cap de demanar-ho, la llengua vehicular de tots els presents passa a ser automàticament l’espanyol, la qual cosa converteix el català en una llengua innecessària i merament ornamental. No és, doncs, per culpa de l’hispanoparlant que el català resulta innecessari a Catalunya, sinó perquè el catalanoparlant en prescindeix; i això, com és lògic, té incidència en el nostre lèxic, fins al punt que ens obliga a recórrer a l’espanyol cada cop que volem expressar un pensament per mitjà d’una dita popular. Ho fem perquè el nostre coneixement de la llengua dominant és superior al de la llengua dominada.

Mentrestant, per altra banda, la llengua anglesa, a través de les noves tecnologies, penetra en el nostre dia a dia i determina també la nostra manera de comunicar-nos. No és que sigui dolent dominar altres llengües a més de la pròpia. Només faltaria! Tot al contrari. Però una cosa és dominar altres llengües i una altra renunciar a la pròpia quan no cal. Per evitar-ho, Joan Carles Villalonga i Xavier Breil, amb el suport del Termcat (Centre de Terminologia), han publicat un diccionari de butxaca amb 2.500 termes del món digital i amb índexs castellà-català i anglès-català. El llibre es diu “Digital.cat. El lèxic català de l’era digital” i aquí en tenim un petit tast:

Acuse de recibo: confirmació (o justificant) de recepció. Administrador de descargas: gestor de baixades.

Agrupamiento: clusterització. Aldea global: veïnatge universal. Anuncio pop-up: anunci emergent. Ciberacoso escolar: ciberassetjament escolar. Guardado: desament. Guardar como: anomenar i desar. Hacer un check-in: pujar. Juego de carreras: joc de curses. Refrescar: actualitzar. Reposamuñecas: reposacanells. Tableta: tauleta tàctil. Buddy list: llista d’amics. Broken hyperlink: enllaç trencat. Browser game: joc de navegador. Crossposting: enviament múltiple. Mass e-mail: missatge de correu massiu. Puzzle game: joc d’habilitat mental. Retweet: repiulada. Tweet: piulada. Storyboard: guió il·lustrat. Widget: giny.

“Digital.cat” explica, de la lletra A a la lletra Z, què és un “accés aleatori”, un “anunci latent”, un “control lliscant”, un “falsejament d’identitat”, un “llenguatge font”, un “pescaire”, un “regle”, una “publicitat intersticial”, una “signatura cega”, una “targeta d’expansió” o una “tecla de drecera”. En definitiva, es tracta d’un llibre de consulta molt útil per a principiants, però també per a tots els qui, essent experts o professionals del món digital, dubten tot sovint o no dominen prou la terminologia catalana en aquest àmbit. És ben senzill, no cal manllevar d’una altra llengua allò que podem dir en la pròpia. Per fer-ho, però, cal conèixer-la. I per conèixer-la, cal voluntat.

www.victoralexandre.cat
Víctor Alexandre

Origen


http://www.racocatala.cat/opinio/article/32110/normalitzacio-catala-digital

Més sobre Sobre la llengua (243)

Destacats