Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
Testimonis
imprimir Imprimir

Tota una altra cosa

15-Mai-2014

Tota una altra cosa
«Defensor de l’oficialitat exclusiva del català, es posiciona contra la discriminació que patirien els ciutadans de Catalunya que desconeguessin l’idioma del país on viuen»
Josep-Lluís Carod-Rovira | Actualitzat el 15/05/2014 a les 00:01h
El doctor Juan Carlos Moreno Cabrera, catedràtic de Lingüística General a la Universitat Autònoma de Madrid, va néixer en aquesta ciutat a mitjans cinquantes. El seu currículum ens informa que ha format part del comitè científic que la UNESCO va designar per a elaborar el seu Informe sobre les llengües del món i que va prendre part en el projecte Eurotyp (Tipologia de les llengües d’Europa). Director de la versió espanyola de la The Cambridge Encyclopedia of Language, viatger infatigable per a conèixer in situ la realitat lingüística de nombrosos països arreu del món, assessor i redactor de diferents publicacions de lingüística, ha publicat nombrosos treballs científics i una setzena de llibres, els títols dels quals no deixen lloc a dubtes sobre el seu pensament: Lenguas del Mundo, De babel a Pentecostes. Manifiesto plurilingüista, La dignidad e igualdad de las lenguas, Crítica de la discriminación lingüística, El nacionalismo lingüístico. Una ideología destructiva”, Los dominios del español. Guía del imperialismo lingüístico panhispánico.

Ha estat un goig i un privilegi poder compartir unes hores de tracte i conversa amb ell. Moreno lluu amb distinció una calba que li dóna, amb el seu vestit de to clàssic, un aire de distinció i respectabilitat que, ni de lluny, permet deduir per l’aspecte que ens trobem davant d’un científic honest i coherent que és, alhora, un ciutadà veritablement revolucionari contra tot tipus d’imperialisme, nacionalisme i dominació. El seu compromís antifranquista a la darrera etapa de la dictadura no va ser un episodi generacional, sinó l’expressió d’una convicció ideològica profunda. Intel·ligent, hàbil, gat vell, no s’està de riure obertament, amb ganes, davant d’afirmacions o fets que li provoquen aquesta desinhibició formal. Arriba al restaurant on hem quedat amb un diari en català a la mà, s’adreça al cambrer en català i no fa el més mínim comentari en haver de triar els plats d’una carta monolingüe en la mateixa llengua, amb tota normalitat. Es limita a beure aigua, però no s’està de demanar una crema catalana... L’atzar fa que coincidim en el mateix restaurant amb la consellera d’Educació i amb el comissari del Tricentenari, tots els quals el saluden amb satisfacció, un cop els he identificat un personatge que coneixen prou.

Professor i conferenciant durant dècades, es troba com peix en l’aigua davant l’auditori que ha vingut a escoltar-lo. Aquells que no el coneixen comencen a expressar amb gestos de la cara la sorpresa davant el que estan sentint, per part d’un catedràtic de... Madrid! Amb la destresa de l’expert i la minuciositat del científic, Moreno comença per abatre el mite de la llengua universal. I ho fa demostrant, precisament, que mai com ara no havíem necessitat tant el servei de traductors i intèrprets i ser competents en altres idiomes i no en un de sol. El món no camina cap al monolingüisme, diu, sinó cap al multilingüisme i cap altra llengua no ocuparà el seu lloc. Els instruments automàtics de traducció, sentencia, van en contra de la pretesa llengua única, també i sobretot a internet. Amb la digitalització de milers de llengües del món es digitalitzen també els coneixements de milions de persones. La humanitat, doncs, va cap al multilingüisme i és, justament, l’imperialisme lingüísitic el que va contracorrent de l’evolució de la humanitat. Posa l’exemple de la Wikipèdia, en centenars de llengües, la segona de les quals, en nombre d’articles després de l’anglès, és l’holandès i la quarta el suec, malgrat que la majoria de parlants d’un i altre idioma saben també anglès, però com que s’estimen la seva llengua no renuncien pas, sinó tot al contrari, a incorporar el seu idioma per a aquesta funció de consulta.

Allà, però, on la posició de Moreno apareix amb una claredat inusual és quan es refereix al règim de llengües a la futura Catalunya independent. Defensor de l’oficialitat exclusiva del català, es posiciona contra la discriminació que patirien els ciutadans de Catalunya que desconeguessin l’idioma del país on viuen i per això en defensa l’escolarització només en aquesta llengua, per a garantir una veritable igualtat d’oportunitats que no és possible mentre hi hagi catalans que no saben català. Assegura que una llengua com el castellà, oficial a vint estats del món i parlada per centenars de milions de persones en diferents continents, no ha de patir gens ni mica perquè no sigui oficial a Catalunya, ja que el seu futur no depèn en absolut del seu estatus legal al nostre país. Moreno sap molt bé que no n’hi ha prou amb ensenyar un idioma a l’escola, si després no és present en tots els àmbits d’ús i per a totes les funcions pròpies d’un idioma viu i útil. Diu que, al costat d’una llengua tan potent com l’espanyol, el català sempre estarà amenaçat i que la història demostra com l’oficialitat del castellà sempre s’ha emprat per a frenar els avenços del català en determinats àmbits. Afirma, fins i tot, que, de fet, ni tan sols caldria que l’espanyol fos oficial a Espanya, atesa la seva fortalesa en tots els dominis.

Moreno és un demòcrata i , a més, un home de fermes conviccions d’esquerres. Com a demòcrata defensa el dret del poble català a l’autodeterminació, amb espoli fiscal o sense, amb bon tracte per part d’Espanya o bé no, simplement perquè creu que només als catalans correspon decidir sobre el seu futur. Com a persona d’esquerres, se sent solidari amb totes les causes justes, arreu del món, i fustiga el capitalisme amb la mateixa naturalitat i idèntica passió a l’emprada per a combatre tota mena d’imperialismes lingüístics, protagonitzats sovint per persones que només saben una sola llengua –la seva- i n’ignoren totes les altres. Sé que és injust generalitzar, però hi estem tan poc avesats, a biografies com aquestes, que Juan Carlos Moreno Cabrera no sembla espanyol. Amb persones així sempre ens hi podrem entendre i seran benvingudes al nostre país, perquè no s’arreceren rere l’insult, ni s’aixopluguen en l’amenaça, ni branden la por o la mentida com a estendard. Respecte, doncs, per a aquells que ens respecten, no sols de paraules, sinó que ho demostren amb les seves obres i l’exemple de la seva quotidianitat. El doctor Moreno és, de fet, tota un altra cosa...
Josep-Lluís Carod-Rovira

Origen


http://www.naciodigital.cat/opinio/8317/tota/altra/cosa

Més sobre El català, única llengua oficial a la República Catalana? (114)