Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
Testimonis
imprimir Imprimir

Recuperem la nostra memòria!

8-Jul-2014


Opinió. Plataforma per la Llengua
08/07/2014
Recuperem la nostra memòria!
"Una de les característiques de la nostra cultura és l'estreta relació que sempre hem mantingut amb les veïnes, particularment amb la cultura occitana"
Mireia Plana i Franch
Plataforma per la llengua
La Plataforma per la Llengua va ser dissabte passat una de les entitats organitzadores de l’acte de restitució del monument a Frederic Mistral, l'ànima de les lletres occitanes. Organitzat per la Comissió per la Dignitat, la restitució es va aprofitar per reivindicar el retorn dels papers de Salamanca. Aquest mateix dia, 5 de juliol, feia 75 anys que havia sortit de Barcelona en direcció a l’arxiu castellà l’últim comboi amb llibres i documentació requisats d’organitzacions i persones particulars. I també s’havia sabut recentment la negativa del ministre Wert a retornar aquesta documentació, una negativa que no és competència del seu ministeri.

Una de les característiques de la nostra cultura és l'estreta relació que sempre hem mantingut amb les veïnes, particularment amb la cultura occitana. Occitans i catalans ens hem vist sobrepassats per la força dels imperialismes espanyol i francès, que ha tingut uns resultats nefastos per a la nostra continuïtat. Ara ja no hem de deixar passar cap oportunitat per recordar que som cultures germanes, filles d'un mateix llatí, amb una història paral·lela i unes llengües riques i plenes de passat que tenim l'obligació de fomentar per al futur.

Però a més és importantíssim reivindicar el retorn d'una part important del nostre patrimoni que ens va ser arrabassada. La història dels anomenats papers de Salamanca és un episodi més de la lamentable gestió de la pluralitat que sempre ha dut a terme l'Estat espanyol. Enduent-se aquests papers fa 75 anys, s'enduien la dignitat del nostre poble, i la tancaven en un magatzem custodiada per la força de les armes. Per això, el que reclamem no és només paper: és la fi de la violència d'Estat, és el reconeixement d'aquesta violència com a sistema polític d'imposició, és la demanda d'una restitució física i moral d'allò que ens van prendre.

Cadascuna de les etapes en què Catalunya ha tingut una certa autonomia política, la llengua catalana s'ha fet visible i ha produït grans obres, a més de servir com a vehicle per a una potent economia basada en el comerç i l'intercanvi. Recordem sinó la nostra època medieval, el nostre renaixement fins als fets de 1700. Després dels més de cent anys que va costar refer-nos de la barbàrie que va assolar les nostres terres, a finals del segle XIX i primers del segle XX la nostra llengua, altra vegada de la mà de l'occità, va revifar de nou i va produir grans obres literàries i va ser el vehicle de construcció d'una escola moderna, d'una indústria pròspera i un comerç a nivell mundial. Altra vegada les armes ens van fer callar, i avui encara som en el procés, difícil i ple d'obstacles, de la recuperació del nostre país.

Segons l'Informe CAT que elaborem cada any a la Plataforma per la Llengua, en cada àmbit on l'Estat espanyol actual posa en marxa una nova legislació, la presència del català disminueix. Els exemples són moltíssims, però destacarem el de l'escola, especialment greu a les Illes i al País Valencià, on milers de nens i nenes no tenen la possibilitat de ser escolaritzats en valencià amb l'excusa de la reducció de la natalitat, que sempre, curiosament, afecta la línia en valencià.

Volem esmentar, pel que té d'heroic i dramàtic alhora, l'exemple de Jaume Sastre, àmpliament comentat i defensat fins i tot fora de les nostres fronteres i que no ha rebut ni la més mínima resposta per part del govern del PP balear. Un altre exemple que convé destacar és el dels mitjans de comunicació, amb la reducció de canals, que afecta especialment a la presència del català a la ràdio i sobretot a la televisió, o al cinema, on la quota de pantalla de la nostra llengua és irrisòria, a l'etiquetatge, on no es respecta la Llei del consum catalana... tants i tants exemples que ens fan veure que el fet de tenir un govern autonòmic, per implicat que estigui amb la defensa de la llengua, no és suficient. L'Estat que ens hauria d'emparar no té vocació de plurinacional, ni de plurilingüe, i molt ens temem que no la tindrà mai, aquesta vocació.

Amb la defensa de la nostra llengua i la nostra cultura, respectuosa amb les altres però de conviccions fermes, estem a més proposant una Europa diferent; una Europa de pobles units per aconseguir el benestar màxim de les persones que els componen. Una Europa més justa socialment, més pròspera econòmicament i més feliç culturalment.

Per això, demanem als nostres polítics actuals que es mantinguin ferms en la defensa del nostre país en tots els sentits; demanem als polítics espanyols que abandonin l'ús de la violència contra Catalunya en totes les seves expressions; i demanem als nostres conciutadans que no deixin de sortir al carrer, que no callin, que expressin la seva voluntat de ser lliures i, sobre tot, que ho expressin en català.

Frederic Mistral torna a tenir un lloc preeminent a la capital de Catalunya. Però a més aquesta restitució forma part de la recuperació que, poc a poc però amb fermesa, anem fent dels nostres símbols i dels nostres avantpassats, persones que amb el seu esforç, i massa sovint amb la seva vida, ens han fet arribar on som. Gràcies a tots els que ho heu fet possible!

Mireia Plana i Franch

Origen


http://www.elsingular.cat/cat/notices/2014/07/recuperem_la_nostra_memoria_101701.php

Més sobre Història de la llengua (399)