Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

Per arreglar l'educació...

2-Oct-2014

Actualitat»Opinió
Per arreglar l'educació...
Bernat Joan i Marí | 02 octubre 2014 Vistes: 107 vegades

Actualmente puntuada con 5 estrella(s) sobre 5
Púntualo 1 estrellas
Púntualo 2 estrellas
Púntualo 3 estrellas
Púntualo 4 estrellas
Púntualo 5 estrellas

2 opinions
0 0 0
Print Más grande Más grande

Per arreglar tot el caos que el govern de les Illes Balears ha generat dins l’àmbit de l’Educació fa falta prendre algunes mesures i tenir en compte algunes consideracions elementals. I, si a banda d’arreglar el caos conjuntural, es vol donar una mica de consistència a un model educatiu que garanteixi un futur per damunt de disputes polítiques, fa falta tenir-n’hi algunes més.

Per arreglar el caos actual bastaria fer les coses ben fetes. Per començar, se suposa que s’ha de fer cas al que ha dictaminat el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, encara que s’hi interposi recurs. Vull dir que el TSJIB ha suspès l’aplicació de l’ordre que desenvolupa el TIL. I, per tant, no entenc com el Govern pot afirmar, per boca de na Núria Riera (no del president ni de la Consellera d’Educació, ambdós desapareguts del mapa), que continuaran aplicant el TIL. Es tracta, des del meu punt de vista, del segon cas d’una formació política, des de l’inici de la Transició a la democràcia, que, d’una manera tan clara i oberta, s’oposa a la decisió del Tribunal Superior de Justícia del seu país. El PP està actuant exactament amb la lògica amb què històricament ho feia Herri Batasuna al País Basc. No té comparació la posició del Govern que presideix en Bauzá davant el TSJB amb la posició, molt més acatadora i prudent, posem per cas, de n’Artur Mas, president de la Generalitat de Catalunya, que mai no s’ha mostrat tan partidari d’incomplir la llei com ja ho és, de fet, ara mateix, en José Ramón Bauzá. No entenc com llavors els dirigents del PP poden anar comminant els d’altres partits a acatar les lleis i a respectar allò que dictaminin els tribunals, quan ells s’ho passen, en terminologia col·loquial, per l’arc de triomf.

La primera actuació ha de ser, necessàriament, deixar d’aplicar el TIL. I què faríem, idò, si no s’aplicava el TIL? No hi ha cap problema, no existeix cap buit legal, en aquest cas: basta anar a la situació immediatament anterior. Entenc que, en la situació en què ens trobam ara mateix, i després del que ha disposat el TSJIB, els centres educatius han de fer, com a mínim, el cinquanta per cent de l’ensenyament utilitzant el català com a llengua vehicular. I, així mateix, que l’altre cinquanta per cent el poden distribuir, de la manera que considerin més convenient, entre el català, l’espanyol i l’anglès.

La segona consideració elemental és que no es pot fer cap acord sobre l’Educació, a les illes Balears, que pretengui un mínim de continuïtat, contra la llengua pròpia de la comunitat dita autònoma. Record als que encara respectin mínimament les lleis, que l’Estatut d’autonomia disposa clarament que la llengua pròpia de les illes Balears (l’única llengua amb la consideració de pròpia) és la llengua catalana, i que hi ha dues llengües oficials, una perquè és la pròpia del nostre país i una altra perquè és l’oficial de l’Estat. Això és el que diu la llei, i contra això està lluitant, des del principi de la legislatura, el govern que presideix José R. Bauzá. El PP s’està comportant com un partit antisistema, com ja havia fet en d’altres ocasions relativament recents. El tractament del català, per tant, ha de ser prioritari, i no es pot posar en igualtat de condicions amb el castellà, perquè socialment hi ha una situació favorable a la llengua de l’Estat, que s’ha de corregir. (Si els dirigents del PP i els responsables de la conselleria d’Educació llegissin amb atenció el que diu el TSJIB, veurien que ho especifica clarament, com ja va fer, en una sentència històrica, el Tribunal Superior de Xusticia de Galícia. Igual que especifica clarament que no poden anar perpetrant TILs o similars sense ni tan sols consultar amb la Universitat de les Illes Balears, que, d’altra banda, ja ha dit a bastament què en pensa, del TIL).
La tercera consideració és que, efectivament, s’ha de promoure l’ensenyament en anglès. El TIL no era per implementar més ensenyament en anglès, sinó perquè el castellà ocupàs una part de l’espai que fins aquesta legislatura horribilis ocupava el català, no ens enganyem. Per tant, ja va sent hora que algú s’ocupi de l’anglès com a llengua vehicular. Per això s’ha de dissenyar un pla de formació del professorat, un pla específic per formar els alumnes en llengua anglesa, i un pla d’incorporació paulatina de l’anglès com a vehicle educatiu. I fer-ho expandir dins el 50% de lliure disposició (una part del qual serà en català, en castellà o en anglès, segons cada projecte lingüístic de centre).

Aquest és el marge de maniobra que, avui, té la conselleria d’Educació del Govern de les Illes Balears si vol moure’s dins la legalitat i intentar articular algun tipus de consens amb la comunitat educativa. Tot apunta, emperò, que el Govern ni pensa arribar a cap consens ni té la més mínima intenció d’acatar la legalitat. En Bauzá podria caure en la temptació de pensar que canviant la consellera d’Educació i el seu equip ja resol el problema. El problema, emperò, crec que tots tenim clar que el conformen, bàsicament, les dèries del president. Per això ha fracassat tan estrepitosament en el que havia de ser el seu projecte estrella. I ha fracassat perquè va manifestar unes determinades intencions però tothom tenia ben clar que les intencions eren unes altres. No tenia cap intenció de millorar l’ensenyament en llengua anglesa (manifestació explícita), sinó que volia reduir tant com pogués l’ensenyament en català (intenció implícita). I li ha sortit el tret per la culata. Això, a en Cañellas, no li hauria pogut passar mai.

BERNAT JOAN I MARÍ
Bernat Joan i Marí

Origen


http://dbalears.cat/actualitat/opinio/per-arreglar-educacio.html

Més sobre Política Lingüística Illes Balears (2017)