Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

Antoni Llerda de Cretes

7-Set-2005

Joaquim Montclús

El 17 d'agost passat, sobtadament, ens va deixar l'amic i actual alcalde de la vila de Cretes, Antoni Llerda i Juan. Havia nascut l'any 1961 a Tortosa, quan encara els pobles del Matarranya anaven a resoldre la major part dels afers importants a aquesta ciutat. Després de cursar el batxillerat i altres estudis relacionats amb el món rural, va decidir quedar-se a la seva vila, on treballava com a empleat de banca. Estava casat i tenia dos fills.

Malgrat la seva joventut, era un històric d'aquells primers que durant els anys del període de la Transició van començar a reivindicar la llengua i la cultura catalanes en aquestes terres. En aquells moments mantenia forts contactes amb la gent de Barcelona que després va fundar la Institució Cultural Franja de Ponent. Recordo molt bé que a principis dels vuitanta va publicar un article en una revista de l'Església en què explicava com s'havien d'escriure en català els noms dels pobles de la comarca del Matarranya. Aquest article va despertar les ires dels sectors més reaccionaris. Després, quan es presentava una discussió sobre un topònim català, no dubtava a fer una consulta per escrit a l'Institut d'Estudis Catalans. Llerda, davant dels més crítics, afirmava que aquest organisme era el que tenia la màxima autoritat en aquestes qüestions en tot el territori dels Països Catalans, concedida pel rei Joan Carles. Durant aquests anys va fundar el grup Gent Jove de Cretes, que va promoure una gran quantitat d'iniciatives en pro de la cultura i la llengua de la població i també de la comarca del Matarranya.

Era un bon cristià, molt pragmàtic i a la vegada molt progressista. Això el va portar a militar al PSOE i a intervenir en política, on primer va ser regidor i més endavant alcalde de la població. Era amic de tothom i tenia un do especial per consensuar els afers més escabrosos i polèmics. Va promoure una gran quantitat d'iniciatives a la població i a la comarca i, quan aquestes ja començaven a caminar soles, discretament es quedava en un segon terme. A ell es deu la creació del museu municipal de la vila, l'arxiu, l'associació de dones Llercavonia, la Penya Barcelonista, i la recuperació i restauració de molts edificis i monuments històrics. Com a amant de la música, va ser el principal promotor de l'orquestra Francesc Turrull, de la rondalla i d'una xaranga en què ell tocava el saxofon. Era també diputat provincial i va ser un dels fundadors de l'Associació Cultural del Matarranya, que té per objecte la defensa i promoció de la llengua i la cultura catalanes a la comarca. Va escriure un bon grapat d'articles i també és autor i promotor d'una gran quantitat de treballs culturals i històrics sobre la vila i la comarca.

Era defensor en gran manera dels Països Catalans, com va demostrar recentment en un discurs molt abrandat, però tocant de peus a terra, pronunciat davant d'unes cinc-centes persones a la vila de Lledó amb motiu de la presentació del llibre de Joan Lluís Camps sobre la història dels quatre pobles que fins a l'any 1957 van pertànyer al bisbat de Tortosa: Calaceit, Arenys, Cretes i Lledó. En aquest discurs Llerda va dir coses com aquestes: "La nostra llengua és la catalana i també ho és la nostra cultura, i per aquesta raó no tenim cap més remei que mirar cap als Països Catalans".

La desaparició d'aquesta figura és un cop molt fort per a aquestes terres, mancades de dirigents preparats i valents com ell. Com nombroses vegades li havia sentit dir, era un català que per les vicissituds històriques moltes vegades havia d'exercir d'aragonès. Potser la història, en ser nat a la ciutat de Tortosa, el recordarà com a català, com veritablement ell se sentia.
Joaquim Montclús. Historiador
Joaquim Montclús i Esteban

Origen


http://www.avui.com/cgi-bin/resultat?http://www.avui.com/avui/diari/05/set/07/54022.htm

Més sobre Figures i personatges (1155)