Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

Viatjar en català al segle XXI

15-Set-2005

assaig
Alfons Martí Bauçà, Una aventura italiana. Cossetània Edicions. Valls, 2005.

En els nostres temps s'ha popularitzat tant el viatge que sovint qualsevol llibre que parli directament d'una ciutat o d'un país corre el perill de ser qualificat com a guia turística. Això suposa una injustícia notable, sobretot en una literatura que s'ha caracteritzat des de sempre pels seus bons prosistes, capaços de convertir l'experiència immediata en textos de valor contrastat. Cada cop, però, són menys abundoses les propostes que ens volen presentar -des d'un punt de vista necessari per a aquest tipus de llibre: la modèstia- el món amb els ulls de fora, el món a través de l'escriptura. Una barreja de sensacions ben aprofitada per grans escriptors en la nostra llengua: Josep Pla i Gaziel marcaren el camí, però, de manera més recent, s'ha de parar atenció als llibres de viatges de Josep Piera, Jaume Benavente i Antoni Martí, exemples que, entre altres coses, destaquen perquè van més enllà de la mirada, implicant-se sempre d'una manera personal als països o territoris que els serveixen de model. I també per vorejar altres gèneres -la novel·la, l'assaig, el dietari-, fent bona una literatura híbrida, al capdavall la tendència més renovadora i atractiva de la història literària després de la majoria d'edat de la novel·la total.

Una de les sorpreses literàries d'aquest estiu ha estat retrobar l'essència de la narrativa de viatges en un jove autor que, tot i això, té ja una sòlida obra narrativa i assagística al darrere. Alfons Martí i Bauçà, mallorquí del 1968, inclou sempre al títol dels seus llibres de viatges la paraula aventura, un terme que ens recorda èpoques passades, quan l'escassa geografia coneguda donava peu a la imaginació més agosarada. Però també suposa una declaració d'intencions. A hores d'ara l'aventura que s'articula al voltant d'un viatge podria passar sovint per les estratègies per a personalitzar un món que cada cop s'assembla més al punt de partença del viatger, que ha de fer servir, en un sentit diferent, la imaginació i la iniciativa individual per a extreure'n tot allò que, encara, no se sap per quant de temps, roman amagat de la identitat nacional d'un poble.

L'aventura del viatge

És evident que un dels recursos més vàlids és recórrer a la historiografia i, a la vegada, també es tracta del parany més comú. A Una aventura italiana, Alfons Martí escriu amb un intens sentit de la història dels llocs que visita, però rarament cau en la prosa fàcil que acaba reproduint els fets històrics. La integració del passat en les seves notes de viatge ens serveix per conèixer més i, alhora, per transcórrer pels indrets sense la sensació d'haver pagat un paquet turístic amb guia inclòs. La capacitat d'observació, el toc pintoresc, la relació humana, conformen la resta d'una aventura literària que tenia els seus precedents als llibres Una aventura americana (Pagès, 2001) i Una aventura grega (Atenea, 2002) i, sens dubte, es fonamenta en altres dèries de l'autor, com ara el seu vessant assagístic, el títol més recent del qual és Els déus i nosaltres (Llibres de l'Índex, 2004).

L'última aventura d'en Martí, fins al present, la italiana, esdevé un llibre divertit, instructiu i obert a la curiositat extrema. Les seves anècdotes intenten trobar-ne els motius, la seva prosa és neta, molt propera en l'esperit a la nota de viatge que rep un altre bull amb la intenció de completar-se ella mateixa i satisfer l'exigència dels seus seguidors. I no obstant això, de vegades, trobem que la seva voluntat de ser directe, actual, de fer-se entenedor, barra el pas a una prosa més intensa, més elaborada, més capaç d'arribar a través de la paraula al moll de l'os de la sensibilitat lectora. Però aquest aspecte negatiu no treu interès als seus escrits, més aviat ens proporciona un nou punt d'interès per continuar gaudint dels seus llibres. Mantenir el bon criteri amb què ens explica els seus viatges, amb el suport de la història i de l'experiència personal, i assolir una prosa més capaç de transmetre els múltiples registres que caracteritzen la literatura de viatges, és el repte de futur d'Alfons Martí. I no tinc cap dubte que assistirem a la resolució d'aquest problema.

Mentrestant no seria lògic deixar passar l'oportunitat d'aquest viatge a Itàlia, una lectura que ens farà gaudir a la vegada del sentit de la diversió i del desig de coneixement que tots portem a dins.
xulio ricardo trigo
xulio ricardo trigo

Origen


http://www.avui.com/cgi-bin/resultat?http://www.avui.com/avui/diari/05/set/15/58458.htm

Més sobre Literatura (1111)