Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

Segons s'al·lot sa jugueta

14-Mai-2007

Per a mi, que visc a fora, assistir a la Diada per Mallorca va ésser tota una festa. Retrobar tantes cares conegudes i, sobretot, veure'n tantes de joves i noves fou una alegria. No vaig poder evitar recordar la Diada de l'octubre del setanta-set, organitzada pel Congrés de Cultura Catalana i a la qual s'hi varen afegir totes les forces polítiques de Mallorca manco l'extrema dreta. La diada del setanta-set va ésser una de les manifestacions més multitudinàries d'un poble que sortia de la foscor i que tenia ganes de cridar als quatre vents una llibertat feia poc estrenada. Arreplegar tanta gent, més de vint mil persones, va ésser una cosa mai vista a la Palma d'aquell temps i sempre tenint en compte lo mal de moure que som els mallorquins.

Escoltant els crits de la gentada que dissabte omplia la Plaça Major, vaig tenir un pensament per a totes aquelles persones que aquell llunyà octubre hi eren i ja no hi són: en Pep Maria Llompart, en Llorenç Moyà, n'Encarna Viñas, en Damià Huguet i tants i tants que ens han deixat i que, si des d'allà on siguin, han pogut veure la plaça després de trenta anys estibada de gent jove clamant en favor de la nostra llengua i de la nostra terra, hauran estat ben orgullosos de la llavor que al llarg de la seva vida sembraren; de l'esclat del fruit, encarnat en galtes joves, vermelles per l'esforç de cridar el nom de la terra i de la llengua que ells tant estimaren.

Els de sempre també hi érem, encara que -ai las- més vells i més savis. El temps no perdona la carn; però cada arruga, cada cabell gris i cada popa indisciplinada és una victòria per als qui no ens hem deixat guanyar pel calendari ni per la desesperança del qui veu que tants d'esforços són inútils quan topen amb els qui creuen que Mallorca és només un tros de terra venal, i que cada garriga, cada espai verge o cada lloc històric només són zones tudades: no donen cap profit. El futur és la gespa domesticada i el ciment. Però nosaltres, malgrat el cansament acumulat durant anys, encara tenim el delit de sortir al carrer quan la veu de la terra ens crida. La saba de la terra és un bon aliment: ens retorna la joventut perduda i el crit que mai hem oblidat.

(Postdata). Mentrestant la gent a la Plaça Major vibrava al so de les xeremies, la Sra. Estaràs i la Sra. Pastor tenien un «vis a vis» amb l'inefable Ozores, un dels exponents més negres del cine espanyol. L'acte de la presentació del llibre del protagonista de la pel·lícula «Los Tramposos» -seria premonitori?- se va fer al meu barri actual quan vénc a Mallorca. Una veïnada estava a l'endemà de lo més contenta. Havia davallat amb bata i xoquins un caramull de vegades a cercar trossos d'ensaïmada i contava que en tenia per a tota la setmana per mullar amb el cafè amb llet. Almanco aquest acte va fer feliç una persona del barri. Altres càrrecs municipals campaven per la Feria d'Abril. Els mallorquins som molts savis i tenim la dita «segons s'al·lot sa jugueta» i més clar aigua...

Conxa Forteza
Conxa Forteza

Origen


http://www.diaridebalears.com/opinio.shtml?3161+6+182573

Més sobre Accions de reclamació de l'ús de la llengua (213)