Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

Dignitat

30-Ago-2007

Llegeixo, en sengles entrevistes publicades a DdM, que Pere Rotger i Jaume Font ?l?un d?Inca i l?altre de sa Pobla? coincideixen amb l?ideari de Carlitos Delgado. Rotger en un 90%. Font no mira prim: en un 100%. Pel que fa a Rotger, aquest 10% de discrepància té l?origen en l?actitud agressiva del batlle de Calvià envers la llengua catalana. Tanmateix, més que ofès, Rotger es declara dolgut i addueix quelcom tan imprecís i melangiós com és ara que a les cases de la Part Forana s?acostuma parlar mallorquí amb els vells. Font no té en compte ni aquesta consideració. Ell i Carlitos, carn i ungla. No l?indigna, ni tan sols no el molesta, l?actitud arrogant, d?alferes de colònies, que adopta Delgado envers els mallorquins. Bé! Del seu pa en farà sopes, Font. I Rotger també. Però que abandonin la temptació de vendre?ns someres per cavalls de carreres, tot adduint, amb vista a les urnes, una mallorquinitat que políticament no exerceixen. Carlitos Delgado ja és un referent en el Partit Popular. I té una virtut: no enganya ningú. Tocant a qüestions lingüístiques i culturals, representa la intransigència, el provincianisme, l?espanyolisme de sarsuela. Darrerament, davant la crisi de lideratge del partit, que la tebior dels que estaven cridats a resoldre-la ?els Font, Ramis, Rotger? acreix, Delgado treu pit i camina més estirat que un soldadet de plom. Davant el mallorquinarro clàssic, Delgado propugna la política sin complejos, estil Falange del trenta-sis. Pot fer carrera, perquè, en política, entre els valors més preuats dels mallorquins no hi figura la dignitat. Cada dia en tenim proves.

Middelmann, Bartomeu Servera d?Afedeco...? Qualsevol ens pot menystenir des de la impunitat més absoluta. Vull dir sense que el facin objecte del rebuig públic o de la crítica del seu propi entorn. Ara els guàrdies civils Sarro i Bartolomé han maltractat de paraula una immigrant marroquina, Saïda Saddouki, perquè va adreçar-s?hi en català. Si les frases que els atribueix Saïda són certes ?cosa que crec?, es passaren de set cases. No poseu en dubte que a qualsevol país on hi ha un respecte escrupolós pels drets humans, l?un i l?altre ja estarien sense uniforme i camí de la verema. Això si l?amo de la vinya accedia a contractar-los, cosa improbable. Aquí, en canvi, no passarà res. Per què? Ja ho he dit: perquè determinats sectors socials entenen la dignitat més com una nosa que com una virtut. I la dignitat ens fa lliures, és clar. Des del moment que ens respectem, ens fem respectar. Si Sarro i Bartolomé sabessin que hi haurà una reacció pública suficientment potent com per fer pensar els seus superiors en la necessitat d?acomiadar-los, se n?haurien guardat prou de parlar com parlaren. Però és possible que Joan Mesquida no en vulgui saber res, d?aquesta història. I Ramon Socias, què voleu que us digui? A tot estirar portarà un ciri a la sang a veure si Déu l?escolta i fa que d?aquest escarn se?n parli dos dies i prou. En realitat, la grolleria que comentem és una anècdota. El menyspreu envers la llengua catalana, que és alhora menyspreu a la gent de les Illes Balears, ha augmentat considerablement els darrers temps. La qual cosa no deixa d?ésser lògica, acceptem-ho. L?espanyolisme més obtús s?encoratja davant el complex provincià d?una classe política que no té prou dignitat per a defensar, onsevulla, el dret dels mallorquins a expressar-se en la llengua que fa vuit segles tenen per pròpia. Quan es produeixen incidents tan lamentables com el de la caserna del carrer Azaña, no tenim altre remei que mirar cap enrere i recuperar les cares alegres d?aquells que aprovant un estatut que ens convertia en ciutadans sense drets lingüístics, ens volien fer creure que acabaven de fer un ou de dos vermells. Em refereixo a Madame Rosa, a Jaume Matas, al Comitè de Savis, a la gent del PSOE.

Tots es felicitaven, i ens felicitaven, perquè les corts espanyoles acabaven d?aprovar un estatut exprés. I en realitat, ens acabaven de furtar la dignitat en considerar que el coneixement de la llengua catalana és un dret, però no un deure. Reflexions com les de Rotger i de Font o actituds fatxendes com dels esmentats Sarro i Bartolomé, no fan més que confirmar-ho. El mal, per tant, ve de lluny. No diré d?Almansa, perquè si ho dic m?acusaran d?historicista. Però dels acords Partit Popular-PSOE, sí. Què ens agredeixen verbalment i puntualment els Middelman, Bartolomé Servera, Josep Oliver, Sarro i Bartolomé i, fins i tot, Carlitos Delgado, probable Caudillo de España si algun dia torna a fer flamada tot...? En el cas de Saïda, l?OCB ha fet el que calia: denunciar-ho públicament. Tot i això, hem d?aprendre a no conformar-nos amb amonestacions o amb bones paraules. A l?hora de demanar explicacions, cal mirar més amunt. Ja ho he dit: no se?ns pot rifar com se?ns han rifat, conservadors i socialistes.

Llorenç Capellà. Escriptor
Llorenç Capellà. Escriptor

Origen


http://www.diaridebalears.com/opinio.shtml?-1+6+188445

Més sobre Discriminació lingüística (411)