Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

La llengua del cinema produït a Catalunya

3-Set-2007


JOSEP MARIA LÓPEZ LLAVÍ. BARCELONA..

Ens ho confirmava en directe al Telenotícies la corresponsal de TV3. Cap de les quatre produccions catalanes que concorren enguany al Festival de Venècia no és parlada en català. Vol dir, òbviament, que no hi ha estat rodada: als festivals internacionals cal presentar-hi els films en la seva versió original. I vol dir que no hi serà estrenada. O el que és pitjor, que segurament algun productor es passarà de llest per beneficiar-se dels ajuts al doblatge i que algun dels títols serà estrenat uns quants dies, gairebé d'amagatotis i amb la publicitat en castellà en un cinema poc cèntric de Barcelona i en algun de comarques, els mínims exigits per obtenir l'ajut. Professionals i crítics i tot hi trauran importància i hi argüiran des de la llibertat dels autors fins al cúmul de dificultats per estrenar en llengua catalana o encara que, enllà de la llengua, els films poden tenir altres signes de catalanitat... Està per veure i molt sovint tampoc no és així.

A qui cal atribuir aquesta anormalitat que va en augment? Als productors, que detecten la titularitat econòmica de les obres i que reben els ajuts i avals institucionals? Als directors, que en són els responsables intel·lectuals? Als distribuïdors que les han de fer arribar a les sales i que fugen de la complicació de fer-ho en més d'una versió? Als exhibidors, començant pels de Catalunya, rebecs en la seva gairebé totalitat a les projeccions en llengua catalana? A L'ICIC (Institut Català d'Indústries Culturals) que atorga els ajuts i avals a les produccions? A la Secretaria de Política Lingüística, que no pren cartes (i que fins ara no té atribucions) en el que no sigui doblatge o subtitulat de pel·lícules estrangeres (un altre camp que clama al cel)? A la manca d'una llei de foment i protecció a la cinematografia catalana, que a la fi de l'anterior legislatura ja s'estava treballant? Malauradament, no tots els mals són atribuïbles a Madrid.

Les nostres institucions no poden ignorar per més temps l'aculturació i la desnacionalització creixents del cinema que es produeix a Catalunya, per molt que la indiferència de gran part de la ciutadania del país els ho faciliti.
JOSEP MARIA LÓPEZ LLAVÍ. BARCELONA

Origen


http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2537807

Més sobre Cinema català (233)