Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

Jo també vaig ser vetat a Catalunya Ràdio

28-Set-2007

En època de CiU; quan Eugeni Cabanes era director de Catalunya i Jordi Català cap de programes -ara crec que al gabinet de premsa- vaig ser vetat a Catalunya Ràdio. Servidor era col·laborador del programa de Toni Clapés Versió Original i, a la següent temporada, van prescindir de mi. Em consta que no va ser culpa del presentador de l'espai ni tan sols del senyor Marcel·lí, que ara continuen triomfant a Rac-1. També que a Toni Clapés mai li havien posat tantes traves amb un col·laborador. I això que vaig començar a col·laborar-hi quan n'era director Joan Maria Clavaguera, teòricament una de les bèsties negres del PSC, però el qual no em va expressar mai la més mínima queixa sobre les meves intervencions.

No cal dir que no vaig anar a corre-cuita a explicar-ho a El Mundo. Ni tan sols ho vam publicar a l'e-notícies perquè, fins i tot en aquest cas, l'empresa té dret a triar els seus col·laboradors. I, per cert, tampoc he tornat a Catalunya Ràdio llevat d'unes col·laboracions a Catalunya Informació, que sortosament també s'han acabat perquè em dóna més llibertat per a parlar de Catalunya Ràdio. I això que, quan va arribar el tripartit, van reequilibrar les tertúlies tant de Catalunya Ràdio com de TV3 atesa la nova pluralitat del panorama polític. Però, en aquest país, si no ets d'un o dels altres no tens cap forat enlloc llevat d'internet.

Per això vull expressar, des de la distància ideològica i lingüística, la meva solidaritat amb Cristina Peri Rossi, que també ha deixat de col·laborar al programa de Catalunya Ràdio Una nit a la terra, presentat per aquest tot terreny de la ràdio que és Gaspar Herández. Encara que sigui un ràdio pública, probablement l'elecció dels col·laboradors d'un programa hauria de dependre només del màxim responsable del programa, que és també al se li han de demanar comptes en el cas que l'audiència no sigui l'esperada o si el programa no té els criteris de qualitat que cal exigir, fins i tot per sobre de l'audiència, en un mitjà públic.

Però això que li ha passat a Cristina Peri Rossi no és un cas de persecució lingüística com denunciava ahir en un article a El Mundo. Ni tan sols de feixisme o de dictadura mediàtica. Segons la seva pròpia biografia oficial, aquesta senyora viu a a Catalunya des del 1974. Costa de creure una persona que fa més de trenta anys que viu a Barcelona no pugui mantenir una conversa en català, encara que sigui en un programa de ràdio.

Sorprèn també que una llicenciada en literatura comparada, una escriptora reconeguda, un Premi Ciutat de Barcelona de poesia 1992 -Catalunya és terra d'acolllida- tingui tan poca traça per l'aprenentatge de les llengües. Al capdavall el català tampoc és el rus, ni el mandarí ni el suahili; sinó que, com deu saber l'escriptora uruaguaina, una llengua germana del castellà perquè ambdues provenen del llatí.

Què hauria dit si qualsevol nouvingut no hagués après perfectament el castellà després de 30 anys de residència a Uruguai?. Cristina Peri Rossi és doncs l'exemple que, a Catalunya, no es persegueix el castellà. Fins i tot que la normalització lingüística encara és una assignatura pendent després de tants anys de democràcia.

Probablement les formes no han estat les més adequades perquè una portada d'El Mundo fa molt de mal. A més, ens trobarem ara amb un altre conflicte lingüístic el dia que convidin Arcadi Espada o Juan Carlos Girauta a l'Àgora -una altra mostra de pluralisme a la Corpo que estic segur mantindrà Xavier Coral- i parlin en castellà tot i que tant l'un com l'altre poden expressar-se també en català.

Però la llengua vehicular de TV3 i de Catalunya Ràdio ha de ser el català ja que no ho és ni la de TVE ni la d'Antena 3 ni la de Tele 5. Cristina Peri Rossi pot parlar la llengua que vulgui, però seria convenient que als mitjans de comunicació de la Corpo es parlés en català. Ja ho va dir ahir el president de la Generalitat, José Montilla, en el debat de política general: "d?oferta televisiva en castellà, Déu n'hi do la que hi ha". "Si vostè agafa i fa zapping, d?oferta televisiva en la llengua pròpia del nostre país en trobarà poca, però en castellà molta", va insistir. I tant, president.

Xavier Rius
Xavier Rius

Origen

http://www.e-noticies.com/opinions/jo-tamb%e9-vaig-ser-vetat-a-catalunya-r%e0dio-29002.html

Més sobre TV3/Canal33/Catalunya Ràdio (689)

• La CCMA presenta el seu nou portal (notícia, 01/12/2014)
• Tomeu Penya avui a 'El convidat' de TV3 (notícia, 19/10/2014)
• Informe en relació amb el compliment de les missions específiques del servei públic de competència de la Generalitat de Catalunya. 2012 (document, 15/07/2014)