Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

Dir bon dia

20-Feb-2008

dimecres, 20 de febrer de 2008
>
Dir bon dia



la columna

JOSEP MURGADES.

Durant molt de temps, una frase com la del títol duia inevitablement a pensar en Josep Pla. En la seva coneguda definició de país: aquest fóra aquell on quan dius bon dia et contesten bon dia. Definició recollida al volum VII de la seva obra completa (p. 515-517), el que no pas per atzar s'anomena El meu país. Glossada després, entre molts d'altres, per Joan Fuster a la seva introducció a El quadern gris: «Les fronteres del seu país –apunta el de Sueca–, Pla les fa coincidir amb les del seu idioma.»

I bé, certament: en el cas d'un nacionalisme de base naturalista com el català, no hi ha com la llengua per fonamentar-lo i, a partir d'aquí, llançar-se a la tan noble com folla empresa de «fer país», etc.

Ara, però, la cosa ja no és ben bé igual. I no pas perquè, si surts al carrer dient bon dia, poden contestar-te, en el supòsit que t'hagin entès, en les més de dues-centes maneres possibles de dir-ho en les tantes altres llengües que es parlen avui per aquests verals. Ni tampoc pas perquè corres el risc que algun ciudadano t'increpi per excluyente i t'acusi de ser un agent de la persecució a què es veu a hores d'ara sotmesa la cervantina llengua en catalanes terres.

No. Avui el que més aviat et pot passar si tens per costum de dir bon dia és que no et contestin ni ase ni bèstia. Anomia, indiferència, abúlia. O, en termes més convencionals: pèssima –per no dir nul·la– educació. La qual, entre d'altres coses, és un de tants enganys útils per fer possible la convivència i ajudar que no ens entredevorem com bèsties.

«Estem més pendents de la hipoteca que de dir bona tarda,» s'exclamava a l'Avui (14-II-08) José Carlos Sanjuan, coautor d'un recent manual d'upa de protocol i bones maneres. Doncs potser sí. Però tornant al país: a l'estranger, que no en paguen d'hipoteques? Perquè basta viatjar per França o per Alemanya per ser saludat amb tot de fórmules no per més usuals menys educades, cordials fins i tot, acollidores...
JOSEP MURGADES

Origen


http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2746542

Més sobre Llengua/país (286)