Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

La meravellosa mitologia

19-Ago-2008

Els
articles
d’aquesta
obra són
de lectura
agradable,
captivadora,
com
petites
rondalles
Hem de qualificar de gran
esdeveniment la
traducció d’una obra
gairebé perfecta: el
Diccionari de mitologia
grega i romanade Pierre
Grimal (655p. a doble
columna). He dit gairebé
perquè és una llàstima que hi faltin mapes, que
serien molt útils en aquest bosc espès. Espès
però meravellós, enlluernador, encisador. Els
articles d’aquesta obra són de lectura
agradable, captivadora, com petites rondalles.
Un llibre amb el qual pots passar tardes i dies
sencers saltant d’una pàgina a l’altra, del text
als índexs, dels índexs a les notes, sense
recordar-te per on havies començat ni per què.
Un d’aquells llibres que es fan irresistibles tant
a casa com a classe com a la platja.
En qualsevol article hi ha una quantitat
considerable de noms relacionatsambel
personatge o el mite descrit: el lector no es perd
perquè Grimal remet contínuament d’un article a
l’altre i a 40taules genealògiques que
esquematitzen la teranyina, i al final ens dóna
unes dues-centes columnes d’índex de noms
mítics, geogràfics i històrics, analitzats
generosament (vegeu Apol·lo,Argonautes,
Hèracles, Eneas, Nimfes, Ulissesi, el més extens,
Zeus, d’una columna i mitja) i un segon índex de
temes llegendaris. Es tracta d’una mitografia, ésa
dir d’una descripció dels mites basada en les fonts
directes (escrupolosament citades), no pas d’una
mitologia, és a dir d’una explicació o interpretació
dels temes. Obra, entre una cosa i l’altra, molt
difícil d’editar i de traduir. L’editorial que s’hi ha
vistambcorésEdicionsde1984,queabans jaens
havia donat dues altres obres de l’autor.
Els traductors, Montserrat Franquesa,
Joaquim Gestí i Andreu Martí, han fet una feina
literalment excel·lent i de granmèrit. En una
nota brevíssima ens fan saber que l’operació
«ha suposat la incorporació al nostre idioma
d’una enorme quantitat de noms propis»
personals o geogràfics (afegim-hi els gentilicis:
els locris, mirmídons, pelasgs, lèleges, tesprots,
lemnis, làpites...) i que aquest anostrament
l’han fet guiant-se generalment amb la
doctrina establerta per Joan Alberich i
Montserrat Ros. Vegem dos trossets de text.
«Lisídice és filla de Pèlops. CasadaambMèstor,
li va donarHipòtoe. Una altra tradició la presenta
coml’esposa d’Alceu i la mare d’Amfitrió
(generalment, la dona d’Alceu és anomenada
Astidamia o Laònome) (v. la taula 32, p. 433). En
una tercera tradició, Lisídice és considerada la
mare d’Alcmena i, per tant, l’esposa d’Electrió».
«La mare d’Èdip fa un paper molt important en
el mite. El seunomapareix sota formes molt
diferents: a l’ Odissea, es diu Epicasta; als tràgics,
Iocasta. [...]Ala versió èpica del cicle d’Èdip, la
mare de l’heroi es deia Eurigania, o bé
Eurianassa, i era filla d’Hiperfant, o potser de
Perifant (el làpita), o bé de Teutrant. Una altra
variant l’anomena Astimedusa i la fa filla
d’Estènel», «Èdip ordena [...] que li precisin
l’indret del crim, i no triga a ser presa d’un terrible
dubte: no deu ser pas ell el culpable?».❋
JOAN SOLÀ

Origen

http://http://multimedia.avui.cat/pdf/08/0719/080719sup_a006.pdf

Més sobre Llibres (1376)

• 'Per Nadal regala llibres valencians. Troba'ls en aquesta llibreria' (notícia, 13/12/2014)
• Els llibres de l'Editorial Moll ja es poden comprar a meitat de preu (notícia, 25/11/2014)
• Abacus aprofita la proximitat lingüística amb les Illes per obrir botiga a Palma (notícia, 25/11/2014)