Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

Guadalajara 'mon amour'

2-Dec-2004

Manel Garcia Grau

Mentre el passat 27 de novembre a València una part de l'espanyolisme més ultradretà s'ha tornat a vestir de blaverisme -és a dir, uns partits com Coalicio Valenciana i España 2000 han fet eixir al carrer, entre d'altres associacions, quaranta mil persones per defensar que, tal com va mostrar la televisió, "soc valencia y español y hablo valenciano y no catalán" o "que no mos furten la llengua"-, mentre això passava, dic, a Guadalajara, Mèxic, s'inaugurava la Fira del Llibre, en la qual la literatura catalana és aquest any la convidada d'honor. És a dir, mentre a casa nostra la televisió pública valenciana ignora, menysté i oblida sistemàticament els seus escriptors que no escriuen en castellà i una petita part molt cridanera i reaccionària i que no té cap recolzament ni acadèmic ni científic arreu del món ix al carrer per revindicar una llengua que no usen, resulta que som, juntament amb la resta del nostre domini lingüístic, els convidats d'honor de la fira del llibre més important del centre i el sud del continent americà. Què volen que els diga?: posats a triar, ara i ací, prefereixo formar part de la segona, pel que significa de dignitat, credibilitat i projecció dels companys escriptors que no de les primeres. Per moltes raons, com ara que Mèxic va acollir, durant i després de la nostra Guerra Civil, milers i milers d'exiliats valencians, catalans, balears, gallecs, bascos i castellans, que van fugir del feixisme i van haver de prendre el dolorós camí de la diàspora.
Si fa més de setanta anys els mexicans van rebre aquells exiliats amb els braços oberts, ara també ho han fet. Però no sols els van rebre, sinó que els van donar treball i, pel que fa a la literatura, el mateix govern mexicà va editar, promocionar i difondre, en català, molts dels títols dels autors que s'hi van refugiar. Unes obres i uns escriptors que avui són, certament, veritables referents de la nostra literatura tant a casa com arreu del món, com Avel·lí Artís (amb Paraules d'Opoton el Vell), Agustí Bartra (Ecce homo), Pere Calders (Aquí descansa Nevares), Josep Carner (Misteri de Quanaxhuata), Anna Murià i Vicenç Riera Llorca (Tots tres surten per l'Ozama). A més, a l'exili mexicà, els catalans, balears i valencians van articular una important xarxa cultural, amb publicacions com La Nostra Revista, Pont Blau, Quaderns d'Exili i Xaloc, on col·laboraren, entre d'altres, Soler i Godes, Sanchis Guarner i Joan Fuster, a més d'organitzar uns Jocs Florals itinerants, un certamen que va guanyar, el 1966, la poetessa d'Onda Anna Rebeca Mezquita. Si aleshores, per tant, van acollir la raó i la dignitat, ara ho tornen a fer. No em diran si no és, si més no, per sentir-se estimats i valorats.
Així, en aquesta ciutat mexicana hi ha, durant aquesta setmana, una quarantena dels nostres autors més coneguts (com Maria Barbal, Jaume Cabré, David Castillo, Narcís Comadira, Feliu Formosa, Joan Margarit, Anna Maria Moix, Quim Monzó, Miquel de Palol, Ponç Pons, Rosa Regàs, Carme Riera, Emili Teixidor, Empar Moliner i Antònia Vicens), molts d'ells traduïts a diverses llengües. A més, trobem, entre aquests escriptors balears, lleidatans, gironins, barcelonins i tarragonins, els valencians Joan Francesc Mira, Isabel-Clara Simó, Marc Granell i Gustau Muñoz. Cal afegir que, a més, s'hi fan uns homenatges a Carner, Calders i Vázquez Montalbán. Sens dubte, un llistat que no té res a envejar a qualsevol literatura europea. A més, cal recordar que està previst que de la resta del món hi haja més de 1.500 editorials i les previsions de visitants parlen de més de 400.000 persones, fet que provoca que aquesta fira siga la segona més important de les que es fan al món.
Per això, quan a casa nostra quaranta mil persones molt cridaneres encara propugnen sentiments d'autoodi, violència i xenofòbia cultural envers els catalans -i no contra d'altres- perquè creuen que els furten no sé què com fa trenta anys, com si l'Espanya a què es refereixen fóra aquella de fa quaranta, cinquanta o seixanta anys, jo ara vull mirar a Guadalajara. I no ho faig per fugir d'estudi, no, sinó perquè sempre he volgut més a qui m'estima que no pas a qui m'agredeix, què volen vostès que els diga? I ara és a Guadalajara on la meua literatura és representada amb la dignitat, la solvència i la força que, sincerament, crec que li pertoca. I ja m'agradaria que això passara al meu Estat i a la meua comunitat autònoma, sincerament.


Manel Garcia Grau. Profesor de filologia catalana a la Universitat Jaume I i escriptor
Manel Garcia Grau

Origen

http://www.avui.com/cgi-bin/resultat?http://www.avui.com/avui/diari/04/des/02/c20202.htm

Més sobre Fira del Llibre de Guadalajara (Mèxic) (48)

• Miquel Pairolí: "Guadalajara va ser un bon pessebre per als beneficiats que hi van anar" (notícia, 28/03/2006)
• Caliu de la Fira de Guadalajara 2004 (José M. Murià) (testimoni, 16/05/2005)
• Bargalló i Frankfurt (Jordi Coca) (testimoni, 10/04/2005)