Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

La ce trencada a Mèxic

8-Dec-2004

Josep-Lluís Carod-Rovira

La Fira Internacional del Llibre de Guadalajara (FIL), dedicada enguany a la cultura catalana, ha estat tot un èxit, pel qual cal felicitar la Generalitat de Catalunya, a través de l'Institut Ramon Llull. El govern català s'ha situat a l'alçada del repte, tant l'executiu anterior, que en va fer els treballs inicials, com l'actual, que els ha culminat. Per això ha resultat molt positiu i un símptoma de normalitat institucional el fet de veure-hi els presidents de la Generalitat i del Parlament, P. Maragall i E. Benach, com també els que els precediren en el càrrec, J. Pujol i J. Rigol, al costat d'una veritable ambaixada de la nostra cultura nacional, des de Perpinyà fins a Alcoi, passant per Palma o Barcelona, entre molts altres indrets de la nostra geografia. La varietat de la mostra cultural, a través d'exposicions de Tàpies o Barceló, de recitals amb Maria del Mar Bonet, Lluís Llach o Miquel Gil -escoltar-los, tan lluny, dóna una dimensió encara més emotiva a la seva veu- i un caramull de conferències, taules rodones i debats diversos, amb les sales sempre plenes d'assistents, han donat una idea prou aproximada de l'estat actual de la nostra cultura a la societat mexicana. Ben cert que mai no plou a gust de tothom i que segur que hi trobaríem aspectes millorables o matisables, però fóra injust de no reconèixer l'encert de la presència catalana, cosa que d'altra banda tothom ha fet, entre els responsables mexicans de la FIL.
Entrar en l'immens recinte de la Fira, atapeïdíssim de gent, particularment jove, omplint els passadissos, triant i remenant llibres, en els centenars d'estands instal·lats a l'efecte, és un veritable goig per a totes aquelles persones que estimem la cultura i que tenim una devoció gairebé malaltissa pels llibres, per la lletra impresa. És tot un plaer extasiar-se contemplant, amb una mirada inquieta que és incapaç d'abastar-los tots, milers i milers de títols, arrenglerats pels prestatges i per les taules, mentre la voracitat possessiva dels ulls no aconsegueix de vèncer-hi, perquè l'abundor exposada desborda els esguards més ambiciosos. Sempre hi ha un llibre interessant per comprar, un llibre inesperat, el llibre que donàveu per perdut, el llibre que necessitàveu, el que voldríeu haver escrit vosaltres mateixos. És realment impressionant de constatar l'enorme quantitat de títols que es publiquen cada any, xifres colossals d'edició sobre els temes més increïblement diversos, gràcies als quals és impossible que s'exhaureixi la vostra capacitat de sorpresa. No sabeu ben bé com, però al cap d'una estoneta de barrejar-vos amb els futurs lectors, ja porteu una bossa a cada mà, ben plena de llibres...
Enguany, la cultura catalana ha estat la convidada d'honor, amb caràcter monogràfic, com l'any passat ho va ser el Quebec i l'any vinent ho serà el Perú. L'acollida de la nostra cultura ha estat tan extraordinària que, tan sols el primer dia, es van vendre més llibres en català, que no pas en francès al llarg de tota la mostra del 2003... Els dos llibreters arribats de Barcelona, en representació del Gremi corresponent, no acabaven de donar crèdit a tant d'èxit de caixa, de tal manera que el primer que van desaparèixer van ser tots els diccionaris català-espanyol que s'hi exhibien. Se n'hi haurien venut tants com n'hi hagués hagut i el mateix hauria passat amb certs títols o autors que la gent hi anava reclamant. No es va poder satisfer tota la demanda, però, entre altres motius perquè alguns editors, temerosos de no fer-hi gaire calaix, van tirar curt i no hi van dur les quantitats adequades al nivell d'interès que va suscitar-hi la presència catalana. El disseny del pavelló, preparat per Antoni Tàpies, era lluminós, sobri i modern, amb tota la retolació bilingüe, i una amplíssima, variada i pluridisciplinar mostra bibliogràfica, molt ben classificada per temes i acompanyada també per una àmplia selecció de revistes en la nostra llengua. L'arquitectura i la gastronomia tenien elements característics per cridar l'atenció dels assistents, si bé l'idioma era el senyal identitari al qual es donava més importància a l'hora d'exhibir-lo en diferents estands i plafons, de caràcter molt didàctic i participatiu, amb un gran mapa de tot el domini lingüístic molt útil i entenedor.
Tota la delegació catalana estava contenta i satisfeta de l'acollida, però entre els assistents hi havia algú que, aquests dies, ha culminat els seus esforços de molts anys, pensant en un esdeveniment així: Josep Maria Murià. Nascut ja a l'exili mexicà, Murià és historiador i director de l'acreditat Colegio de Jalisco, on s'han dut a terme un gran nombre d'inciatives acadèmiques i editorials relacionades amb el nostre país i la seva cultura. Murià estava eufòric i no parava de donar explicacions a tothom sobre el que li fos preguntat. Ha estat un gran ambaixador català a Guadalajara i a tot Mèxic i un enllaç eficacíssim amb el Llull i amb les autoritats del país, en particular amb les universitàries. Va emocionar-se molt quan, un grupet de catalans, vam anar al cementiri a retre un homenatge a la memòria del seu pare, Josep M. Murià i Romaní, l'autor de Vivències d'un separatista català, memòries d'una vida amb Anna Rouret, amb qui comparteix la tomba i les quatre barres de la làpida. Devia ser la primera vegada a la vida que l'amic Murià va ser incapaç d'entonar Els segadors...
Tan sols el primer dia, la presència catalana a la FIL va generar més de 700 ímputs a la premsa escrita... Aquesta ha estat, doncs, una experiència molt i molt positiva, a propòsit de la qual els directius del Llull, amb X. Folch al capdavant, ja deuen estar traient les conclusions corresponents. Puc donar fe que, durant uns dies, la llengua i la cultura catalanes, amb el país que tenen al darrere, han aparegut amb normalitat quotidiana a la premsa, la ràdio i la televisió i a moltes converses de carrer, amb curiositat, interès i simpatia. Es pot dir que molts mexicans ens han descobert o recuperat, segons els casos, perquè el pes de l'exili republicà no hi és menor i el 2006 ja farà cent anys que s'hi va fundar l'Orfeó Català, a la capital de Mèxic. El mateix president Fox va venir expressament a recórrer el pavelló català i eren molts els estands on exhibien com a reclam els noms dels autors catalans que tenien en disposició a través dels seus títols en espanyol. En altres, hi apareixia alguna senyera o qualsevol pretext vàlid per relacionar-se amb la nostra cultura. El bressol del tequila, els mariachis i els charros ens han acollit, doncs, admirablement i amb un gran nivell de complicitat cap al nostre país.
Coincidint amb la Fira, alguns autors han aprofitat per publicar-hi títols, com ara Identidad catalana contemporánea, de Claudi Esteva, o bé Una voz entre las otras. México y la literatura catalana del exilio, de Marta Noguer i Carlos Guzman. De manera molt escrupolosa, els organitzadors sabien qui convidaven, de tal manera que a l'hotel de davant de la FIL, però també tots els actes oficials amb les autoritats polítiques, acadèmiques o culturals, tan sols eren presidits per dues banderes nacionals: la seva i la nostra, la mexicana i la catalana, cap més, malgrat que certa representant governamental espanyola s'esforcés per ampliar-ne el repertori simbòlic, infructuosament... Guadalajara, doncs, ha complert i ha fet cas del corrido que li aconsellava Jalisco, no te rajes... Nosaltres tampoc no ho hem fet.

Josep-Lluís Carod-Rovira. President d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)
presidencia@esquerra.org
Josep-Lluís Carod-Rovira. President d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)

Origen


http://www.avui.com/cgi-bin/resultat?http://www.avui.com/avui/diari/04/des/08/c10108.htm

Més sobre Fira del Llibre de Guadalajara (Mèxic) (48)