Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

anl@normalitzacio.cat
imprimir Imprimir

Lei de Lenguas

28-Oct-2009

Lei de Lenguas
llenguesvives | virgínia lardiés | dimecres, 28 d'octubre de 2009 | 17:29h

Creyévanos que nunca no plegaria ixe dia pero a la fin i plegó. O pasato ueito d’octubre uno d’os sócios d’o Guvierno d’Aragon, o PSOE, presentó a debate en as Cortes aragonesas a suya propuesta de Lei de Lenguas d’Aragon. E decimos que ‘un d’os sócios’ perque l’atro sócio, o PAR, ha feito toz os posibles per privar-lo. Ixa propuesta ye estata aceptata con os votos a favor d’IU e CHA, con l’abstencion d’o PAR e con o voto en cuentra d’o PP. Tot seguntes lo previsto. S’ubre agora un proceso de debate, d’enmiendas e, de seguras, de firme estrapalúcio en a nuestra Comunidat, pos ya fa dias que bels médios de comunicacion e bels colectivos son presionando pa crear un ambient poco propício a iste debate.


Se logra asinas una larga reivindicacion qu’empecipió allá en l’anyo 1982, con l’aprevacion d’o Estatuto d’Aragon, estatuto que no teneva en cuenta de forma seriosa la realidat trilingüe d’Aragon, como tampoco no l’han feito as sucesivas reformas estatutárias. O PSOE cumple asinas una d’as suyas promesas electorals, més que més a resultas d’o compromís presonal d’o president Marcelino Iglesias, catalano-parlant, pero tamien como conseqüéncia d’a presion exercita dende fa anyos per los militants socialistas d’as comarcas orientals, fartos ya de tanto esperar.


Pero no nos enganyemos: o proyecto de Lei de Lenguas ye un proyecto descafeinato. En a redaccion actual ni l’aragonés ni o catalan no son consideratos cooficials, ni s’asegura la suya ensenyanza obligatória en as escuelas, pasos que, como tota buena planificacion lingüistica endreçata a garantizar a supervivéncia d’un idioma, ha de contemplar. Sisquiera se millore la suya redaccion final.


Aplaudimos, como ye de dar, ista iniciativa, encara que a muitas presonas nos pilla ya una miqueta grans, desilusionatos, pero conscients de que caldrá aconformar-se con una lei de minimos: ye ixo u cosa. Una lei que arriba con més de vinte anyos de retardo, en os que hemos perdido muito tiempo e lo menos várias generacions de parladors.

A dificultat será agora aconseguir plegar a acuerdos entre toz os grupos parlamentários, convencer a la sociedat aragonesa (con os uellos mesos en a crisis economica e bien influenciata per los médios de comunicacion) d’a necesidat d’ista Lei. Dimpués veyeremos cómo s’engega, con qué médios economicos e humanos contará. E lo més dificil: cómo s’aplicará una lei a dos lenguas en dos estádios diferents de tot: l’aragonés, que ye dando a zagueras bocadas, sin norma ni grafia, e o catalan, una d’as lenguas oficials d’o Estau espanyol e con una história e una literatura envidiables.
Iñaki Peña

Origen


http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/149218

Més sobre Accions de reclamació de l'oficilitat de la llengua a la Franja (14)