Àrea de normalització lingüística de l'Ajuntament d'Alcúdia

Una vaga inèdita

2-Feb-2010

Una vaga inèdita
hel | dimarts, 2 de febrer de 2010 | 12:48h
Publicat al bisetmanari HORA NOVA dimarts 2 de febrer de 2010
2,7 %. De cada 100 pel·lícules que es projecten a Catalunya encara no 3 s’exhibeixen en català. Aquests dies es poden escoltar arguments per totes bandes i costats, sobretot per la tancada d’ahir dilluns d’una bona part de sales de projecció de cinema, pel suposat prejudici que això els causarà.

Ens omplim la boca d’arguments sobre la protecció dels drets col·lectius, individuals, lingüístics, que si llibertat d’empresa... però la realitat, la pura realitat després de més de 30 anys de democràcia, és que la gent que va a consumir oci, cultura o simplement a passar el temps en algun dels cinemes de l’Alt Empordà o de Catalunya es troba amb una més que complicada possibilitat d’elecció entre una pel·lícula projectada en un o altre idioma; o fins i tot, amb versió original subtitulada, una manera que molts països han adoptat perquè la població tingui un bon coneixement i sigui competent lingüísticament i que, a més, és una necessitat més que notable al nostre país.

Segurament, aquesta situació va ser el motiu perquè el mes de març de 2009 s’anunciés per part del Departament de Cultura de la Generalitat un projecte de llei per garantir el dret real a decidir la llengua de consum de les pel·lícules. Per això, abans de finalitzar aquesta legislatura la llei ha de ser una realitat.

Un dels arguments més utilitzats per evitar el doblatge o la projecció de versions originals subtitulades en català és la falta de demanda. Un argument pervers i que contrasta amb les xifres i la situació en altres àmbits. Tot i l’oferta residual de cinema en català, les dades evidencien que les còpies catalanes tenen un rendiment superior a les espanyoles i atrauen proporcionalment més públic, malgrat que el llançament comercial de les pel·lícules és en castellà i que les còpies catalanes són relegades en moltes ocasions a cinemes secundaris. És l’oferta la que genera la demanda, com s’ha comprovat en l’edició de diaris. L’actual edició d’El Periódico en català representa ja més d’un 45% dels lectors del diari. I pel que fa al diari lleidatà Segre, l’edició catalana té la preferència de més del 60% dels lectors. Sincerament, crec que la necessitat de regular i actuar en aquest àmbit és evident. I això només ho pot fer el govern, que és qui ha de vetllar pels drets de tots plegats ja que pels de la butxaca ja hi ha la patronal que de manera inèdita ha convocat aquesta vaga (normalment les fan els treballadors), en un dia en què les sales estan buides (temps enrere el dilluns era el dia de descans) i en contra de la llengua pròpia del país, que això encara s’entén menys. Devem ser l’únic país del món en què alguns, per sort només alguns, protesten perquè els obliguen a posar pel·lícules en el seu idioma. Els exhibidors no haurien d’haver caigut en el joc de les majors.
Helena Solà

Origen

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/158364

Més sobre Política lingüística Generalitat Catalunya (1189)

• Puigcercós reivindica els avenços en la llengua aconseguits amb ERC al Govern (notícia, 07/09/2010)
• Patriotes (Jaume Boix) (testimoni, 07/09/2010)
• Oposició i professors universitaris, contraris a haver d'acreditar cert nivell de català (notícia, 06/09/2010)